Dos néts de l’hibridador que assolí fama mundial conserven algunes de les seves varietats en un dels pocs negocis de cria de rosers que queden a Catalunya
Pere (esquerra) i Víctor Dot sostenen un roser de la varietat ‘mística’ al seu roserar de la Palma de Cervelló.
La Palma de Cervelló (ACN).- Aquest Sant Jordi milions de roses inundaran els carrers de les ciutats del país. Però poques seran de rosers cultivats a Catalunya: queden pocs horticultors catalans especialitzats en el cultiu d’aquesta planta, molt rica en varietats gràcies a la feina d’hibridació de molts jardiners durant dècades. I això que un dels que assolí més fama mundial en aquesta labor va ser, precisament, un català nascut a Sant Feliu el 1885: Pere Dot. 36 anys després de la seva mort, la tercera generació de la seva nissaga manté un de les pocs negocis especialitzats en rosers a Catalunya: dos néts seus continuen amb l’empresa familiar a la Palma de Cervelló. Ja són poques, però, les varietats que cultiven del seu avi.
Cada cop queden menys productors de rosers a Catalunya, asseguren Pere i Víctor Dot, néts del cèlebre hibridador nascut a Sant Feliu. La competència dels horticultors del País Valencià i, especialment, d’Andalusia, els ha fet anar desapareixent, asseguren.
Ells, però, mantenen la seva plantació, que consta d’un petit espai a la Palma de Cervelló i d’un parell d’hectàrees a Begues. No només és una qüestió de negoci, sinó també familiar: els Dot són la nissaga de roseristes més importants de Catalunya, i el seu fundador, Pere Dot (1885-1976) va ser un dels hibridarors cèlebres al món.
Dot era fill de jardiner i va descobrir el món d’aquestes plantes en un viatge a París, quan era jove. A partir dels anys vint del segle XX, les varietats de roses que va crear, més d’un centenar, van rebre premis internacionals a certàmens d’arreu del món. Menys conegut que Nicolau Rubió i Tudurí o Forestier, també va contribuir a enjardinar Montjuïc. Va impulsar la primera Associació d’Amics de les Roses de Catalunya durant la República, junt amb Francesc Cambó, entre d’altres.
Dot va contribuir a internacionalitzar la cultura catalana perquè va batejar algunes de les seves varietats amb noms com Àngel Guimerà o Ignasi Iglesias que, d’aquesta forma, viatjaven pel món de la mà de les creacions del roserista, va recordar Carles Riba, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en un acte celebrat a Òmnium aquesta setmana per recuperar aquesta figura.
De fet, durant la Guerra Civil els responsables d’una revista nord-americana van escriure a Franco tot demanant-li que no bombardegés els roserars de Dot a Sant Feliu. El jardiner, argumentaven, havia creat tanta bellesa com Velázquez o Goya.
Però mentre els quadres dels pintors segueixen penjant als museus, els roserars de Dot, més efímers, van sobreviure a les bombes però no al desenvolupament urbà: Sant Feliu va haver de créixer per allotjar l’explosió demogràfica viscuda a partir dels anys 1960, i arribà un moment en que el planter va quedar enmig de la ciutat.
Llavors va ser permutat per un altre terreny a la Palma, a l’altra banda del Llobregat. I, mentre altres planters històrics com el de Camprubí han anat tancant, els Dot segueixen cultivant allà els seus rosers. No abasteixen, però, el mercat per Sant Jordi perquè en aquesta època les seves plantes encara no han florit.
Pere i Víctor, dos germans de 59 i 63 anys (en tenen un altre, Robert), s’encarreguen de la producció. Fills de Marí Dot, han agafat el relleu d’uns altres néts del primer Pere Dot, de Jordi, Albert i Pilar Dot, fills de Simon Dot. Crien més d’un centenar de varietats de roser, i produeixen entre 15.000 i 20.000 plantes l’any.
Però poques varietats són encara creacions del seu avi: mantenen la ‘Linda Porter’, que el fundador de la nissaga va dedicar a la dona de l’actor quan aquest va encarregar una varietat de rosa per a la seva esposa, malalta, i les flors en miniatura, que Pere Dot avi va crear en la postguerra i amb les quals va tenir un èxit especial. Entre aquestes destaca la ‘Sí’, que té una poncella més petita que un gra de blat.
El Pere nét explica aquest procés de substitució de les creacions del seu avantpassat: "Han anat sortint varietats i nosaltres anem deixant les antigues", diu, De fet, tant el seu pare com el seu oncle, primer, com ell i els seus germans i cosins, després, han continuat millorant la col·lecció amb noves varietats.
Mentre ells vetllen per millorar la qualitat de les roses que ofereixen, des de fa dos anys l’Ajuntament de Sant Feliu i la nova Associació d’Amics de les Roses de Catalunya, creada allà, mira de recuperar el màxim nombre possible de les 180 varietats que l’associació estima que va crear Dot. Han trobat varietats arreu del món, però especialment en un jardí alemany i un italià. Ara estan recollint plantes d’aquestes varietats i les estan plantant a un nou roserar obert a la ciutat.
