Barcelona (ACN).- Xavier Trias ha fet història aquest 22-M posant fi a 32 anys d’hegemonia socialista a Barcelona. També a la tercera, com Artur Mas, el candidat de CiU podrà governar. “L’hem feta molt grossa!”, ha celebrat el futur alcalde, convidant “tothom” a “sentir-se protagonista del canvi”. Amb 15 regidors, quatre més que els 11 del PSC, i superant Jordi Hereu en gairebé 40.000 vots, Trias ha celebrat que per primer cop “Barcelona tindrà un alcalde nacionalista” i ha promès “lleialtat extraordinària” a Mas. El president de la Generalitat ha defensat que “el poble català té sentit comú i no és pres de la demagògia” i que aquest tomb li dóna una “doble força per aixecar el país”.
Mai fins ara CiU no havia governat alhora a banda i banda de la plaça Sant Jaume, a l’Ajuntament i a la Generalitat. Des de la victòria de Narcís Serra el 1979 (16 regidors), el PSC s’havia imposat cada quatre anys, amb Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu com a candidats i alcaldes. Ni Ramon Trias Fargas, ni Josep Maria Cullell, ni Miquel Roca, ni Joaquim Molins no van poder fer caure el mur socialista. El 1983 i el 1987, Maragall va tocar sostre amb 21 regidors (CiU en va aconseguir 13 i 17, respectivament) i aquest 22-M Hereu ha encaixat el pitjor resultat fins ara, només 11 edils i gairebé 50.000 vots menys que fa quatre anys. “Ens estimem Barcelona i la seguirem servint”, ha promès el fins ara alcalde, admetent que el PSC haurà d’obrir un procés de “reflexió”. Hereu no ha revelat, però, si es mantindrà a l’oposició o si plegarà després d’aquest revés.
Encara lluny dels 21 regidors que requereix la majoria absoluta, Trias haurà de governar en minoria i fer pactes puntuals (d’entrada, el de la seva investidura), com Mas a la Generalitat. “Procuraré governar sol però amb la mà estesa a tothom, hauré de parlar amb la resta i veure si és possible fer un govern seriós pel futur de la ciutat”, ha avançat des de l’Hotel Majestic. A CiU li resultaria molt difícil vendre als seus electors una sociovergència municipal, després d’haver basat la campanya en la necessitat d’airejar la casa gran i posar fi a més de tres dècades de “dictadura socialista”. El mateix Trias va descartar “aliar-se amb uns que t’aixecaran la camisa”. Però tampoc no li seria fàcil justificar pactar amb un popular Alberto Fernández Díaz que ha flirtejat amb el discurs xenòfob de Xavier Garcia Albiol (denunciant fins i tot que els immigrants porten malalties que ja havien estat eradicades). I encara menys després que no pocs dirigents de la federació, començant per Mas, hagin participat en les consultes independentistes.
Trias s’ha quedat a només dos regidors d’igualar el rècord de 17 registrat el 10 de juny del 1987 pel candidat Cullell (que com Roca i Molins ha compartit la nit electoral amb la cúpula de la federació al Majestic). CiU ha millorat en 20.000 vots els resultats del 2007 i fins i tot ha superat Hereu al districte de Sants-Montjuic. El PSC es manté en primera posició a Ciutat Vella (tot i que per menys de 200 vots), Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
El PP ha fet el millor resultat de la seva història a Barcelona, superant la marca de 7 regidors del 2007, el 2003 i el 1995. Amb vuit edils i quedant-se a només 79 vots d’aconseguir el novè, Fernández Díaz ha aplanat el camí de la investidura de Trias assegurant que ‘si de debò no desitja la continuïtat de cap dels ingredients del tripartit, el canvi a Barcelona serà tan nítid al govern i a la ciutat com han desitjat i votats els barcelonins”. Superant en 9.000 vots el resultat de fa quatre anys, Fernández Díaz ha proclamat que el PP decidirà el futur de la ciutat amb “responsabilitat, coherència i rigor” perquè Barcelona “deixi de ser la capital del socialisme a Catalunya i Espanya”.
Resultat agredolç per a l’ecosocialista Ricard Gomà: s’ha estrenat millorant els últims resultats d’Imma Mayol, passant de 4 a 5 regidors, però no podrà governar. ICV-EUiA completa la seva transició del roig al verd també a l’Ajuntament, però ho haurà de fer des de l’oposició tot i haver sumat 6.000 vots més que el 2007. Gomà ha celebrat ser “l’única esquerra que puja” a Barcelona i s’ha compromès a confrontar les involucions que vindran” amb Trias d’alcalde.
La desfeta d’ERC arreu ha arrossegat també Jordi Portabella. L’arriscada jugada d’aliar-se amb Joan Laporta no ha servit per frenar la davallada, Portabella no ha estat cap excepció i els republicans no podran tornar a governar. ERC ha perdut la meitat dels representants al consistori, passa de quatre regidors a només dos (els mateixos Portabella i Laporta), i es deixa més de 20.000 vots pel camí. “No hem fet un bon resultat, no és el que ens esperàvem, però alhora he de dir que hem estat capaços de resistir, de parar el cop i mantenir la presència independentista a la capital del país i això ens permet tenir recorregut”, ha defensat.
