El passat 8 de maig de 2023, al Born – Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, va tenir lloc la tradicional Trobada dels alcaldes i les alcaldesses de Catalunya, coincidint amb la darrera setmana de la present legislatura municipal. L’acte va servir per fer un reconeixement a la feina dels electes municipals en una legislatura especialment complicada.
La relació dels moments de la Trobada va ser la següent:
1) Acollida i foto de grup, amb la presència d’una setantena d’alcaldes i alcaldesses, així com representants de la societat civil i les autoritats presents.
2) Paraules de benvinguda, a càrrec del conductor de l’acte, Sr. Eduard Berraondo.
3) Salutació del Consell Assessor d’alcaldes.eu, per part del Sr. Lluis Recoder, que fou alcalde de Sant Cugat (1999-2011) i Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (2010-2012). En la seva intervenció, el Sr. Recoder recorda que tots els presents a l’acte comparteixen el mateix propòsit i experiències semblants.
Diu que algunes persones arriben a l’ajuntament per compromís amb la seva localitat i que altres ho fan per compromís polític. En tot cas, el que agermana uns i altres és que senten un compromís amb la ciutadania i que només aquestes persones, i les seves famílies, saben el que això significa. L’objecte del dinar, diu, és agrair la feina de totes elles.
Només els alcaldes i les alcaldesses, i les seves famílies, saben el que significa fer aquesta feina. L’objecte del dinar és agrair-los-ho. Lluís Recoder
L’acte del dia d’avui servirà per retre un reconeixement simbòlic a tots els alcaldes i alcaldesses, especialment a aquells que no es tornen a presentar a les seves respectives alcaldies. Diu que, segurament, n’hi haurà d’altres que no han vingut i que també el mereixen. Finalment, de manera sentida i cordial diu: “gràcies a tots vosaltres!” i dona inici a l’àpat.
4. Parlaments destacats.En acabar el dinar, i com a pas previ al lliurament del reconeixement, es demana a les autoritats presents que adrecin unes paraules. En aquest sentit:
El Sr. Lluís Soler,encondició de president de l’ACM, recorda que aquesta setmana acaba un mandat municipal i s’obre una nova campanya electoral. I que aquest ha estat un mandat especialment complicat per culpa de la pandèmia, que ha suposat un gran sobreesforç.
Creu que el proper mandat presenta diversos reptes per al municipalisme: les Lleis de Govern Local, l’adaptació a l’emergència climàtica, la defensa sòlida i forta del municipalisme… En aquest sentit, recorda la bona entesa i la coordinació que, juntament amb la Federació Catalana de Municipis s’està produint en els darrers anys, i que dona grans fruits.
El proper mandat presenta diversos reptes per al municipalisme: les Lleis de Govern Local, l’adaptació a l’emergència climàtica, la defensa sòlida i forta del municipalisme… Lluís Soler
Particularment, parla de les tasques realitzades des de l’ACM, de les quals destaca la creació d’una fundació municipalista d’impuls territorial, que representa una think tank en matèria d’urbanisme i medi ambient a disposició dels municipis, o una oferta formativa innovadora, amb un postgrau de formació per a secretaris i secretàries municipals. Destaca també els 26 acords-marc que permetran donar serveis a 1.130 ens locals a través de la central de compres.
L’ACM, conclou, té actualment 947 municipis associats i Soler posa l’entitat que presideix a la disposició de tots ells, de manera coordinada amb la FCM. Finalment, i abans d’acabar el seu parlament, desitja molta sort i èxits als alcaldes i alcaldesses, tant si no continuen com si es tornen a presentar a la reelecció.
De la seva banda, la Sra. Olga Arnau, en qualitat de presidenta de la FMC, també saluda els presents i agraeix la possibilitat de tenir tanta coincidència i afinitat amb l’anterior parlamentari. Confirma que aquest ha estat un mandat completament transformat per la irrupció, per sorpresa, de la COVID el març de 2020, un esdeveniment del que no hi havia precedents.
Diu que, més enllà d’espantar la societat i de portar-la a un confinament, la COVID va fer adaptar totes les polítiques i accions municipals al ritme de les novetats que s’anaven produint en cada moment, i va portar a la creació de plans de contingència en cada municipi.
Estima la Sra. Arnau que la pandèmia va tenir moltes coses dolentes, però també en va portar de bones, com ara que “ens va ajudar a ser millors persones, a trobar una manera de treballar i comunicar-nos com mai havíem contemplat i a fer servir unes noves eines que ens permeten estar a tot arreu en qualsevol moment. Cal aprofitar en positiu aquesta finestra que hem obert”.
Una de les maneres de fer-ho, intueix, és “comunicar molt més i compartir molt més” les vivències i casos d’èxit en cada municipi, “perquè no volem que els municipis competeixin, sinó que col·laborin, i les entitats municipalistes estem aquí per promoure-ho”.
Hem sortit d’un mandat en què els ajuntaments van donar la talla, pero hem d’exigir més, perquè el país serà gran si el municipalisme creix. Olga Arnau
Finalment, agraeix la feina d’alcaldes.eu en aquests anys de legislatura, perquè ha “mantingut les línies de treball i connexió obertes, i ha seguit oferint una formació i uns debats que ens han permès compartir”. Agraeix, finalment, el treball de totes les “persones valentes” al capdavant dels municipis.
En tercer lloc, el Sr. Jordi Martí, regidor de Presidència i Pressupostos, i tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, en nom de l’alcaldessa de la ciutat, explica que el que veu en la sala expressa una “aliança transversal de persones amb problemes comuns i necessitats compartides”. Diu que “la política local imprimeix una manera de fer i un caràcter que unifica les persones al voltant de l’interès de la ciutadania”.
La política local imprimeix una manera de fer i un caràcter que unifica les persones al voltant de l’interès de la ciutadania. Jordi Martí
Recorda que l’emplaçament del Born és un espai carregat de significat que, de vegades, s’ha entès com a espai de derrota i de destrucció de la ciutat. Però també, diu, és un signe de renaixement de la ciutat, que es troba cobert per una cúpula de Fontseré que expressa la puixança econòmica d’una ciutat que, 150 anys després, ja tornava a estar plenament activa. “Moltes vegades s’ha anunciat la mort de la ciutat, però reneix”, ha dit.
Considera que mai no s’ha de perdre la confiança en les ciutats i en els municipis, però que aquesta confiança ha de tenir una traducció en recursos. Diu que en aquest mandat s’ha aconseguit l’alliberament del deute i que els municipis van demostrar una capacitat per aliar-se i demanar recursos. De tal manera que la major part dels ajuntaments han crescut en pressupost. A Espanya, la despesa pública en mans dels ajuntaments és del 10-12%, actualment. Creu que ha de créixer encara.
També diu que “el principi de la subsidiarietat esdevé una bandera que qualsevol alcalde o alcaldessa ha d’aixecar” i espera que en el nou mandat el municipalisme agafi el pes que té en altres països d’Europa i de l’entorn, però que aquí encara no té.
També creu que caldrà pensar en “com endreçar els segons nivells de l’administració municipal per adaptar-nos a les noves realitats urbanes, per a fer créixer la capacitat de resposta en el futur”. Sentencia que “hem sortit d’un mandat en què els ajuntaments van donar la talla, pero hem d’exigir més, perquè el país serà gran si el municipalisme creix”.
Finalment, la Sra. Laura Vilagrà, Consellera de Presidència, saluda els presents i s’hi adreça, tot dient que la trobada d’avui ha suposat una “pausa deliciosa i de fair play, en el marc d’unes setmanes frenètiques, perquè ha posat en valor la figura de les alcaldies”. Creu que els alcaldes i les alcaldesses haurien de ser “una mica més gremialistes, per dir-nos més sovint com de bé fem les coses”, perquè els municipis són els motors del país.
Recorda que ella mateixa ha estat alcaldessa i que les eleccions municipals són les més importants de tots, perquè d’elles en depenen les necessitats més primàries dels ciutadans. Entén, també, que l’actual generació d’alcaldes està molt preparada i que els lideratges són més potents ara que els que existien el 1979, quan es va iniciar l’actual fase del municipalisme. Són lideratges molt més relacionals i empàtics amb la ciutadania, menys jeràrquics i també més feministes. Recorda que quan ella va començar en l’àmbit municipal només hi havia un 9% de dones alcaldesses i que ara és prop d’un 30%. Encara és poc, però s’ha avançat a un bon ritme.
L’actual generació d’alcaldes està molt preparada i els lideratges són més potents que els que existien el 1979. Són lideratges més relacionals i empàtics amb la ciutadania, menys jeràrquics i més feministes. Laura Vilagrà
Finalment, explica que el Govern de la Generalitat és “profundament municipalista”, en tant que la majoria dels consellers i el president provenen del món municipal. Des del Govern s’han promogut consells de govern locals, iniciatives legislatives, estatuts rurals, avantprojectes de llei… per tal de fer ajuntaments més propers i menys burocràtics. També diu que es destinen més pressupostos als governs locals.
Afirma que “volem remar conjuntament i anar de la mà del món local per generar oportunitats”i desitja sort a tots els presents.
5. Moment del lliurament de diplomes de reconeixement
Les següents persones reben el diploma, de la mà de les personalitats presents:
- Il·lm. Sr. Rafel Panadés, alcalde d’El Poal. Rep el diploma de la mà de Joan Serra, Director General de l’AMTU
- Il·lma. Sra. Montserrat Barniol, alcaldessa d’Alpens. Rep el diploma de la mà del Sr. Jordi Martí.
- Il·lm. Sr. Joan Carles Rodríguez, alcalde de St. Julià de Vilatorta. Rep el diploma de la Sra. Olga Arnau.
- Il·lm. Sr. David Mascort, alcalde de Vilablareix, de la mà del Sr. Lluís Recoder.
- Il·lm. Sr. Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, de la mà del Sr. David Rodríguez.
- Il·lm. Sr. Valentí Junyent, que fou alcalde de Manresa, de la mà del Sr. Lluís Soler.
- Il·lm. Sr. Joan Borràs, alcalde d’El Papiol, de la mà de la Sra. Laura Vilagrà
En nom de totes les persones reconegudes, la Sra. Montserrat Barniol comparteix unes paraules de gratitud i diu que es retira després de 20 anys de fer d’alcaldessa. Creu que ha après moltes coses dels alcaldes i alcaldesses que l’han precedit i que la qüestió clau ara és la del relleu i la del relleu en femení. Desitja molts ànims als presents que es tornen a presentar.
Després de la realització d’una foto de grup, l’acte es dona per acomiadat.
La notícies en altres mitjans
- Segre
- TN migdia TV3 (a partir del 9’12”)
- TN vespre TV3 (a partir del 19’39”)
