ESMORZARS

“Turisme de qualitat: ”turisme segur i sense estacions”

juliol 21, 2017

471

Article

Galeria

INFORME Esmorzars Alcaldes.eu

“Turisme de qualitat: ”turisme segur i sense estacions”

La contestació que s’està vivint a Barcelona, no ha arribat a la demarcació de Tarragona, asseguren

Reclamen una major coordinació entre actors públics i privats per a assolir la qualitat turística.

“Assistim a la proliferació de noves veus i sensibilitats que posen l’accent en les externalitats negatives del turisme. A Barcelona, on hi ha veïns que pateixen problemes de convivència, cal preguntar-se si el problema és el turisme o si ho són les normatives”
Santi Vila, Conseller d’Empresa i Coneixement

“Ningú està segur d’atemptats, però les xifres demostren que, quan n’hi ha, els efectes negatius per al turisme són de curta durada i hi ha un “efecte rebot”
Joan Aregio, Secretari d’Empresa i Competitivitat

“La qualitat no és un sinònim de l’excel·lència, sinó de la millora contínua”
Josep Anton Ferré, rector de la URV

“A Tarragona hi ha un 70% de turistes que repeteixen destinació. El repte és fidelitzar i això passa per adaptar-se a una demanda canviant i fragmentada en el futur, la hipersegmentació, la coordinació amb altres sectors econòmics, les infraestructures de transport, la legislació, la tecnologia i la innovació”
Marta Farrero, Directora del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

“Estem liderant iniciatives de vigilància de la qualitat de l’aigua de bany, optimització de rec municipal i monitorització de banyistes (nens) que ajuden a millorar l’experiència turística. Inés Labarta, Directora d’Innovació de SOREA”
Inés Labarta, responsable dels projectes de turisme sostenible i smart cities de la Direcció d’Innovació de SOREA

“L’anomenada “Turismefòbia” no és un problema a Tarragona, i segur que no depèn només de la presència dels turistes, sinó dels canvis socials i dels canvis en les noves tecnologies”
Begoña Floria, responsable de seguretat de l’ajuntament de Tarragona

“El sobrecost en seguretat que genera la població flotant no es té en compte quan l’Estat o la Generalitat reparteix els recursos als municipis”
Pere Granados, Alcalde de Salou

– Extens reportatge fotogràfic –
amb fotografies ampliades

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 20 de juliol de 2017

INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu –
“Turisme de qualitat: ”turisme segur i sense estacions”

El passat 20 de juliol de 2017, a les instal·lacions de l’Hotel Vil·la Romana de Salou, s’hi va celebrar l’Esmorzar-Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per tractar sobre l’activitat turística i la seva implicació en els municipis, en especial en el referent a la recerca d’un model de qualitat i més desestacionalitzat. S’hi van aplegar unes vuitanta persones, en representació de diversos àmbits. Fonamentalment de la política municipal, tot i que també hi van haver persones provinents del món de l’empresa i de la societat civil. L’acte va comptar amb el patrocini destacat de SOREA, Urbaser, Certis Empresa Constructora i la col·laboració de Xut Consulting.

Ponents:

Sr. Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat, Sr. Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili, Sra. Begoña Floria, Ajuntament de Tarragona, Sra. Marta Farrero, Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Sr. Pere Granados, alcalde de Salou, i Sra. Inés Labarta, departament d’innovació de SOREA, Ens va acompanyar el Sr. Santi Vila, Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Moderava el Sr. Eduard Berraondo.

Prolegòmens:

El Sr. Eduard Berraondo dóna la benvinguda a tots els assistents i als participants de la taula i agraeix la seva presència a l’acte. Agraeix també la participació de l’Ajuntament de Salou i del Consell Comarcal del Tarragonès, així com als responsables de la cadena OhTels!, propietaris del Vil·la Romana on s’està celebrant l’esmorzar. També reconeix els patrocinadors i les institucions aplegades. Recorda la mecànica de funcionament l’acte d’aquest matí i introdueix breument el tema i a cadascuna de les ponents participants.

Acte seguit dóna la paraula a l’alcalde de Salou per tal que doni la benvinguda formal.

Pere Granados, saluda als presents i explica que com a ajuntament se senten molt contents d’haver acollit la trobada d’avui, perquè el seu municipi és molt turístic i ha fet aposta per diversificar la oferta, tot i que el model del “sol i platja” segueixen sent el punt fort. A Salou els interessa la desestacionalització i aposten per noves ofertes que es puguin desenvolupar durant tot l’any. I aquest és el seu gran repte. Agraeix especialment la presència del Conseller Vila, que ha hagut de reajustar l’agenda per a poder estar avui a Salou.

Eduard Berraondo dóna, seguidament, la paraula ara al Conseller d’Indústria i Coneixement.

Santi Vila agraeix la invitació d’Alcaldes.eu i la presència de tots els assistents. Diu que amb prou feines fa 15 dies que ha assumit la responsabilitat de Conseller competent en la matèria d’Indústria i que aquest és un dels primers actes en què participa. Precisament a propòsit del turisme.

Diu que es va estrenar com a conseller presentant un Pacte Nacional per la Indústria molt ambiciós. La indústria representa el 20% del PIB del país, i tant cert com és aquesta dada, també ho és que Catalunya és un país turístic, tant en l’aspecte emissor i com el receptor. Amb la modernitat, diu, arriba el turisme.

Diu que s’està assistint a la proliferació de noves veus i sensibilitats que posen l’accent en les externalitats negatives del turisme. I, per tant, calen fòrums com aquest per apreciar i reconèixer l’activitat turística, no només des del punt de vista econòmic, sinó també des del cívic i social. Vila diu que el turisme ha aportat molt de progrés social històricament al país, i gran canvi cultural. Destaca que, abans de prejutjar negativament l’activitat, cal avaluar tots els aspectes positius del turisme però també de reconèixer els negatius que cal corregir.

Opina que ja s’ha fet molta feina per a promoure Catalunya arreu del món, ara bé, cal fer també una millor gestió, ja que una cosa és promoure turísticament i l’altra ocupar-se del tema turístic. A Barcelona, on hi ha veïns que pateixen problemes de convivència, cal preguntar-se si el problema és el turisme o si ho són les normatives.

Vila també diu que hi ha dos vectors fonamentals de futur: qualitat i sostenibilitat. Aquesta darrera pot ser ambiental, social, territorial, etcètera. Això té a veure amb dir: “ara que hem posicionat bé el país, com fem un salt cap a la nova generació i a les noves oportunitats de l’economia digital?” En això, opina, les administracions han de treballar, perquè hi tenen moltes coses a aprendre, però també moltes a generar.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula al Secretari d’Empresa i Competitivitat.

Joan Aregio saluda els presents, agraeix la invitació i comenta que porta bastant de temps explicant al seu entorn els reptes que ha d’afrontar el turisme. És un sector que és capaç de transformar el país i l’economia, però que també té dos temes especialment interessants, com són els de la seguretat i l’estacionalitat. Diu que la Mediterrània és un “focus calent” i amb una enorme projecció planetària i, des d’aquest punt de vista, s’entén de manera distinta els fenòmens de les revolucions àrabs, els atemptats de les torres bessones i diversos fenòmens que han posat la Mediterrània en el centre de la preocupació.

Ara bé, cal distingir entre la realitat i la percepció. En el sector turístic la seguretat té efectes innegables: a Brussel·les, arrel dels atemptats de l’any 2015, es van registrar descensos en l’activitat turística de més del 10%. I a París també. Però, en canvi, hi va haver altres ciutats properes, com Marsella o Montpeller que van seguir creixent en nombre de turistes. Cal, doncs, fer “micro-cirurgia” quan parlem de seguretat. A Egipte es van perdre 7 milions de turistes durant la Revolució Àrab, però en aquells mateixos anys, Marroc i Turquia en van guanyar 9. Per tant, el saldo va ser positiu.

La memòria és fràgil, diu Aregio. A Tunissia hi va haver un atemptat amb 24 morts en un hotel de la Cadena Riu. Hi va haver una caiguda estrepitosa de turistes, però amb ajuts del govern tunisià, en pocs mesos les coses van canviar. Explica el ponent que un informe del BBVA demostra que l’impacte del terrorisme explica només un terç de les variacions en les xifres turístiques.

Igualment, cal no sobrevalorar les conseqüències positives de les pèrdues en altres països. I és que ningú està segur de no rebre un atemptat. Però també és cert que cada vegada que n’hi ha un, també es produeix un “efecte rebot” i els efectes negatius tenen curta durada.

Aregio també explica que des de 2011 no s’està produint desestacionalització de l’activitat turística. Els mesos de temporada alta suposen el 50% del turisme, ì hi ha molt de camp per córrer. Però per a major tranquil·litat també diu que la estacionalitat no només afecta el turisme, sinó a altres sectors diversos. Alguns factors no poden ser més que atenuats (la climatologia, les vacances de la gent, etc.). A la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, en els darrers 11 anys, no s’han produït grans canvis en l’estacionalitat.

També recorda que la setmana vinent es crearà l’Observatori del Turisme entre la Conselleria i les universitats catalanes. Això generarà intel·ligència turística i dades que permetin prendre decisions.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula al rector de la URV.

Josep Anton Ferré agraeix la invitació i diu que tot i no ser un expert en l’àmbit turístic, explica que la qualitat no és un sinònim de l’excel·lència, sinó de la millora contínua. A l’excel·lència s’hi arriba mitjançant un pla de millora, amb un propòsit, una execució i una avaluació, sigui quin sigui el sector en què es vulgui aplicar. Per tant, visió a llarg termini. Aquesta qualitat per la que s’interessa el turisme no és distinta de la que demanen altres sectors productius i industrials: seguretat, sostenibilitat i relació amb la societat no són exclusius del turisme, sinó també del sector químic o petrolier. També diu que li alegra molt que el sector pensi en les amenaces globals i no només en les locals.

La universitat, afegeix, també pateix temes d’estacionalitat. Diu que aquesta setmana passada es va signar el pacte per la reforma horària i que la forma d’aprofitar el temps és quelcom crític en els diversos sectors. Una forma de desestacionalitzar és veure com es podria, internament, reorganitzar els tempos i proposar noves ofertes. A la universitat, quan han vist que a l’estiu queden buides les aules, s’organitzen coses noves.

El moderador dóna la paraula a la gerent del Patronat de Turisme de Tarragona.

Marta Farrero comenta que les dades diuen que han augmentat els turistes a Tarragona d’un 8% a la Costa Daurada i a Terres de l’Ebre. En la seva oficina treballen, juntament amb els municipis, per crear productes substitutoris i alternatius no lligats a les èpoques més altes d’activitat. Posa els exemples del cicloturisme, el golf, el futbol, i altres esports, que es poden practicar durant tot l’any, en família, i aporten riquesa.

A Tarragona hi ha un 70% de turistes que repeteixen destinació. El repte, per tant, és fidelitzar i s’està aconseguint. I això passa per adaptar-se a una demanda canviant i fragmentada en el futur, la híper-segmentació, la coordinació amb altres sectors econòmics, les infraestructures de transport, la legislació, la tecnologia i la innovació. També comenta que hi ha desconeixement de l’activitat per part de la població local i molt poca valoració de la feina. Farrero destaca també que hi ha inversions anunciades (Hard Rock) que ajudarà a assolir nous mercats encara no coneguts: Àsia i Amèrica del Nord.

El moderador agraeix la intervenció i dóna pas a la responsable dels projectes de turisme sostenible i smart cities de la Direcció d’Innovació de SOREA.

Inés Labarta agraeix l’oportunitat de parlar i explica aspectes de la innovació turística que s’estan treballant des del seu departament. I explica tres iniciatives. El primer és la vigilància (a partir de drons i de sensors) de la qualitat d’aigua de bany. Això permet monitoritzar incidents, taques en l’aigua i estat de la qualitat de bany en temps real. Fins ara es prenien mostres que s’analitzaven en laboratori i només es podien conèixer els resultats passades les 24 hores. La nova proposta aporta agilitat i qualitat.

Una altra iniciativa comentada per SOREA és el de la sistematització de rec municipal intel·ligent. Explica que treballen alguns programes pilots a la zona per optimitzar la gestió de l’aigua municipal. Allà on podria haver-hi sequera per causa de l’estrès hídric, ara s’hi pot oferir monitorització i seguiment, a fi de conèixer la quantitat d’aigua necessària per a cada planta en cadascuna de les zones verdes municipals. Això permet recs més òptims i, finalment, un turisme més sostenible.

En darrer lloc, i lligat a la part social, hi ha un tercer projecte que s’està desplegant en certs municipis i que està orientat a garantir la seguretat dels nens a la platja. Ara ells es poden banyar i estan monitoritzats en tot moment. Es tracta d’integrar les noves tecnologies per a fer de l’experiència turística quelcom més segur. Un dels municipis on està instal·lat ho ha posat a disposició dels socorristes i de les biblioteques de platja per a millorar l’atenció als turistes.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a Begoña Floria de l’Ajuntament de Tarragona, responsable de patrimoni, turisme, seguretat i protecció civil.

Floria explica que aquesta temporada tenim un turisme “prestat” que ve d’altres llocs i que això genera unes responsabilitats de seguretat local molt importants: les qüestions menors (furts, carteristes, etc., que afecten la reputació de la destinació) i la sensació cada vegada més general de rebuig al turista (mala convivència).

Aquest darrer tema encara no és un problema i segur que no depèn només de la presència dels turistes, més aviat amb canvis socials i canvis en les noves tecnologies. Cal evitar l’associació mental de veure el turisme com a quelcom dolent per a la convivència. Cal mediació i pedagogia, cal especialització de les policies locals quan es tracta de fer aplicar les ordenances.

Quant a l’estacionalització recorda que a Tarragona hi ha patrimoni monumental i natural suficient com per a poder aprofitar-los a l’hora de satisfer públics menys estacionals, com ara els familiars, els ciclo-turistes, els que busquen la natura, etc. Posa l’exemple d’un hipotètic turista finlandès que aposta per Salou per a fer rutes ciclistes. Aquest usuari necessita uns equipaments que ja no només són propis de la costa, sinó de l’interior i que li faran decidir-se per Salou i no per Alacant. I en aquest sentit, la ponent diu que hi ha molt de treball per fer encara.

També en el cas del turisme educatiu, Tarragona ha de treballar de manera diferent que el que es feia antigament. Cal que els nens que venen a les escoles, vulguin tornar. I cal millorar aquesta oferta per a fer-la interessant i que els nens es tornin prescriptors.

Apunta que cal tenir present les regulacions urbanístiques i la tecnologia. Diu que en el darrer mes i mig s’ha produït un canvi important: el del “Roaming”, que afecta especialment el públic “millennial”, que es mou per allà on hi ha dades i connexió permanent amb el món. Cal, doncs, treballar per un turisme més connectat i connectable.

El moderador agraeix les intervencions i dóna per tancada la primera ronda del debat. A continuació li pregunta a l’alcalde de Salou sobre la seguretat.

Pere Granados explica que la seguretat és un factor importantíssim avui en dia, perquè la repercussió d’un problema de seguretat es converteix en notícia mundial en pocs minuts. Cal tenir molta cura i això val molts diners i recursos. A Salou l’esforç es tradueix en un reforç de policies municipals interins i una millor coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Explica que aquest sobrecost que genera la població flotant no es té en compte quan l’Estat o la Generalitat reparteix els recursos als municipis.

També posa molt l’èmfasi en la fidelització dels turistes. Afirma que el 75% dels visitants de Salou ja han vingut una vegada abans, com a mínim.

Li ha agradat la reflexió sobre la qualitat que ha fet el Conseller. Diu que per a un turisme de qualitat, cal una ciutat de qualitat. Des de la gestió pública cal posar-se l’objectiu d’oferir uns serveis de qualitat per al ciutadà.

Comenta, en relació a la desestacionalització, que el sol i platja és molt estacional, però el bon temps no, perquè dura tot l’any. Molts centreeuropeus i nòrdics poden passar a Salou temporades d’hivern i de tot l’any, i ara, amb l’oferta del Hard Rock, això serà més evident. També l’esport (golf, futbol, tenis, ciclisme, etc.) tenen la temporada alta durant l’hivern. Admet que mai serà tan potent com l’activitat estival, però que hi ha molt de potencial i molt a oferir. El repte, diu, és crear un paquet turístic entre el sector públic i privat per a fer activitat desestacionalitzada.

El moderador agraeix la intervenció i obre el torn de preguntes del públic.

Lluis Recoder, planteja dues qüestions. Una és sobre el tema dels creuers. Diu que el Port de Barcelona va tenir 2,5 milions de creueristes l’any passat i que Tarragona en va tenir només 14.000. Són magnituds molt diferents. Barcelona, diu, “sobreïx” i la pregunta és, perquè no hi ha promoció conjunta dels ports de Tarragona i de Barcelona? Comenta que en els seus temps de conseller no existia i ara tampoc. És que a Tarragona no li interessa?

En segon lloc, comenta que el potencial de les comarques de Tarragona és molt fort en l’àmbit turístic i que s’està anant cap a millores de qualitat. Especialment en termes de costa. Però en altres zones interiors de la demarcació caldria posar en valor molts altres actius: gastronomia, enocultura, etc. Diu que són elements complementaris del turisme de costa.

Marta Farrero respon en nom de la Diputació de Tarragona. Diu que la promoció dels creuers es treballa en xarxa entre diverses autoritats i que hi ha 40.000 turistes creueristes en total.

Begoña Floria diu que el tipus de perfil de creuerista que es busca a la ciutat de Tarragona és diferent del que busca Barcelona. Es volen creuers de no més de 1.500 persones, i no de 5.000 o 7.000 (com els que van a Barcelona). A banda, el públic del creuer ha de ser diferent: a Tarragona li interessa admetre persones amb més poder adquisitiu, que busquin excursions culturals. Per tant, creu que és complicat poder coordinar la promoció de creuers amb Barcelona, perquè busquen perfils de turistes diferents, amb actituds diferents.

Pere Granados reconeix el que ha explicat el Sr. Recoder en relació al turisme de segona línia de mar. I demana crear una comissió per a fer-ho, juntament amb la Diputació.

Pere Gomés, regidor de turisme d’Altafulla, felicita a l’alcalde de Salou “per que ho han fet molt bé” fins ara, a l’igual que Tarragona i Cambrils. Diu que a ells els va molt bé aprofitar-se’n d’aquesta sinèrgia. També creu que caldria fer una “tercera pota” del turisme tarragoní, ja que l’interior de la província no es veuen ni Terres de l’Ebre ni Costa Daurada, i en canvi hi ha molt de potencial. Gomés repassa diversos dels temes que s’han comentat a la taula.

Lluis Alegre ofereix una reflexió sobre la qualitat, que passa, diu, per una feina diària. Diu que és més barat la qualitat que no pas atendre reclamacions. També lamenta que aparegui als mitjans estrangers una imatge de “turismofòbia” local i que no és justa. I recomana major coordinació entre els actors i major diversificació per a lluitar contra l’estacionalitat.

Ariadna Ferrer, regidora de Turisme de Montblanc, diu que parla des de la realitat turística de l’Interior. Comenta que hi ha d’haver un major diàleg entre interior i costa, més comunicació i potenciació de temes conjunts. Hi ha molts elements com l’enoturisme, el turisme monumental i activitats complementàries per a creueristes que poden oferir i enriquir l’experiència.

Joan Aregio diu que el patronat de Turisme té dues grans marques (Costa Daurada i Terres de l’Ebre), però també té molts més productes que marques. Aclareix, per tant, que no hi ha dues “potes” turístiques a les terres de Tarragonès, sinó més.

Mercè Dalmau, regidora de turisme de Cambrils, vol introduir un element nou que es pot potenciar des de la marca Costa Daurada: és l’activitat nàutica (indústria i activitat esportiva). Creu que és un àmbit per a explorar, on hi ha molt de recorregut i que pot ser un gran pol d’atracció.

Pere Granados hi està plenament d’acord.

Xavier Guardià, empresari turístic, també hi està d’acord. Vol tractar la importància del tema nàutic, com es fa a les valls per a la neu. El mar hi és tot l’any, la neu no. I ell té la sensació que l’administració sempre té una actitud de “ai, ai” i de cert retret. Caldria potenciar a les escoles aquesta activitat.

Pere Granados diu que és cert i que ja s’està fent poc a poc.

Josep Anton Ferré opina que més que fragmentar marques, caldria unificar-les. Creu que Tarragona, Reus, Salou i rodalies representen gairebé 350.000 habitants, amb una ampla oferta turística i cultural.

Benet Presas, regidor de turisme de Salou, explica que cal esforçar-se en mantenir i consolidar les marques, sense que cap vagi en detriment de l’altra. Igualment, vol reivindicar una iniciativa que es va produir a partir de l’impost turístic, entre Salou, dos municipis més i la Diputació de Tarragona, que s’han aliat amb el sector privat, i que ha donat bon resultats. A l’hora de sortir a promocionar, ara ja no es ven només Salou o la costa, sinó tot el paquet, perquè és el que fa que siguin una oferta diferenciada. Anima a treballar en xarxa.

Finalment, Eduard Berraondo agraeix amb les seves últimes paraules l’assistència de tothom.