12-12-19
Les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, presentades avui, analitzen factors com els ingressos de les famílies i el risc d’exclusió social, entre altres
Un dels augments de costos més significatius ha estat el de l’habitatge, amb un increment marcat del preu dels lloguers a tot el territori metropolità
L’AMB ha presentat avui, 12 de desembre, les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 2017-2018. Aquest estudi, portat a terme per l’Institut d’estudis regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB), té com a objectiu obtenir indicadors sobre els ingressos, les desigualtats socials i el risc d’exclusió social a la metròpoli, entre altres factors. Per fer-ho, analitza dinàmiques com l’accés a l’habitatge.
Les estadístiques del període 2017-2018 reflecteixen, a grans trets, un increment en la renda de les famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona, malgrat que també ha augmentat lleugerament el percentatge de població que viu en risc de pobresa.
La presentació de l’estudi ha anat a càrrec de Jordi Martí, vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB i regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, i Ricard Gomà, director de l’IERMB.
Augmenten lleugerament les rendes familiars
L’any 2017-2018, la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes és de 34.292 €. Respecte l’any 2016-2017 (33.251 €), hi ha hagut un increment del 3,1%. Les rendes han experimentat increments tant al municipi de Barcelona com a la resta de l’àrea metropolitana. . Els nivells de desigualtat en la distribució de la renda mostren variacions mínimes.
Un 21% de la població, en risc de pobresa
Segons el criteri d’Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos equivalents de la població. L’any 2017-2018, a l’àrea metropolitana de Barcelona, el llindar de risc de pobresa se situa per les llars unipersonals en 10.789 € anuals, i per les llars composades per dos adults i dos infants en 22.658 € anuals.
Segons aquest criteri, l’any 2017-2018 el 21,3% de la població metropolitana viu en risc de pobresa (683.800 persones), un percentatge pràcticament igual als nivells de 2016-2017 (20,8%). Els canvis tant al municipi de Barcelona (del 19,2% al 19,7%) com a la primera corona metropolitana (del 22,4% al 22,8%) no han estat significatius. El risc de pobresa també varia segons les característiques socials, com l’edat o el nivell de formació. La següent taula reflecteix aquestes variacions segons diversos criteris:
Cal destacar que els resultats de la taxa de risc de pobresa varien molt entre abans i després d’aplicar les transferències socials, com ara les pensions de jubilació i viudetat o la prestació d’atur. En el primer cas, la població de 65 anys i més redueix del 82,5% al 17,8% el seu risc de pobresa després de rebre aquests ingressos. En termes generals, l’any 2017-2018 en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona la població en risc de pobresa va passar de constituir el 42,4% abans de transferències socials al 21,3% després de transferències socials. La reducció del risc de pobresa amb el total de transferències socials ha estat de 52,4 punts percentuals a Barcelona i de 47,5 a la resta de l’àrea metropolitana.
Un 14% de la població metropolitana pateix privació material
La privació material és la falta forçada de capacitat per consumir una sèrie de béns considerats com a bàsics. L’any 2017-2018 la proporció de població metropolitana afectada per privació material moderada (privació en almenys 3 conceptes) és del 14,1%
Les carències materials més esteses entre la població metropolitana l’any 2017-2018 són no poder fer front a despeses imprevistes (30,3%) i no poder permetre’s anar de vacances almenys una setmana l’any (30,2%). D’altra banda, les carències que més s’han reduït entre la població metropolitana respecte 2016-2017 són no poder fer front a despeses imprevistes (del 36% al 30,3%) i, en menor mesura, haver tingut endarreriments en el pagament de rebuts de l’habitatge o de compres ajornades (de l’11,9% al 10,5%).
Tenint en compte els indicadors exposats anteriorment (risc de pobresa, privació material i baixa intensitat laboral a la llar), les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida també calculen quin percentatge de la població està en risc d’exclusió social (taxa AROPE). Segons aquest indicador, l’any 2017-2018, el 23,5% de la població de Barcelona, i el 26,3% de la resta de l’àrea metropolitana es troba en risc de pobresa o exclusió.
L’impacte social dels costos de l’habitatge
Segons les estadístiques presentades, els costos associats a l’habitatge (rebuts d’hipoteca o de lloguer, subministraments, assegurances) s’han incrementat de manera important al territori metropolità en els darrers dos anys. La despesa mensual mitjana en habitatge de les llars ha pujat un 4,1% durant aquest període (de 450 € el 2016-2017 a 469 € el 2017-2018). Cal destacar que la despesa per la població que viu de lloguer ha passat de 810 € a 831 € de mitjana.
Des d’una òptica territorial, la despesa de l’habitatge és més elevada al municipi de Barcelona que a la resta de l’àrea metropolitana, tot i que en els últims dos anys l’increment més important s’ha produït entre els llogaters de la primera corona metropolitana (un 7%, de 699 € a 748 €).
A més, el 12,9% de la població destina més del 40% dels seus ingressos a despeses de l’habitatge, llindar a partir del qual es considera una càrrega excessiva. Aquesta problemàtica és especialment greu entre la població jove (de 16 a 34 anys), de la qual un 20,9% es troba en aquesta situació. Així com entre el conjunt de la població que viu de lloguer, amb un 35,8% de sobrecàrrega.
