Un grup d’empreses va idear un sofisticat pla per enriquir-se a la seva costa amb gairebé cinc milions
El 2002 una entitat mercantil va comprar una finca al municipi de Vallirana i va sol.licitar permís per construir desenes d’habitatges. Després de presentar un projecte, li va ser denegat el permís per construir sobre la base que segons unes lleis de carreteres de 1.974 i 1.988 seva finca estava afectada per la futura ampliació de la carretera nacional adjacent.
El gener de 2003 l’empresa va demanar un dictamen a l’Ajuntament sobre l’edificabilitat de la finca, que va ser contestat per l’arquitecte municipal mitjançant un informe en el qual no es mencionava la futura afectació per l’ampliació de la carretera, perquè depenia de l’Administració estatal .
En base a aquest informe municipal, l’empresa va procedir a vendre la finca a una altra empresa, i aquesta va presentar un nou projecte per construir encara més vivendes a la mateixa finca. Transcorreguts dos mesos des de la petició de llicència sense resposta municipal, d’acord amb la llei, va considerar que s’havia produït silenci administratiu positiu. Però més tard l’Ajuntament li va denegar la llicència per causa de la carretera.
L’empresa compradora va al.legar que amb aquesta denegació havia patit un greu dany patrimonial, perdent tota la inversió efectuada i les expectatives urbanístiques, ja que en l’informe municipal no s’havia esmentat l’afectació per la carretera.
El Jutjat Contenciós Administratiu n º 11 de Barcelona va donar la raó a l’empresa i va condemnar a l’Ajuntament com a responsable patrimonial dels perjudicis causats a pagar a l’empresa 4.743.608 €, import de la compra i expectatives frustrades.
Durant la preparació del recurs d’apel lació, la nova defensa de l’Ajuntament va realitzar una investigació i va descobrir que l’empresa compradora i la venedora estaven vinculades: la compradora s’havia constituït un mes abans de la venda, i l’objecte social, domicili, soci, administrador i apoderat eren els mateixos en ambdues societats. Igualment va esbrinar que el preu de compra era ajornat i no havia estat pagat, i que la compradora no s’havia subrogat en la hipoteca constituïda per la venedora.
En base a això l’Ajuntament, defensat en el contenciós administratiu pels lletrats Joan Sala i Pau Saumell, va poder sostenir que la compradora ja coneixia les limitacions per construir a causa de la carretera. I també va poder argumentar que l’informe emès per l’Ajuntament no era legalment vinculant.
D’acord amb aquestes investigacions, va interposar recurs d’apel lació, i paral.lelament una querella criminal davant el Jutjat de guàrdia per presumpte delicte d’estafa processal contra tots els responsables d’ambdues empreses.
Pel que fa al recurs d’apel lació contra la sentència que condemnava l’Ajuntament a pagar a l’empresa 4.743.608 €, la Secció 4a del Tribunal Superior de Justícia va acceptar el recurs municipal i va absoldre a l’Ajuntament de qualsevol pagament.
I pel que fa a la querella criminal, dirigida pel lletrat Pau Meseguer i recolzada pel fiscal, finalment l’Audiència Provincial de Barcelona, tot i reconèixer detalladament la realització de tota la trama per treure diners a l’Ajuntament, i qualificar-la com enganyosa, finalment va considerar que l’engany no era suficient per despistar al jutge i va absoldre els acusats, defensats entre d’altres per el lletrat i catedràtic Joan Còrdova.
L’alcalde de Vallirana ha decidit interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, ja que considera que els que han enganyat al jutge en perjudici del poble de Vallirana han de ser castigats per justícia i per evitar nous intents. El Ministeri Fiscal també ha recorregut l’absolució dels acusats.
