Situada a la comarca del Vallès Occidental, a només 40 quilòmetres de Barcelona, i molt a prop del massís del Montseny, La Garriga és d’aquells municipis que afronten la modernitat sense complexos, sense voler deixar enrere la seva personalitat, forjada d’arrels pageses, de masos i de terres de conreu. Als darrers anys, ha experimentat un ràpid creixement i actualment hi ha censats 15.000 habitants.
“Tinc responsabilitats, però jo soc un ciutadà com tothom. És a dir, tinc els drets i els deures igual que tothom, però a més haig de respondre davant la ciutadania, amb un poder de decisió que comporta unes responsabilitats”
“Un alcalde ho és 24 hores i això és una de les coses que, a vegades, costa. Pots estar un dia assegut en una terrassa i la gent potser no entén que també has de tenir uns moments per a tu, i s’asseuen al teu costat. Però són les regles del joc”
“M’agrada saber tot el què es fa i el què es deixa de fer perquè em dóna molta inseguretat haver de parlar d’un tema que no conec. L’estar acostumat a ser professora i tenir l’hàbit de preparar-me les classes abans, fa que en política faci el mateix”
Segueix combinant la seva professió amb la política?
Ara mateix no. Tinc una excedència i em dedico exclusivament a la política. És un dels avantatges que tenim els funcionaris, que podem deixar durant un temps la nostra feina i després reincorporar-nos sense cap tipus de problema. A més, al dedicar-me a la docència fa que els meus alumnes sempre tinguin la mateixa edat, així que la relació no canvia i puc seguir amb la mateixa dinàmica. El que tinc molt clar és que sóc una professora de matemàtiques dedicada a la política i no una professional.
I el ser professora l’ha ajudat en la seva tasca política?
A mi em sembla que estar acostumat a parlar en públic ajuda, perquè el fet d’enfrontar-se a una classe de 30 adolescents dóna molt de bagatge (rialles). He estat directora 8 anys i el fet de presidir moltes reunions també atorga experiència. I també penso que el fet de ser matemàtica atorga una visió esquemàtica dels problemes: deixes de banda allò que no resulta rellevant, planteges la qüestió, mires com es pot resoldre, i de quines eines es disposen.
Algun exemple?
Un dels aspectes que mai havia entès era el tema dels pressupostos municipals. Així que quan vaig entrar com a regidora d’economia i finances, em vaig proposar fer-ho entenedor, no només per a mi, sinó també per a qualsevol altra persona que hi estigués interessada. Així que aquí em va sortir la vessant pedagògica. Penso que el resultat final va valdre la pena, perquè vam aconseguir que els pressupostos fossin una cosa entenedora i es poguessin explicar a la gent.
També li haurà servit per apropar-se al ciutadà, quelcom que sempre resulta important per una primera autoritat municipal, oi?
És bàsic i jo a més ho tinc molt clar. D’acord que tinc responsabilitats però procuro no perdre de vista que sóc una ciutadana més, amb els drets i deures que té tothom. Tinc responsabilitats, però jo soc un ciutadà com tothom. És a dir, tinc els drets i els deures igual que tothom, però a més haig de respondre davant la ciutadania, amb un poder de decisió que comporta unes responsabilitats.
No sempre ha estat així. Per alguns col·lectius l’Alcalde és una figura important.
Ho admeto, però no podem deixar de banda allò que és important. I si a l’acabar un parlament, haig de començar a recollir cadires, no em fa res fer-ho.
La deuen parar a tot hora.
Un alcalde ho és 24 hores i això és una de les coses que, a vegades, costa. Pots estar un dia assegut en una terrassa prenent alguna cosa i la gent potser no entén que també has de tenir uns moments per a tu, i s’asseuen al teu costat. Però són les regles del joc, i considero que s’ha de ser respectuós, perquè forma part del càrrec el fet que hagis de fer d’Alcalde les 24 hores del dia. I és curiós perquè jo sempre havia dit que volia separar ben bé la meva esfera professional de la personal. Però així són les coses.
Quines són les necessitats més importants en aquests moments a La Garriga?
Bé, ara estem ficats en el tema de la biomasa. Hem demanat llicència d’activitats per instal·lar una planta de biomasa de pujada d’energia amb residus forestals i això preocupa moltíssim. I també el tema de la doble via del tren. En general, però, penso que som un poble que a tothom li preocupa més el que li passa al seu voltant (el seu carrer, el seu jardí, el seu entorn, el tema de les deixalles), que no pas temes més generals.
Diu que són un poble, però potser ja s’acosten més al terme de ciutat.
Som 15.000 habitants, i potser no som ben bé un poble en el sentit estricte, però tampoc considero que siguem una ciutat, perquè comporta altres aspectes que evidentment nosaltres no tenim. És cert que ha vingut molta gent, però mantenim una essència de poble “de tota la vida”. Hi ha qui li fa por que podem créixer tant, però el cert és que a La Garriga hi pot venir a viure qui vulgui. Fins a cert límit, però. Em penso que el nostre sostre poblacional s’ha de situar al voltant dels 20.000 habitants.
I la gent del municipi acull bé als que vénen de fora?
Tenim un índex d’immigració petit, en part potser perquè el preu de l’habitatge no és precisament baix. Estem al voltant d’un 9%, el que comparat amb el 20-25% que té Vic, per exemple, és rellevant. Hi ha una comunitat magrebina que fa molts anys que hi és, i malgrat peculiaritats culturals com el mocador al cap, per exemple, no hi ha conflictivitat.
Només magrebins?
Ara ha arribat un volum molt important de gent sudamericana, sobretot dones. És curiós, en aquest sentit, com ha canviat, això. Abans, els senyors que venien de fora, als que se’ls deia “la gent de la colònia”, són els que s’han acabat instal·lant aquí. I ara en vénen d’altres que també hi ha acabat convivint.
I d’aquests 15.000 que estan censats, tots viuen i treballen aquí?
Tenim a molta més gent que viu aquí i treballa fora. Molta parella jove i moltes criatures, perquè la gent busca la qualitat per a la seva família. I en certa manera, aquest caràcter de poble fa que els nens puguin estar al carrer i viure en un entorn que una ciutat més gran no ho permetria.
La riquesa de la Garriga ve bàsicament dels serveis?
Nosaltres som un poble de serveis. Pel que fa a la indústria, hem estat sempre famosos pels mobles, però ara hi ha crisi, i això s’ha notat molt. També hi ha tèxtil, que se’n ressent molt per la competència xinesa, i d’altres, és clar. La nostra riquesa es fonamenta en els serveis, som la petita capital de comarca, després de Granollers, és clar. I el percentatge d’atur és baix.
Un dels elements que tenen de promoció turística són les aigües termals.
Si, és més un moviment de cap de setmana i de tractament puntual. Vull dir que la gent no hi ve a passar un mes. Abans venia la gent de Barcelona a passar l’estiu: arribaven amb les primeres calors i marxaven quan començaven les escoles. Ara això passa cada vegada menys: la gent ja ve a viure aquí.
Un poble d’estiueig, vaja.
Sí, hi ha una ruta modernista molt interessant. Els senyors de Barcelona s’instal·laven aquí, anaven a prendre les aigües, i han deixat un llegat artístic molt interessant.
I que a més, estan molt ben situats.
Si, tenim una climatologia especial. Una mena de microclima que fa que aquí no faci tant de fred ni tanta calor com en d’altres municipis. Estem just on comença el Congost, i suposo que hi deu tenir a veure. Per això hi estem tant a gust.
Quins projectes importants s’estan duent a terme?
Som un municipi que estem molt mancats d’equipaments. Així com a nivell educatiu tenim una gran oferta -tenim escola de musica, d’art i de dibuix municipal i equipaments esportius-, pel que fa als cívics, no en tenim i no sabria dir-li perquè. I aleshores apostem per això, per un gran projecte. Però ho dic amb la boca petita perquè fa set anys que es projecta i no l’acabem de tancar. Es tracta d’una fàbrica que es diu Can Luna i que està instal·lada just al centre del poble. Ha de passar a ser municipal, per tal que es converteixi en el centre de referència del municipi.
Tot arribarà.
Encara n’hi ha més: el projecte de Can Raspall, per exemple, que són dues cases restaurades de l’arquitecte Joaquim Maria Raspall, que seran un lloc on ens traslladarem una part de l’Ajuntament. Serà un centre de turisme, el lloc de sortida de la ruta modernista. Després estem restaurant una altra casa que també ens han donat amb un conveni urbanístic, i que en diem la Torre del Fanal, que ha de ser el nostre centre d’entitats. Ah! I ens estan fent un nou CAP.
Grans canvis.
I encara més perquè penso que aquesta legislatura serà una gran aposta de reforma del centre, perquè el pensem vianalitzar. Tenim en contra algun comerciant i alguns ciutadans, perquè el tema d’apartar l’aparcament del centre està portant una mica de polèmica, com a tot arreu. Però s’ha de fer per fases perquè a La Garriga tenim dues grans dates: la campanya de Nadal i Corpus, on omplim els carrers de catifes.
Se la veu molt entusiasmada en tot el que fa.
Ho visc molt, ho reconec. M’agrada saber tot el què es fa i el què es deixa de fer perquè em dóna molta inseguretat haver de parlar d’un tema que no conec. Suposo que el fet d’estar acostumat a ser professora i tenir l’hàbit de preparar-me les classes abans, fa que en política faci el mateix.
I la seva tasca política? Té molt de futur?
Sempre he dit que com a cap de llista només em presentaria a dues legislatures, i de fet el meu compromís amb el Partit era per al 2003 i 2007. Però si segueixo o no, m’ho plantejaré l’últim any. No penso en el redit electoral, perquè la meva aspiració no és la política. I això sempre és un avantatge.
