La Comissió Executiva i el Consell Directiu de l’AMI es troben a Molins de Rei, un dels municipis per la independència més grans del Baix Llobregat
La Comissió Executiva i el Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han aprovat avui a Molins de Rei, al Baix Llobregat, l’organització d’una prova pilot amb un centenar de municipis catalans que pagaran els seus impostos (IVA i IRPF) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a la Hisenda espanyola. Segons ha anunciat l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, “cap a la tardor és previst que se n’hi afegiran encara més”. Vila d’Abadal ha explicat que s’ha creat una comissió paritària entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments per la independència per avançar de forma coordinada en el procés de transició nacional i, de manera destacada, en l’aplicació de la sobirania fiscal. Hores d’ara, una vintena d’administracions locals estan liquidant la seva recaptació d’IVA i IRPF a l’ATC i prop de 140 ajuntaments han aprovat mocions per fer-ho ben aviat.
Alcaldes i regidors de la Comissió Executiva i del Consell Directiu de l’AMI han valorat el detall de trobar-se al Baix Llobregat. L’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha explicat les vinculacions històriques de la seva població amb el moviment nacional català i s’ha posat a disposició de l’AMI per continuar avançant a la comarca el moviment independentista. De fet, es tracta d’una de les ciutats més grans de l’AMI. Vila d’Abadal ha insistit en la importància de trobades i actes sobiranistes al Baix Llobregat, sobretot si contribueixen a mobilitzar els ciutadans a favor del sí a la propera consulta d’autodeterminació.
A més d’analitzar l’avanç de la sobirania fiscal al món local, els reponsables de l’AMI han aprovat impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels Diputats espanyol per reclamar la celebració de la consulta d’autodeterminació. A partir de la tardor, arrencarà una recollida de signatures per tirar endavant aquesta ILP de manera que se sumin encara més arguments legals a la decisió del poble de Catalunya de continuar o marxar de l’Estat espanyol. Vila d’Abadal ha estat força crític amb l’actitud que l’Estat espanyol està demostrant amb les actuacions de la seva delegada a Catalunya. Per a Vila d’Abadal, “Llanos de Luna no entèn la democràcia ni la capacitat dels municipis d’actuar lliurement”.
La campanya de la delegació del Govern espanyol contra els municipis sobiranistes acumula prop d’un centenar de processos fins ara. La delegada María de los Llanos de Luna ha portat als jutjats -o està en procés de fer-ho- un mínim de 52 ajuntaments i consells comarcals per no penjar la ‘rojigualda’, a 30 que s’han declarat “territori català lliure i sobirà”, a 9 que estan impulsant la sobirania fiscal o han donat suport a la Plataforma Diem Prou! i a l’Ajuntament de Girona per contractar trens a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Des que Llanos de Luna va deixar el seu escó de diputada del PP al Parlament i es va instal·lar a la delegació espanyola, ajuntaments i consells comarcals sobiranistes han caigut en una autèntica persecució a base de judicialitzar els seus acords de ple.
A principis de 2012, Sant Pol de Mar va ser el primer municipi obligat a penjar la bandera espanyola al balcó per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) després d’un procés engegat pels advocats de l’Estat espanyol. Mai fins llavors s’havia portat cap ajuntament català als jutjats per penjar o deixar de penjar banderes al balcó. Deu mesos més tard, va arribar a Celrà el primer contenciós administratiu per anul·lar l’acord de ple que els declara “territori català lliure i sobirà”. Les denúncies per donar suport a la Plataforma Diem Prou! les va estrenar Vilablareix al febrer i les d’exercir la sobirania fiscal, el consistori de Vic.
Els lletrats de l’Estat espanyol s’han mostrat especialment bel·ligerants amb consistoris com els d’Arenys de Munt, Ripoll, Girona, Igualada, Corbera de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Campelles o Vic, que s’enfronten a dues i tres demandes per motius diversos. Al cas de Corbera de Llobregat, l’assetjament ha arribat fins al punt de portar-los al jutjat sense fonament per declarar-se “territori lliure”. En estudiar la denúncia, el jutjat es va adonar que el Ple de Corbera havia aprovat una altra moció independentista sense els termes “territori lliure i sobirà”. Així, doncs, el Contenciós número 9 de Barcelona va haver de tancar el procés. En un cas similar, es troba l’Ajuntament d’Igualada.
La judicatura, però, ha començat a respondre l’assetjament de Llanos de Luna al sobiranisme municipal. A la sentència pel cas dels trens a la Diada de l’Ajuntament de Girona, el jutge va esbroncar la delegada per “malbaratar recursos humans i econòmics dels òrgans judicials amb coneixement de l’escassa, per no dir quasi nul·la, trascendència jurídica del seu resultat”. I, des de finals de març, el jutjat del Contenciós número 2 de Tarragona ha arxivat els recursos contra els ajuntaments d’Alcanar, Amposta, l’Aldea i Prades per declarar-se “territori català lliure i sobirà”. Per la seva banda, el Contenciós número 1 de Girona també ha tombat les denúncies contra Celrà i Girona pel mateix motiu. Un dels autos judicials tarragonins considera que aquestes declaracions no poden ser objecte d’impugnació perquè es tracta de pronunciaments polítics als quals tenen dret els plens municipals com a legítims representants de la ciutadania.
Alcaldes i diputats catalans tampoc s’han estat plegats de braços davant d’aquesta estratègia d’espanyolització a cop de demanda judicial. Al gener, el Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va denunciar a Sant Cugat “la guerra innecessària” oberta per Llanos de Luna i li va demanar rectificació. El 14 de març, el Ple del Parlament va aprovar una moció que sol·licita la seva substitució “per la seva actitud hostil i la falta de respecte envers les institucions catalanes”. Poques setmanes més tard, el Ple de Girona va declarar Llanos de Luna “persona non grata” i un grup d’alcaldes de Ponent va demanar empara a la presidenta del Parlament pels recursos oberts per afers de banderes i declaracions d’independència. Hores d’ara, 33 ajuntaments ja han aprovat una moció impulsada per l’AMI que reclama la supressió de la delegació i subdelegacions del Govern espanyol a Catalunya “per obsoletes, inoperants i buides de competències”.
