3.10.12 – BARCELONA • Barcelonès

Un centenar de socialistes exigeixen a Navarro que impliqui el PSC en el procés sobiranista

0
288

Un manifest signat per exconsellers, diputats i destacats membres del partit reclama la "presència d’una esquerra catalana potent" per tal que el centre-dreta no lideri "la Catalunya-Estat"


Ernest Maragall, Pia, Bosch, Àngel Ros i Marina Geli, a la manifestació de l’ANC.

Barcelona (ACN).- Un centenar de militants i exalts càrrecs socialistes han impulsat i signat un manifest que reclama a la cúpula del partit que el PSC s’impliqui en el procés sobiranista. El document planteja que els socialistes no poden permetre que la "Catalunya-Estat" que se gesta es construeixi només des del "centre-dreta". En aquest sentit, consideren necessària la "presència activa d’una esquerra catalana potent, perquè Catalunya només disposarà de la força que li cal si pot comptar amb la unitat dels seus partits i forces nacionals que es reclamen del catalanisme". El manifest també demana que la voluntat de sobirania "esdevingui un projecte polític seriós, realista, amb recorregut".

El manifest ha estat signat inicialment per un centenar de socialistes, entre els que hi ha destacats membres del partit, ex alcaldes, regidors, diputats i ex consellers.

Així, hi figuren noms com el de l’eurodiputada Maria Badia, l’exdiputat al Parlament Josep maria Balcells, la líder del partit a Girona Pia Bosch, l’exalt càrrec d’Economia Martí Carnicer, els exconsellers Antoni Castells, Joan Manuel del Pozo, Antoni Siurana Marina Geli o Ernest Maragall, l’ex secretari de Mobilitat Manel Nadal, el diputat Dani Font, o exdiputats com José Antonio donaire.

També noms del món municipal com l’alcalde de LleIDa Àngel Ros, l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, l’exalcaldesa de Roses Magda Casamitjana o l’ex primer tinent d’alcalde de Barcelona Jordi William han signat aquest document, que té voluntat d’influir en el debat programàtic de cara al 25 de novembre. La majoria dels socialistes que ho han subscrit pertanyen a la coneguda com ala catalanista o ‘maragallista’ del partit.

El manifest destaca la necessitat d’establir l’eix social com un dels potents del PSC per aconseguir la recuperació econòmica. Però alhora, no té cap problema en entrar de ple en el debat nacional. Així, posa de manifest el malestar dels catalans davant el tracte rebut per part de l’Estat i el difícil encaix que té en una Constitució com l’actual.

A més, es parla del creiexement d’un sentiment independentista que "ha passat de ser un sentiment reactiu a ser una voluntat positiva, conscient, plural i integradora; de ser una proposta minoritària a ser un factor transversal, compartit per amplis sectors de la població". És en aquest context que el manifest planteja que "cal, ara, que aquesta creixent voluntat de sobirania esdevingui un projecte polític seriós, realista, amb recorregut, sense oportunismes ni improvisacions irresponsables, amb tot el càlcul que el cas demana". I, amb aquesta finalitat, subratllen els signants del document, "fa més falta que mai la presència activa d’una esquerra catalana potent, perquè Catalunya només disposarà de la força que li cal si pot comptar amb la unitat dels seus partits i forces nacionals que es reclamen del catalanisme".

D’aquesta manera, el manifest destaca, per això, que "la Catalunya-Estat no pot fer-se a la mida única de la ideologia liberal de centre-dreta, sinó que ha de bastir-se des de la pluralitat". I per això planteja que el PSC ha d’implicar-s’hi i té "l’obligació d’escoltar i servir el clam d’una ciutadania que ha parlat alt i clar". "És l’hora, doncs, de crear els escenaris perquè el poble de Catalunya pugui exercir democràticament el seu dret a decidir. I aquest pas ha de fer-se amb tota la força disponible, des de la unitat, des d’una acció concertada i ferma de tot el catalanisme en la seva pluralitat", detalla el text.

El manifest, tot i parlar d’una futura "Catalunya-Estat", no fa un clam clarament independentista. De fet, parla més aviat de sobirania plena per Catalunya però amb inèrcies i competències compartides amb l’Estat espanyol i amb Europa. "És a l’Estat espanyol a qui correspon ara moure peça", es diu després de posar de manifest la impossibilitat de negociar alternatives que Catalunya ha plantejat, tot afegint que "és l’Estat espanyol el que, fins ara, ha tancat la porta".

En aquest sentit, es demana que "no ha de considerar-se cap proposta" per pactar amb l’Estat "que no sigui global, que no contempli tots els aspectes de l’encaix nacional de Catalunya". És per això que els socialistes plantegen que aquest nou acord "hauria de ser un pacte d’Estat que inclogués un pacte explícit i bilateral amb Catalunya", "hauria de reconèixer Catalunya com a nació i com a subjecte de sobirania pròpia" i "hauria de reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya, que podria ser exercit mitjançant referèndum convocat pel Parlament de Catalunya".

La "capacitat decisòria plena en les polítiques bàsiques" per a Catalunya com l’educació i salut, cultura i llengua, serveis socials, indústria i ocupació, justícia, immigració, agricultura, representació exterior, esports i una presència catalana normalitzada a les competicions internacionals, haurien de ser competència de la Generalitat. Mentre que "serien objecte de decisió compartida el sistema de pensions i seguretat social, la defensa, les relacions de l’Estat espanyol amb les institucions europees, amb les institucions internacionals i amb tercers països, els aspectes comuns de la política immigratòria".

El nou pacte també hauria de comportar "la presència directa de Catalunya a les instàncies federals europees" i reconèixer una Agència Tributària Catalana per la qual passés tota la recaptació "amb criteris fiscals compartits d’àmbit espanyol i europeu i amb la seva participació en uns mecanismes de solidaritat justos". Per últim, planteja establir "els mecanismes concrets de corresponsabilitat de la Catalunya-Estat a l’Estat comú espanyol o ibèric".
 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.