El 2050 hi haurà tres treballadors per cada dos pensionistes
La professora de la UB Concepció Patxot durant la presentació dels resultats de l’estudi aquest dilluns a la universitat.
Un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques ha alertat de la insostenibilitat del sistema de pensions i aposta per allargar l’edat de jubilació fins els 70 anys, segons ha explicat la professora de la Universitat de Barcelona (UB) Concepció Patxot. Les previsions indicaven que el sistema i l’Estat del Benestar espanyol en general estarien en risc a partir del 2020, moment en que comença la jubilació de la generació del ‘baby-boom’, però la crisi ha accelerat la seva insostenibilitat. Mentre el 2000 hi havia un pensionista per cada quatre treballadors, s’espera que el 2050 hi hagi dos pensionistes per cada tres treballadors, fet que complicarà el manteniment de les pensions.
L’estudi analitza no només els moviments de recursos públics sinó també els privats i estableix que el consum dels ancians espanyols, principalment de salut, depèn de recursos estatals en un 63%, una proporció que els investigadors apunten que és "impossible de mantenir per l’increment del nombre de jubilats". D’altra banda, el cost dels menors espanyols l’assumeix en un 61% la família, despesa que dificulta l’estalvi durant bona part de la vida laboral dels progenitors. Aquestes dues coincidències situen l’Estat espanyol "com un dels països europeus amb pitjors perspectives".
Un dels principals riscos és la insostenibilitat del sistema de pensions. Patxot ha explicat que les previsions indicaven que el sistema entraria en dèficit el 2020, moment en que comença la jubilació del ‘baby-boom’ més gran de l’Estat espanyol, però l’any passat ja va estar en aquesta situació perquè la crisi econòmica ho ha accelerat tot.
Així, el 2000 l’Estat espanyol tenia un potencial jubilat per cada quatre potencials treballadors (entre 16 i 64 anys) i les previsions indiquen que la gran crisi arribarà el 2020 i anirà creixent fins que el 2050 s’arribarà a una proporció de dos jubilats per cada tres treballadors. La taxa de dependència, és a dir, la relació entre la població econòmicament dependent i la que està en edat de treballar passarà del 25% actual al 28% el 2020 i al 65% el 2050.
Davant d’aquest escenari Patxot ha explicat que només hi ha tres opcions possibles: augmentar les cotitzacions, cosa que ha dit que actualment no es pot fer, baixar les pensions i retardar l’edat de jubilació fins els 70 anys. La professora de la UB ha considerat que l’opció més viable és la darrera perquè permet que la gent estigui més temps treballant i per tant cotitzant i menys anys cobrant pensions. Ha considerat que és necessari cotitzar entre 40 i 45 anys per fer sostenible el sistema.
D’altra banda, ha dit que d’una manera o altra s’hauria d’apostar també per la capitalització, és a dir, deixar el sistema actual de repartiment i fer que cada persona vagi acumulant la seva pensió segons el que treballa. Ha explicat que hi ha països que han apostat per un sistema mix i que s’hauria de treballar en aquesta línia.
Segons Patxot fins ara s’han fet reformes molt petites i de manera molt lenta i el que cal és accelerar tots aquests canvis perquè com més temps passi més difícil serà mantenir el sistema.
Augmentar la fecunditat
Un altre aspecte que influeix en la situació és la baixa fecunditat. Patxot ha dit que és necessari augmentar la fecunditat perquè sinó no s’assolirà l’equilibri entre la gent que treballa i la que ha de cobrar pensions.
L’estudi també considera necessari "socialitzar el cost dels menors" i fer una major inversió pública en educació per facilitar la capacitat d’estalvi de les famílies i contribuir a formar futurs treballadors més productius.
La també coordinadora del projecte ‘National Transfer Accounts’ (NTA) ha explicat que l’única nota positiva de l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de més gent gran és que això farà baixar la taxa d’atur en el futur, un altre aspecte necessari per aconseguir la sostenibilitat de l’Estat del Benestar.
Per últim, l’estudi fa una crítica al fet que durant l’etapa de bonança econòmica l’Estat espanyol "no va aprofitar l’augment de la ràtio productors-consumidors per acumular capital físic i humà i afrontar el període de l’envelliment amb més marge de maniobra".
L’estudi s’ha presentat en el marc de al reunió anual de la NTA que se celebra aquesta setmana a la Universitat de Barcelona (UB). L’estudi presentat és una investigació internacional sobre els efectes econòmics de l’envelliment de la població on participen experts de més de 40 països.
