El treball remarca que la despesa que hi destinen els consistoris només suposa entre un 9 i un 18% del total d’ingressos municipals
Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida posa de relleu que la prestació de serveis mínims als ciutadans per part dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants de la demarcació "no és deficitària ni insuficient" ja que la despesa que hi destinen oscil·la entre el 9 i el 18% dels ingressos dels consistoris i, per tant, qüestiona la necessitat d’introduir-hi canvis. El treball analitza la liquidació del pressupost del 2013 de 27 ajuntaments lleidatans, des de capitals de comarca a petits municipis, per tal d’avaluar els costos efectius de set serveis bàsics que presten, tal com els exigeix l’Estat arran de l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local.
La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), aprovada pel govern de l’Estat el 27 de desembre del 2013, establia que els municipis de menys de 20.000 habitants havien de presentar al Ministeri d’Hisenda abans de l’1 de novembre del 2014 una avaluació dels costos efectius (costos directes més els indirectes) de set serveis considerats mínims (escombraries, abastiment d’aigua, clavegueram, neteja viària, accés a nuclis, pavimentació de carrers i enllumenat públic) que ofereixen els ajuntaments per tal de veure’n la seva viabilitat. En cas de determinar que la prestació d’algun dels serveis no és viable, la LRSAL planteja que sigui una administració superior com ara la diputació qui l’acabi prestant i no el propi municipi.
Davant aquest context, la Diputació de Lleida ha presentat aquest divendres les conclusions de l’estudi que va encarregar als professors de la Universitat de Lleida Ramon Morell, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol i que s’ha centrat a analitzar els costos efectius que representen per als municipis la prestació d’aquests set serveis municipals. El treball, que a grans trets assegura que els ajuntaments lleidatans estan prestant serveis d’una forma "eficient, àgil i avaluada", ha analitzat la liquidació dels comptes municipals del l’any passat de 27 ajuntaments de totes les comarques, des de capitals de comarca a petits municipis.
Les conclusions del treball ‘Els municipis de Lleida davant la Llei RSAL’ posen de relleu que la despesa que suposa la prestació dels serveis mínims als municipis "no es deficitària ni insuficient" per la qualitat dels serveis que s’estan prestant, ja que els costos efectius d’aquests només suposen entre un 9 i un 18% -en funció del municipi- del total d’ingressos dels consistoris, el que representa que "tenen un pes pràcticament nul a les disponibilitats financeres dels ajuntaments", segons Ignasi Aldomà, un dels autors. Segons l’estudi, els costos efectius d’aquests serveis "no són alts en cap grup d’ajuntaments estudiats" i van dels 17,14 euros/habitant en el cas del clavegueram als 152,15 euros/habitant, en el de les escombraries. Davant aquestes dades, l’estudi qüestiona la necessitat d’introduir canvis en la prestació de serveis municipals respecte a l’actualitat.
El treball relaciona l’existència d’algun "dèficit puntual" amb condicions de "ruralitat espacial" d’algun municipi que compta amb diferents nuclis petits o disseminats. També remarca que alguns serveis es financen mitjançant el cobrament d’una taxa directa com en el cas de les escombraries. Finalment, defensa l’esforç que ja estan duent a terme els ajuntaments en la racionalització de la despesa i la mancomunació de serveis, com els exigeix la Llei estatal. En aquesta línia, el president de la diputació lleidatana, Joan Reñé ha assegurat que els ajuntaments de les comarques de Lleida "som tutors" en la mancomunació de serveis entre diferents municipis davant la realitat territorial de la demarcació.
Ramon Morell, un altre dels autors de l’estudi, considera "impossible" que el Ministeri d’Hisenda pugui acabar estandarditzant els costos dels serveis municipals dels 7.714 ajuntaments de l’Estat que tenen menys de 20.000 habitants per tal de determinar quins són viables i quins no. "El cost ideal estarà en funció de cada ajuntament" i "cal comparar-lo amb el servei que es presta", ha remarcat.
Finalment, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha assegurat que la LRSAL té un criteri "recentralitzador i controlador absolut" per part del govern de l’Estat, institució a la qual ha instat a avaluar els costos dels serveis que presta així com els diferents ministeris. En aquest sentit, Reñé ha recordat que només un 5% del deute de les administracions públiques estatals correspon als ajuntaments. Així mateix, ha defensat que el "gran dèficit dels ajuntaments és el finançament local" i, per això, "s’hauria d’afrontar una reforma de la llei" ja que "convé que els ajuntaments disposin dels recursos necessaris per poder oferir serveis".
Reñé s’ha mostrat convençut que, tot i la previsió que els ajuntaments haguessin d’enviar al Ministeri d’Hisenda abans de l’1 de novembre els números dels serveis que presten com establia la LRSAL, aquesta tramesa no es podrà materialitzar tenint en compte que encara no s’ha aprovat ni publicat al BOE la metodologia i els criteris que han de seguir els consistoris a l’hora de poder fer els càlculs.
Morell i Aldomà, acompanyats de Joan Reñé, han presentat aquets divendres les conclusions de l’estudi a la Diputació de Lleida davant d’alcaldes i presidents de diferents consells comarcals de la demarcació.
