“Un país de petits municipis”

A principis d’aquesta legislatura, en un Consell d’Alcaldes a Puig-Reig, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, per explicar-nos la distribució territorial tant desigual que tenim a Catalunya i parlant de depuradores, ens va comentar que tenim el 97% del territori català sanejat amb més de 400 depuradores, però que per sanejar aquest 3% que faltava en calien 400 més. Aquesta dada em va fer pensar en la distribució de població al llarg de la història al nostre país, concentrant en el 10% del territori el 90% de la població, gairebé tot en zones costeres i capitals de província.

Per tant, el 10% de la població som en el 90% del territori. Estem amples. Aquest despoblament de les zones rurals des dels anys 50 fins els 80 dels nostres municipis cap a les grans ciutats i àrees metropolitanes, bàsicament fou per necessitat; la demanda de llocs de treball en la indústria i la idea d’una millor qualitat de vida, que el camp no podia oferir, va deixar la majoria de municipis d’interior bastant deshabitats. Amb aquestes migracions i la geografia del nostre territori fa que Catalunya sigui un país de petits municipis.

 

Ara s’intenta repoblar molts municipis per frenar el despoblament i evitar l’envelliment de la població, es parla de donar facilitat per tornar a treballar la terra, per mantenir els joves al territori després de la formació, el teletreball vinculat a les noves tecnologies, el turisme rural i bones comunicacions entre municipis, seria la manera de facilitar la mobilitat dins del Berguedà per accedir a centres comarcals o subcomarcals on tenim més demanda laboral.

 

Els petits municipis en població, però grans en extensió, fem un gran esforç per tenir el màxim de serveis possibles: escombraries, aigua, clavegueram, depuradores, neteja viària, accés als nuclis de població, atenció a les persones, pavimentació, cultura, festes, serveis bàsics que hem d’oferir igual que un municipi gran, les mateixes lleis tenim per a qualsevol poble del Berguedà com per a l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, o la llei de contractes, no s’hauria d’aplicar igual als nostres municipis sense capacitat per tenir tècnics funcionaris com a les grans ciutats.

 

Ni per descomptat podem tenir les mateixes lleis urbanístiques que un municipi de la costa, cosa que ens afecta greument a l’hora d’arrelar i repoblar els nostres municipis. Esperem la nova llei d’urbanisme més adaptada a l’àmbit. Fa gràcia quan ve un tècnic del pla urbanístic i demanen zones verdes entre les parcel·les. Carai, només han d’aixecar els ulls. Adaptem l’urbanisme al terreny.

 

Les administracions locals són les més ben valorades, les més properes al ciutadà, perquè tenim un tracte directe amb els veïns, veïnes i el terreny, això fa que a vegades solventem temes en els que ni tan sols tenim competències, però ho fem per respecte al nostre veïnat i a la nostra terra, cosa que en els grans municipis ni s’arriba a plantejar.

 

Sota el paraigua del Consell Comarcal, es treballa perquè tots els municipis de la nostra comarca puguin tenir coberts els suports tècnics com són els secretaris, arquitectes, enginyers, així com la mobilitat en el transport escolar i el transport a la demanda, arranjament de camins entre municipis, identificació d’edificacions i masies aïllades pel fàcil accés dels serveis d’emergència, menjadors escolars, recollida de brossa, … A més, en aquesta legislatura s’ha creat el Consell d’Alcaldes, òrgan que ha permès donar veu a tots aquests petits municipis i acostar les seves necessitats i demandes al Consell Comarcal.

 

Els temps estan canviant contínuament, les noves tecnologies, l’expulsió degut al mercat immobiliari i turístic de les ciutats, el comerç per internet, la contaminació als grans nuclis urbans, la restricció dels vehicles, el temps perdut en embussos de trànsit, els peatges, els desplaçaments per anar a la feina; tot això més la facilitat de poder treballar a la distància portarà, suposem, una redistribució de la població si nosaltres també podem facilitar la seva adaptació, segur que a poc a poc, sense adonar-nos, els nostres municipis aniran creixent en habitants.