“Un país digital és un país més segur”

– WEBINAR alcaldes.eu –
‘Un país digital és un país més segur’

El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Ofereix una breu presentació del projecte d’alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions, orientada a plantejar una visió de conjunt de la situació. Dona la paraula, en primer lloc, al Sr. Torruella.

Oriol Torruella agraeix la invitació i explica que estem plenament immersos en la societat digital. Aquest és un moment, especialment durant la pandèmia de COVID, en què la tecnologia ha ocupat de manera definitiva tots els àmbits de la vida, des del personal fins al professional.  També l’activitat econòmica i la pública ha quedat afectada per la nova situació, atès que s’han hagut de reconvertir pràcticament al 100% al digital. Fa molt temps que la Generalitat va considerar diverses estratègies per afrontar un dels reptes de la societat digital, que és el de la ciberseguretat. 

Diu que per aprofitar el màxim del potencial dels nous mitjans, cal poder-se desenvolupar amb un nivell de fiabilitat i confiança si més no similar al que es tenia en el món físic. Per aquest motiu el 2019 el Govern va aprovar l’estratègia de Ciberseguretat de Catalunya 2019-2022, amb l’objectiu de convertir-nos en un país cíber-segur. El Pla té quatre pilars que passen, entre d’altres per comptar amb una administració cibersegura i desenvolupar el sector de la ciberseguretat com a sector de creixement econòmic. És un sector que encara produeix oportunitats professionals de primer nivell, fins i tot en la pandèmia.

En l’àmbit local, un dels temes que es fan amb Localret és el servei públic per administració local, que vol desplegar un model per garantir serveis públics digitals i segurs, que són imprescindibles.

Es dona la paraula al Sr. Bote.

David Bote agraeix la invitació i saluda als presents. Diu que el món digital és un vector imparable de transformació, que afecta la manera de relacionar-se i el model productiu. Creu que la privacitat també afecta als mecanismes de participació i empoderament social. Hi ha moltes oportunitats a aprofitar (noves feines, per exemple), i en el món local cal que hi hagin agendes compartides. Cada municipi ha de desenvolupar la seva estratègia digital i la FMC està jugant un paper actiu per promoure-ho.

Explica que en el món digital és important posar en valor que han d’existir els mateixos drets fonamentals (p.ex. la seguretat) que en la vida real. Cal que ens tornem experts en ciberseguretat, però que sapiguem empoderar els ciutadans per desenvolupar-se de manera segura.

Es dona la paraula al Sr. Pagès.

Pol Pagès explica que fa molts anys que des del municipalisme es treballa en l’àmbit digital, però la pandèmia va fer que tot hagués de córrer més, perquè calia garantir tota una sèrie de serveis i la única manera de fer-ho va ser a través de la digitalització. Això ja s’ha fet en altres àmbits, però ara també en el municipalisme. Des de l’ACM creuen que és essencial el treball en xarxa entre tots els actors al país: Govern, ACM, Municipis, Diputacions, Federació… L’objectiu és fer més fàcil la vida del ciutadà i seguir donant-li servei. 

Creu que una societat ben digitalitzada és una societat més eficaç i eficient, que gasta menys recursos. Però creu també que no ens podem permetre desigualtats digitals a nivell de país. Així doncs, tant la formació com els bons accessos de fibra òptica arribin arreu del país perquè hi hagi les mateixes oportunitats de relacionar-se amb l’administració en qualsevol lloc. D’altra banda, els ajuntaments necessiten una bona xarxa i un bon programari per treballar de manera correcta.

Finalment es dona la paraula al Director General de Localret.

Andreu Francisco saluda els presents i recorda que Localret és la eina que l’Associació i la Federació van crear a finals dels anys 90 per acompanyar i donar suport als ajuntaments en els processos de digitalització. Aquesta funció ha anat evolucionant però segueix fent-se actualment. 

Creu que un país digital és un país connectat. I diu que la Llei de Telecomunicacions deixa moltes coses en mans de la iniciativa privada amb tot el que això suposa de desigualtat respecte al territori. Allà on hi ha menys densitat de població, hi ha menys interès en desplegar infraestructures privades. Creu que el país està fent un bon exercici de desplegament d’una xarxa neutra i pública amb l’impuls de la Generalitat i la col·laboració de les diputacions i Localret i que això generarà igualtat.

El segon repte serà el desplegament de la tecnologia 5G que ha de permetre fer un salt qualitatiu en la digitalització i que, si no es fa bé, pot perpetuar la bretxa digital. Però també reconeix que la Generalitat hi està treballant de valent per evitar-ho.

Apunta que un país digital ho és si els seus municipis també ho són, i que des de Localret, el proper febrer, es treballarà en la modelització dels pobles i ciutats en l’àmbit digital a mitjà termini.

Feta la primera ronda d’intervencions, el moderador proposa discutir sobre la bretxa de desigualtat digital al país i com s’està treballant per evitar-la, de manera més concreta.

Pol Pagès explica que l’orografia del territori és un problema que fins ara ha justificat la bretxa, però que és salvable. Com a alcalde que és, diu que cada reunió que ha d’anar a fer a Barcelona li suposa entre 2 i 3 hores de desplaçaments al dia. Amb la digitalització, diu, aquesta problemàtica desapareix. Avui mateix tenen una trobada d’alcaldes amb la Conselleria de Salut. 

També posa l’exemple de la doble vessant de la digitalització del seu municipi. La primera va ser l’arribada de la fibra òptica, que va canviar les possibilitats enormement. No podrien fer el que fan ara sense fibra. La segona és la digitalització dels ajuntaments com a administracions electròniques. Diu que un ajuntament connectat amb tots els seus serveis i treballadors connectats sigui més eficaç i eficient en la despesa i la sensació que té el ciutadà és molt més bona a l’hora de resoldre-li els problemes. És cabdal, diu, que més persones es connectin perquè el país funcionarà molt millor.

David Bote comenta que Mataró sempre ha estat exemple d’innovació, amb el Tecnocampus al capdavant. Afegeix que creu en la necessitat de convertir les administracions en electròniques. Diu que ara es pot signar qualsevol decret en qualsevol punt de la ciutat. 

Estima que, a banda de la vessant tecnològica, no s’ha de descuidar la vessant social. Cita el filòsof Ferran Sàez, qui diu que la societat es divideix en dos plànols: el dels que pensen en el futur i el dels que pensen en com sobreviure al present. Diu que les ciutats de l’entorn metropolità encara pateixen molts desafiaments d’igualtat i que el de la bretxa digital no té tan a veure amb els territoris com amb les persones. Creu que és important pensar en el ciutadà capaç de capacitar-se en l’espai digital, però que no es pot oblidar que el dret de la digitalització ha de ser universal.

El moderador fa referència als països bàltics i el seu avançat model de privacitat. Pregunta quines mesures cal prendre per garantir-la o si representa algun sacrifici assolir-la?

Oriol Torruella respon que no és cap sacrifici. Diu que l’administració pública sempre ha tractat les dades dels ciutadans per prestar serveis públics. Així doncs, no és que ara hi hagi un sacrifici en termes de feina, sinó un augment de la responsabilitat en el bon ús de les tecnologies que s’implementen en serveis públics. Com a garant que és dels drets dels ciutadans, l’administració ha de vetllar per ells tan en l’entorn presencial com en el virtual. 

En la pràctica, tot el que abans s’atenia per servei de finestreta generava unes dades personals que es guardaven en un determinat armari i que s’havien de salvaguardar d’una determinada manera. “Ara l’armari és digital i està en el núvol”, diu Torruella, i cal tenir en compte les condicions particulars d’aquesta situació. Caldran controls, mesures i vetlla en l’entorn digital. El problema no és tant aplicar un sacrifici extra, sinó ser responsables en l’àmbit digital.

Diu que està d’acord amb tots els altres ponents quan assenyalen que un dels principals obstacles en la transformació digital és el de la bretxa. També existeixen bretxes entre ajuntaments a l’hora d’accedir a tecnologia digital, a coneixements de les mesures digitals, i a les salvaguardes per fer això de manera segura. Explica que des de l’Agència s’està construint un model que permeti que la digitalització de la gestió pública sigui també segura, per a totes les administracions igual. No pot ser que les dades, informació o serveis públics d’uns municipis siguin menys segures que les d’uns altres. La bretxa digital no pot tenir una traducció en matèria de seguretat.

El moderador pregunta als participants si es pot arribar a l’extrem de la “gestió presencial zero” en els ajuntaments, o si sempre caldrà mantenir presencialitat.

David Bote no s’atreveix a dir que la presencialitat s’extingeixi. Però creu que no es pot obviar el creixement de l’activitat digital. Cal generar confiança entre els ciutadans vers els tràmits digitals i això té a veure amb la seguretat, però també amb la disponibilitat d’eines adequades per part dels ciutadans. També diu que les administracions tenen la obligació de la modernització però també la d’articular mecanismes per ajudar les persones que tinguin més dificultats per accedir al món digital. Posa un exemple de Mataró: un taller per persones que no coneixen (o no tenen prou accés a) les tecnologies digitals, a fi que puguin accedir a línies d’ajuts socials que els resultin necessaris. 

Andreu Francisco diu que la relació personal i de contacte amb el ciutadà ha de seguir i, segurament, serà la principal via de relació. No obstant, també hi ha el concepte de l’omnicanalitat, que significa que la ciutadania es pugui relacionar amb l’ajuntament de moltes maneres simultànies. Aquest concepte ha guanyat importància a partir de la pandèmia. La videoconferència creu que ara molta gent es pugui entendre amb els seus representants municipals d’una nova manera i que caldria veure com a positiu. 

El moderador fa referència a una notícia del Punt Avui, del dia 25 de gener, que deia que Catalunya seria la número 8 en un rànquing hipotètic de ciberseguretat europeu. 

Oriol Torruella explica els detalls d’aquest rànquing, que prové d’un estudi. Una de les coses que avaluen és què significa la ciberseguretat per a cadascú. Diu que la percepció ha canviat en els darrers anys. Abans significava accedir a l’ordinador d’una altra persona. Ara també vol dir robar diners, sofrir assetjament, espionatge, etcètera. Hi ha moltes més riscos que poden succeir ara en l’àmbit tecnològic. Des de la seva agència impulsen un índex de ciberseguretat que mesuri impactes com el social, econòmic o tecnològic. El tret de sortida d’aquest índex ha estat un estudi de mesura del compromís que té Catalunya vers la ciberseguretat. Celebra que la posició sigui la vuitena comparant-se amb Europa, però diu que “no ens conformem en això” i que volen seguir impulsant la qüestió. Esperen que els indicadors de l’any vinent siguin encara més bons.

El moderador pregunta si la capitalitat internacional de Barcelona en matèria de telefonia ha ajudat a la presa de consciència en temes de seguretat al país.

Andreu Francisco: creu que el fet que Barcelona hagi atret talent i empreses digitals genera un “caldo de cultiu” beneficiós que també ajuda l’economia digital. Cal seguir avançant en aquesta línia, perquè l’economia productiva passarà també a digitalitzar-se. És bo per al país tenir aquesta atracció no només a Barcelona sinó al territori en general i que cal estendre “la taca d’oli”. La mateixa expansió de la connectivitat ajudarà a traslladar l’economia digital per tot el territori.

Oriol Torruella diu que un dels focus estratègics és el de promoure, a la calor del Mobile World Congress, altres congressos com el de IoT, el de Smart Cities, el Cybersecurity Congress… Aquests esdeveniments posen sobre la taula les capacitats del país. Creu també que cal estendre la potencia que té Barcelona per tot el país. Explica que des de fa 3 anys que, juntament amb ACC1O, realitzen estudi del pes econòmic de la indústria de la ciberseguretat a Catalunya i que han identificat 6.100 treballadors ocupats, més de 810 milions d’euros de facturació anuals i 350 empreses. Creu que el sector comença a ser potent. També diu que la seva agència s’està alineant amb l’ECSO europea per posicionar Catalunya com un dels pols d’atracció d’aquest sector al continent i col·laborar amb altres regions. I admet que cal ser honestos i humils a l’hora de dir que tot just estem començant en aquest àmbit i que caldria “multiplicar per 10 o per 100 el pes d’aquest sector en l’economia del país”.

Explica, a més, que el sector tecnològic no té barreres lingüístiques i que, des d’aquí, es poden prestar serveis arreu del món, que són universals. Es podrien, i cal crear, empreses catalanes potents i que generin serveis globals.

El moderador planteja la qüestió de les eleccions al Parlament i del fet que el vot telemàtic s’ha discutit més que mai. Pregunta perquè no s’ha pogut avançar més en matèria de vot telemàtic.

David Bote diu que no cal banalitzar el dret al vot. Es un dret fonamental i dels més profunds que tenim com a ciutadans. Creu que no és un debat que es pugui fer en calent. Garantir que una persona pugui exercir el dret a vot en seguretat requereix una mirada profunda i s’aparta de judicis ràpids. 

Andreu Francisco diu que es tracta d’una tendència que s’acabarà implantant amb el temps, però que també requereix altres components. Per exemple, un canvi cultural en relació a la confiança que es té amb els sistemes digitals. Diu que tenim una tradició d’un procediment electiu i s’estan fent proves que portaran a processos graduals per fer que la gent agafi confiança amb el vot electrònic. Creu que el fet que l’intermediari sigui invisible pot fer que la gent no hi tingui per ara confiança. 

Oriol Torruella admet que no és un tema senzill. I té clar que a dia d’avui no hi ha cap problema tecnològic, sinó que és un tema jurídic. Ell és advocat especialitzat en temes tecnològics i sap que el fre és de tipus jurídico-legal. Diu que calen consensos que aportin la tranquil·litat necessària a tots els actors, però que la tecnologia que permet fer-ho està avui disponible.

També recorda que una societat digital no implica que sigui una societat en la que votar digitalment sigui la única manera possible d’exercir el vot. El que implica és que si ho vols, o no hi ha més remei, ho puguis fer com a ciutadà. Quan acabi la situació de pandèmia, el teletreball, per exemple, s’hauria de quedar però només en aquells sectors en què sigui més eficient fer-ho. El mateix explica en quant a la forma de relació entre els alcaldes i els ciutadans.

El moderador pregunta com és possible que amb un augment tan gran del teletreball i la virtualitat en els darrers mesos, tota la xarxa de telecomunicacions estigui aguantant tan bé.

Andreu Francisco diu que les infraestructures existents han aguantat, efectivament. I que això ha estat un test d’estrès molt dur, però que s’ha superat molt bé. Això no vol dir que la xarxa actual sigui suficient, sinó que cal seguir-la ampliant de la mateixa manera. Reflexiona que si aquesta pandèmia hagués arribat aquí el 2008 no seria possible el teletreball que ara mateix tenim. Per tant, creu que l’evolució i els recursos que s’hi ha esmerçat han estat ben invertits.

Es demana ara per l’estat de situació del 5G a Catalunya.

Andreu Francisco diu que amb l’impuls de la Generalitat i l’Associació Catalana d’Enginyers, Localret ha elaborat un informe darrerament que explica els reptes i oportunitats del 5G en els municipis. Es presentarà aviat. Diu que actualment estem en una fase de tecnologia híbrida entre 4G i 5G, i que l’impacte del 5G es notarà a principis de 2022, quan apareguin solucions i aplicacions que provocaran un salt qualitatiu en la manera de viure.

David Bote creu que el desplegament per tot el territori és important i opina que hi ha dues maneres d’entendre la qüestió. Una és tot allò que internet ens permetrà fer. L’altra és que es faci tot de manera segura. Hi ha moltíssimes coses que es poden fer a través d’internet ara mateix i més que se’n podrà fer. 

El moderador trasllada a David Bote una pregunta d’un espectador. S’interessa per saber si els treballadors públics tenen la formació adequada per fer el canvi tecnològic adequat.

David Bote diu que està orgullós, com a alcalde, de la resposta dels treballadors municipals. Un percentatge molt gran de persones de l’ajuntament estan ara treballant en línia. El fet d’haver desenvolupat espais col·laboratius i infraestructures en els darrers anys ho ha facilitat. També diu que cal avançar en com s’organitzen les jornades i els drets laborals.

El moderador pregunta si el CESICAT pretén esdevenir una policia tecnològica en el futur, o és més aviat una llegenda popular.

Oriol Torruella diu que l’afirmació barreja molts mites i que només faltava parlar d’espies. Els professionals del CESICAT són experts en ciberseguretat. I que compten amb quatre àrees operatives: acompliment, educació, training i awareness, operació. Admet que es generen moltes llegendes, però que no són certes. I que una de les coses que s’està treballant més és atreure perfils no necessàriament tecnològics, perquè abunden els informàtics i els enginyers, però ara la ciberseguretat és una qüestió global. Caldran economistes, advocats, especialistes en humanitats i ètica, etcètera. Hi ha 40 professionals interns i 200 persones treballant. Una de les grans dificultats que tenen és l’escassedat de perfils. Hi ha dues o tres mil places vacants i sense professional al país, tant en el sector privat com en el públic i, tot i ser un país dels punters en producció d’enginyers i especialistes, cada any només se’n llicencien entre 250 i 300. Per tant, hi ha molta més necessitat de professionals preparats. Això pot ser una de les dificultats per fer créixer les empreses i les polítiques digitals.

Andreu Francisco confirma que aquesta àrea és molt important i que l’especialització de nous professionals seria molt benvinguda. Diu que l’economia serà digital o no serà i, per a fer-ho, cal que hi hagi molts perfils laborals nous o bé reciclats i adaptats a la nova economia. 

David Bote diu, a manera de conclusió, que del que es tracta és de transmetre, digitalment, el mateix que s’intenta transmetre en el món real: que les administracions fan un bon ús dels recursos en benefici dels ciutadans. Creu que aquest és un repte de molts agents que han de treballar de forma conjunta, perquè tots estan connectats. També ho veu com una gran oportunitat per resoldre problemes socials.

Oriol Torruella, també com a conclusió, diu que la digitalització no només és imparable sinó que cal aprofitar-se. No ha de substituir la vida normal, sinó que ha d’aportar un complement de resiliència en el present, eficiència en el futur, beneficis nous i que, en tot cas, estem ben alerta implementant la ciberseguretat que correspongui. Ha recordat el paper actiu dels usuaris i ciutadans a l’hora d’esdevenir segurs ells mateixos. “Si volem ser un país digital, cal que siguem també cibersegurs, o estarem incorrent en riscos o no aprofitarem tot el potencial”, ha dit.

Expressades aquestes darreres paraules, el moderador agraeix les intervencions de tots els presents i dona per tancat el diàleg i, també, el cicle de polítiques digitals dels darrers mesos.

Fotos: alcaldes.eu