La iniciativa, anomenada BCNeuroinclusiva: activant espais amb públics neurodivergents, i finançada pel programa New European Bauhaus de la Unió Europea, pretén donar solucions per promoure espais més inclusius per a aquest col·lectiu
Un projecte liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Global d’Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN) i LEMUR laboratori d’emergències urbanes, té com a objectiu millorar l’espai públic de les ciutats en benefici dels infants neurodivergents —grups minoritaris d’infants amb diferències neurològiques—, i en especial dels nens i nenes amb trastorn de l’espectre autista (TEA).
“Malgrat els avenços que s’estan fent en els darrers anys en aquest àmbit, els infants amb autisme s’enfronten encara a dificultats per utilitzar espais públics urbans i gaudir-ne. La manca d’espais més inclusius implica un agreujament del risc social d’exclusió i fa que aquests infants puguin perdre l’oportunitat de jugar a l’exterior. Diversos estudis han demostrat els múltiples beneficis sensoriomotors, emocionals i socials de la natura en els infants amb TEA, ja que redueix el nivell d’ansietat i millora les habilitats sensorials”, explica la investigadora principal del projecte, Blanca Calvo, del grup de recerca TURBA (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
El projecte explora estratègies de disseny innovadores que vinculen el joc inclusiu amb la natura i l’estètica, i permetrà posar a la disposició dels professionals de l’urbanisme metodologies i eines per dissenyar espais de joc sostenibles per i amb la comunitat de persones amb trastorn de l’espectre autista. “BCNeuroinclusiva desenvoluparà, a la Gran Clariana de Glòries, una metodologia performativa de cocreació que ofereix una experiència de l’espai mitjançant experiments amb el cos, el joc i altres maneres creatives d’explorar la multisensorialitat i la connectivitat amb l’espai mitjançant l’apreciació estètica”, assenyala Blanco.
Per aconseguir els seus objectius, el projecte té un enfocament interdisciplinari, que inclou la planificació i el disseny urbans, les ciències socials, l’educació, la salut i les arts. La idea és reimaginar i refer els espais de joc a les ciutats per tal de facilitar unes pautes de disseny que es puguin implementar a qualsevol altra ciutat o país d’Europa a partir de l’experiència de Barcelona.
El nou projecte de la UOC, iniciat al juliol, acabarà el desembre del 2022, i els resultats es difondran a través de dues sessions de presentació al gener del 2023. La iniciativa es va presentar en el marc de la crida que va fer la Comissió Europea amb el títol de Co-creation of public space through citizen engagement of the EIT New European Bauhaus Community, una campanya que s’emmarca dins dels objectius del Pacte Verd Europeu, aprovat el 2020.
Socis del projecte
El soci principal del projecte és el grup TURBA (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, un laboratori que té una experiència àmplia en la coordinació de projectes de cocreació europeus. Alguns exemples d’aquestes iniciatives són els projectes PERFORM, COOLSCHOOLS, T-Factor i EPSN.
L’Ajuntament de Barcelona participa en el projecte mitjançant l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, i hi col·laboren l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l’Institut d’Infància i Adolescència.
Un altre soci és l’Institut Global d’Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN), un centre de referència nacional per al diagnòstic de trastorns del neurodesenvolupament i el seu tractament. Forma professionals en TEA i acredita instruments de diagnòstic de TEA a Amèrica i Europa, a més d’oferir tractament basat en l’evidència per a persones amb TEA al llarg del cicle de vida.
Finalment, també és soci del projecte LEMUR laboratori d’emergències urbanes, una associació interdisciplinària internacional que genera espais comunitaris de benestar i promou transicions ecosocials a través d’iniciatives educacionals i de recerca, integrant arquitectura o enginyeria mediambiental. Alguns exemples dels seus projectes són Arrels, El cos de la casa, De l’escola al mercat o La pell de la ciutat a Glòries.
