Una xarxa tramviària connectada per la Diagonal basada en la gestió pública i unificada podria suposar, a més d’una millora de la mobilitat de l’àrea metropolitana amb un increment del 107% d’usuaris, uns beneficis de 64 milions d’euros, que es podrien destinar a tot el sistema de transport públic.
Imatge del tramvia a la Diagonal. Foto: Aj. Barcelona.
Els estudis, a més d’avalar l’eficiència en la mobilitat de la connexió del tramvia per la Diagonal perquè connectaria vuit municipis amb el centre de la ciutat i reduiria quinze minuts el temps de trajecte amb transport públic entre Francesc Macià i les Glòries, entre altres aspectes, reflecteixen ara que la connexió tramviària seria eficient econòmicament.
Amb un increment de la infraestructura del 44%, hi hauria un augment d’usuaris del 107%, 227.000 en dia feiner, cosa que suposaria doblar el nombre de passatgers que hi ha actualment, segons indica l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics.
Aquesta rendibilitat podria reportar uns beneficis econòmics de 64 milions d’euros, que podrien reinvertir-se per millorar tot el sistema de transport públic, especialment en superfície, amb la xarxa de bus. Els càlculs inclouen un període de temps fins a l’any 2032, quan s’acaben les concessions privades dels trams existents i es podria passar a una gestió íntegrament pública de la xarxa tramviària.
Per un tramvia dels barcelonins i les barcelonines
Actualment el tramvia està gestionat per capital privat a través de dues concessions que expiren el 2032, i és el consorci de l’Àrea de Transports Metropolitans (ATM), en què participen la Generalitat de Catalunya (51%), l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (49%), el que té la competència per decidir el sistema a partir d’aquella data.
El model municipal fixa com a objectiu substituir el sistema actual per una gestió pública de tota la xarxa tramviària que començaria pel finançament i la construcció del tram central amb recursos municipals i deixaria via lliure a una gestió íntegrament pública quan acabin les actuals concessions del Tram. El rescat immediat d’aquestes concessions suposaria una despesa d’entre 220 i 400 milions d’euros.
“Proposem un model de gestió unificada del tramvia basat en el lideratge públic i sense les hipoteques de les actuals concessions, perquè els recursos que podria generar la connexió tramviària, avalada pels estudis, serveixin per enfortir tot el sistema de transport públic”, ha destacat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.
Un compromís polític
L’Ajuntament es compromet a avançar la inversió necessària per construir la infraestructura del tram central, que costaria 88 milions d’euros, amb el compromís que sigui rescabalada per l’ATM o la Generalitat, a més d’assumir la urbanització de l’avinguda, que suposaria una despesa de 67 milions.
Aquesta iniciativa posaria les bases per impulsar la transició cap a un model de gestió pública del servei i podria facilitar que l’Àrea de Transports Metropolitans es mostrés favorable al canvi.
Abans, però, queda pendent l’acord municipal per aprovar l’execució de la connexió del tramvia per la Diagonal, que s’està debatent actualment en la comissió d’estudi de la connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal.
