Amb una població de 5.578 habitants en una superfície de 45.1km2, Móra d’Ebre és un municipi situat a la riba dreta del riu Ebre, al centre de l’anomenada cubeta de Móra, i és capital de la comarca de la Ribera d’Ebre. El poblament més antic del municipi documentat fins ara es remunta més de 6.000 anys enrere en el neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera. Els ibers crearen a Móra d’Ebre les primeres entitats de poblament, però en el període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vila romana dels Emportells. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. El pont d’arcades és un dels símbols de la vila, i el Castell de Móra, el Paratge de Sant Geroni, el Passeig del Pont, el Calvari, i el Poliesportiu Municipal són alguns dels indrets que es poden anar a visitar.
“El meu principi és intentar tractar a tothom tal i com m’agradaria que em tractessin a mi. Intento administrar l’ajuntament com si fos la meva casa, amb la màxima cura, amb la màxima precaució davant de les situacions i dels esdeveniments, i procurant que tant en el terreny econòmic com en el del servei al ciutadà, l’optimització sigui una premissa bàsica”
[Llei de barris] “Aquest sistema de subvencions perquè te’n donin dos, tu n’has de posar dos més al costat, de fet són quatre, perquè tu has de pagar primer per a poder cobrar els altres dos. Això complica molt l’execució d’aquestes obres en aquests indrets”
“Hem d’optimitzar recursos, però això ho ha de percebre d’alguna manera el ciutadà, el que no té cap sentit és que l’ajuntament s’estalviï 100.000 euros i que el ciutadà no ho percebi a la butxaca”
“Les institucions ens hem de marcar com a obligació personal el fet de demostrar a la ciutadania que el que estem fent és correcte, legal, transparent i assequible. Qui no faci aquesta lectura s’equivoca, perquè la societat ho està dient a crits”
Expliqui’ns el seu recorregut per arribar a ser l’alcalde de Móra d’Ebre.
Sempre m’ha cridat l’atenció el món administratiu i l’Administració pública, i de ben jove vaig començar com a regidor de l’equip del meu poble durant 8 anys, governant com a tinent d’alcalde per CIU. Passat aquests anys, em va semblar que havia complert amb la meva quota d’aportació al municipi i vaig decidir deixar-ho, i laboralment me’n vaig anar a la vida privada. Quatre anys més tard, l’alcalde d’aquell moment, en Santiago Campos, ja no hi era a l’alcaldia, i em vaig presentar com a cap de llista, fins que mesos més tard vam guanyar les eleccions, de fet sempre les hem guanyades com a CIU, el que passa és que aquí vam patir molt, i a nivell de Catalunya…
A què es refereix?
Aquests 8 anys de tripartit van ser no només a la Generalitat sinó que a molts municipis es va escenificar el mateix escenari, tot i guanyar les eleccions no vam tenir la majoria suficient, i per tant aquest pacte tripartit va separar el propi municipi i no ens va deixar governar. Després vaig estar governant com a cap de l’oposició durant 3 anys i mig, fins que vaig encapçalar la llista de CIU aconseguint la majoria absoluta, i ens va permetre accedir a l’alcaldia. I ara estic compaginant la feina amb una Mútua d’accidents laborals on sóc responsable territorial a l’àrea de grans comptes.
Hem d’afegir a la seva trajectòria que és diputat provincial de Tarragona. Què té més pes, ser alcalde o diputat?
Sens dubte el càrrec d’alcalde té més pes, i més des del punt de vista sentimental i de responsabilitat. Ser alcalde del teu municipi no és comparable a cap altre càrrec de cap mena. Pot arribar a ser comparable, i salvant les distàncies, al del president Mas, perquè la persona que assoleix aquest càrrec és president del subpaís, i això és força important. D’altra banda, ser diputat és un càrrec també molt preuat i agradable perquè el fet de poder-te relacionar amb els diferents alcaldes de la demarcació tarragonina, experimentar les diferents formes de veure les coses i les diferents actituds i maneres de governar, et dóna un bagatge més ampli i diferent que permet alhora aplicar idees, suggeriments i qüestions que has vist a altres indrets en el teu propi municipi.
Aquestes idees, suggeriments i qüestions serà el que defineixi la seva manera de fer a la política municipal. Quin és aquest estil?
El senzill. El meu principi és intentar tractar a tothom tal i com m’agradaria que em tractessin a mi. Intento administrar l’ajuntament com si fos la meva casa, amb la màxima cura, amb la màxima precaució davant de les situacions i dels esdeveniments, i procurant que tant en el terreny econòmic com en el del servei al ciutadà, l’optimització sigui una premissa bàsica, i més en aquests temps que corren en els quals els recursos són escassos i per tant tenim l’obligació d’allargar-los tot allò que puguem. I després, amb la màxima transparència possible.
Un valor que més que mai és necessitat
Exacte. I d’altra banda, tot i no tenir la necessitat perquè vam obtenir majoria absoluta, després d’haver guanyat les eleccions vaig oferir a la resta de partits polítics del municipi d’entrar a formar part del Govern, perquè entenia que era una situació molt difícil, amb un endeutament elevadíssim, amb recursos escassos, i havíem de tirar endavant el municipi. Uns es van sumar i d’altres no. Això seria un exemple del meu estil.
Parlem del municipi. Quina importància té com a capital de comarca?
Si bé uns anys enrere es va qüestionar aquesta capitalitat, des de fa força temps està recuperada i no és discutida pràcticament per ningú pel conjunt de serveis, de comerç, de dinamisme cultural i social… A més a més Móra d’Ebre alberga l’Hospital Comarcal, un equipament que cohesiona socialment molt el territori. Respecte a la capitalitat, crec que la gestió és fins i tot més enllà del que és la comarca de Ribera d’Ebre, amb la voluntat de complementar les comarques del Priorat i la Terra Alta. El que ens convé a tots plegats és anar de la mà i tirar endavant. Tenim la gran sort d’estar al bell mig de dues comarques molt potents des del punt de vista turístic i de vins. I això ens ha de fer entendre a tots plegats que la conjuntura actual és diferent.
En quin sentit?
Penseu que Móra d’Ebre té 6.000 habitants, la comarca de la Ribera d’Ebre en té 24.000. Si sumem les tres comarques ens anem a 40 o 45.000 habitants, qualsevol barri de Barcelona és més gran que les tres comarques, per tant, hem de treballar pensant en tot un conjunt de territori. I en aquest sentit penso que Móra contribueix molt a aquesta funció.
A Móra d’Ebre teniu espais tradicionals on s’aglutinen vivències històriques importants del municipi
Efectivament, com el Castell de Móra d’Ebre, que ha estat un icona per albergar des de les diferents cultures i per tant altres visions. De fet tenim la festa de la Mora Morisca, on intentem escenificar aquella convivència que hi va haver a Móra d’Ebre entre la jueva, la cristiana i la musulmana. El fet de conviure amb cultures tan diferenciades demostra que el municipi és hospitalari, obert, i amb capacitat d’oferir serveis. El Castell és un exemple de tot una sèrie de vivències sociopolítiques molt importants.
També hi ha el parc de Sant Jeroni
Sí, és l’ermita per excel·lència del municipi, alberga la muntanya més alta i important que tenim al nostre terme municipal. És un lloc venerat on l’1 de maig, el dia del treball, fem la Romeria en aquesta ermita, qualsevol morenc difícilment entén aquest dia sencer si no passa com a mínim una estoneta per aquest paratge. Un altre punt és el nucli antic, un indret on tothom vol tornar pel bonic que és. Clar, estem tan acostumats a veure’l que no el sabem apreciar, i hem de fer un esforç important des de l’ajuntament per entendre això i dedicar els esforços necessaris per dignificar el parc, perquè hi ha espais francament que necessiten d’intervenció.
Afortunadament Móra d’Ebre està dintre de la Llei de Barris.
Exacte, el que passa que és com tot a la vida, aquest sistema de subvencions perquè te’n donin dos, tu n’has de posar dos més al costat, de fet són quatre, perquè tu has de pagar primer per a poder cobrar els altres dos. Això complica molt l’execució d’aquestes obres en aquests indrets i home, el nucli antic és un lloc entranyable on els nostres avantpassats van desenvolupar la ciutat actual on vivim ara. Per tant hi ha vestigis, cases, moments, racons… que denoten una peculiaritat dels morencs que no hem de perdre.
La Plaça de Baix és un altre espai històric
En efecte, apart d’albergar l’ajuntament, que és la casa de tots, és una plaça molt entranyable que ha sofert diferents canvis al llarg del temps. És l’entrada al que nosaltres carinyosament anomenem el nostre carrer Major, que és el riu Ebre. Tot i que hem viscut molts anys d’esquenes al riu, per nosaltres és important, i Móra d’Ebre no pot ser concebuda ni entesa sense l’Ebre. El nostre pont d’arcades és una icona absolutament lligada a Móra d’Ebre. La Plaça és un racó amb molta càrrega emocional.
I quina és la principal font d’ingressos del municipi?
Sens dubte el comerç, que tot i que no passa pel millor moment ara, tenim un teixit comercial potent, i tenim altres suports d’indústria, tot i que no tenim la indústria que voldríem. Hem tingut en altres moments majors quotes industrials, de fet Móra d’Ebre era famosa per la indústria de pompes fúnebres que donaven a molta part del país. Amb menor impacte, el món de l’agricultura, on tenim algunes instal·lacions força interessants. I per últim, el que estem treballant ara des de l’ajuntament i la iniciativa privada, és sobretot el turisme. Lligat amb totes les singularitats del municipi ben estructurat i treballat, abocant i cercant recursos, pot esdevenir un complement més pel futur econòmic de la vila.
De quina manera fomenteu des de l’Ajuntament l’esport, perquè teniu varis clubs esportius…
Móra té un teixit associatiu increïble, una mostra més del dinamisme que té el municipi. Nosaltres contribuïm facilitant instal·lacions esportives municipals, tot un complex esportiu agrupat que fa atractiu el fet de practicar l’esport, i facilita que la gent s’hi apunti. D’altra banda, donem suport econòmic a les diferents entitats que tenen activitat més o menys clara, per exemple el Club Esportiu de Móra d’Ebre, que té a hores d’ara una Escola de futbol infantil que alberga més de 130 o 140 nens amb el futbol amateur. L’esport base s’ha de fomentar i hi treballem, i darrerament hem recuperat la Festa de l’Esport local.
En què consisteix?
En reconèixer els esforços que fan molts esportistes a títol individual, molts clubs a títol col·lectiu, molts entrenadors a títol individual, és a dir, de tot un entramat de gent que hi ha darrera de l’esport local que sacrifiquen molt durant molt de temps, i això no té la projecció necessària. Es tracta de fer una vetllada en la qual fem aquests reconeixements a tots els clubs i esportistes que han anat espuntant dins els seus àmbits.
Expliqui’ns el pla municipal INUNCAT.
És un pla d’emergència que recull tot un seguit de normes, precaucions i actuacions a dur a terme en el cas que hi hagués possible risc d’inundació per la pluja o bé per desbordament del riu, i poder actuar amb el temps suficient perquè l’impacte sigui el menor possible.
Un dels fills il·lustres de Móra d’Ebre és l’escultor Julio Antonio, què hi representa?
Julio Antonio és igual a orgull de morenc, qui tot i tenir una vida curta va tenir una producció excel·lent. Mora d’Ebre és cuna de molts escultors de renom i de reconegut prestigi, i gent que ha tingut unes trajectòries importants, i això no s’ha donat a conèixer de forma adequada. Julio Antonio és un dels escultors més potents i fiables entre d’altres coses perquè en el seu moment va marxar cap a Tarragona i la Diputació va jugar molt fort en donar-li suport. L’obra d’aquest ha caigut en mans de la Diputació, i el Museu d’Art Modern de Tarragona ha fet un treball excel·lent conservant tota aquesta obra. Tenim pendent disposar d’un espai dedicat a tota aquesta gent que ens han ajudat a portar el nom de Móra d’Ebre al llarg de molts anys i per molts espais.
Una bona notícia és que l’ajuntament està reduint el nivell d’endeutament, pagant en menys de 30 dies, reduïnt el 5% de l’IBI, un 10% de la brossa… On heu incidit per aconseguir-ho?
En la despesa. Com que la pressió fiscal no podia ser més elevada, vam optimitzar al màxim els recursos dels que disposàvem. Hem fet coses molt bàsiques, com per exemple en el servei d’escombraries, que vam haver de contractar altra empresa perquè l’estalvi era de 100.000 euros anuals. També ajuda que el regidor d’hisenda de l’ajuntament sigui escrupolós en l’execució del pressupost, com a bon banquer té molt clar com s’ha de gestionar. I la resta de l’equip s’han pres molt en serio que tenen unes partides que s’han de complir i que no poden passar-se d’aquí, i si volen fer quelcom que no està dins d’aquella partida, s’han de buscar com i de quina manera financen això.
Per tant, optimització de la despesa i molt de treball de l’alcalde i l’equip de govern.
Exacte, molt de treball en buscar recursos extraordinaris fora del municipi. Hem d’optimitzar recursos, però això ho ha de percebre d’alguna manera el ciutadà, el que no té cap sentit és que l’ajuntament s’estalviï 100.000 euros i que el ciutadà no ho percebi a la butxaca. El servei no pot de cap de les maneres anar en detriment, però també ho ha de percebre econòmicament. De fet ara, hem aprovat ajuts molt concrets per a famílies nombroses i monoparentals perquè són gestos que tenen a nivell individual molt d’impacte, que tot i que no salva la vida a ningú, són gestos que des d’un punt de vista col·lectiu acaben facilitant una mica més la vida diària.
Una altra dada significativa és que l’ajuntament va recollir al 2014 més de 7.000kg d’aliments frescos destinats a persones necessitades.
Tenim una regidora d’acció social que és incansable, i destacar que com hem presentat projectes raonats i amb sentit comú, hem rebut suport de la Caixa de pensions, que ens ha ajudat a tirar endavant diferents projectes, com el de la recollida d’aliments frescos, que estan a unes botigues de Móra i si no recollim els aliments els tiren a la brossa, no perquè no siguin bons, sinó perquè estan a punt de caducar o a l’endemà ja no es poden posar en venta. A més a més, un veí ens va cedir uns 70m2 de parcel·la de la seva finca perquè la gent amb menys recursos pugui cultivar tot allò que sigui menester, només amb una obligació, que el 25% de tot el que cultivin l’han de portar a Càritas. I això ha funcionat força. Tot això tampoc salva la vida a ningú, però la suma de moltes coses acaba fent una mica més fàcil la vida a la gent que té menys recursos.
També heu congelat les taxes i impostos municipals per al 2015.
Ja que no tenim liquidesa per poder donar subvencions ni ajudes, intentem no castigar més des d’un punt de vista de càrrega fiscal al ciutadà, sinó minorar-la o si més no, no fer-la créixer. No podem donar diners, però sí que els podem deixar de cobrar. Altre fet destacable és que tenim una xarxa de voluntariat de 40 i tantes persones que es dediquen a fer tot tipus de treball per gent necessitada. Hi ha un cas que m’agrada molt: va venir a l’ajuntament una persona gran que viu sola, i com sabia d’aquesta xarxa, ens va demanar si podia venir una persona un cop a la setmana per fer-li la carn d’olla perquè no sabia cuinar, i així va ser. Aquell home és feliç només amb això, no té preu i és molt fàcil d’aconseguir. Són aquestes coses les que marquen la diferència.
L’ajuntament també aplica el Decàleg de Bones pràctiques de la comunicació local.
Sí, encara que hem d’augmentar el nivell de consecució d’aquest decàleg. Estem vivint moments molt difícils i hem de fer política d’una altra manera. Hem de començar a fer una política basada en la transparència, basada en conceptes on la gent tingui molt clar que no tots som iguals, que no tot això que estem veient darrerament és el denominador comú en l’àmbit polític, això em fa mal. Les institucions ens hem de marcar com a obligació personal el fet de demostrar a la ciutadania que el que estem fent és correcte, legal, transparent i assequible. Qui no faci aquesta lectura s’equivoca, perquè la societat ho està dient a crits.
Què faria doncs, per lluitar contra aquest descrèdit que va augmentant cap a l’àmbit polític?
Cal demostrar que les persones que estem al capdavant de les institucions no som diferents de les que no hi estan. L’alcalde no és ni pitjor ni millor que qualsevol ciutadà, per tant hem de ser transparents, amb contractacions clares, donant informació i escoltar a la gent. Tothom té dret a venir a l’ajuntament i demanar una informació, i nosaltres l’obligació de donar-la. Però la ciutadania ha d’entendre que una cosa és la crítica de bar, i l’altre la implicació del ciutadà. No val criticar i no implicar-te en allò que creus que no està ben fet, al final la crítica per sí sola no condueix a res, només a la desestabilització i al descrèdit final que és el que s’està produint ara. No tots fem la feina de la mateixa manera i afortunadament, hi ha moltíssims alcaldes honrats que es deixen la seva pell perquè el seu municipi tiri endavant.
Última pregunta. Què li diria al president Mas?
Li diria que no fugi. Ha estat un gran president capaç d’avançar com mai s’ha fet abans en aquest país en 300 anys. Per tant el que hem de fer és estar al costat del president.
