L’alcalde de Vilablareix està content: enguany ha estat re-escollit i els resultats dels comicis del passat 27-S el fan pensar amb optimisme en relació al procés cap a una República Catalana. La seva població gaudeix de tots els beneficis de la proximitat amb una capital com Girona. A la vegada sap mantenir la seva essència de poble acollidor, proper i de gran qualitat de vida. Avui ens hi entrevistem a fi de repassar els principals assumptes municipals i donar una perspectiva local a les grans qüestions nacionals.
“Només hi ha una manera de fer política i és estar al costat de la gent, escoltant-la. La meva responsabilitat no és la de tancar-me en un despatx”
“Som un municipi amb l’essència d’un poble petit. Tenim els avantatges d’estar al costat de Girona, i convertim tots els inconvenients en oportunitats. No s’està enlloc tan bé com aquí”
“Hem fet molts esforços per a cuidar les empreses que tenim i els hem proporcionat activitats de formació, o bé borsa de treball…”
“Tenim èxit amb el viver d’empreses: dels emprenedors que s’hi han establert n’ha sobreviscut un 80%, amb una mortalitat empresarial molt baixa”
“Quan respons a la gent, la gent et fa confiança. El poble té el meu número de mòbil i m’envien missatges de text a mi i a tot l’equip de govern”
“Treballem molt per tal que tots els veïns puguin parlar anglès: oferim cursos pràcticament gratuïts a tothom del poble”
“Volem endreçar la mobilitat: estem obsessionats amb què la mainada pugui anar a tot arreu tranquil·lament”
“Amb el que generem al nostre país n’hi ha prou, i de sobra, per a mantenir les estructures nacionals. Qualsevol anàlisi econòmica, quantitativa, etc. ho demostra inequívocament”
Vostè porta anys en l’àmbit municipal. Segur que ens pot dir quina és la seva manera de fer…
Crec que només hi ha una manera i és estar al costat de la gent. Escoltant-la molt i detectant quines són les seves necessitats i desigs per tal de satisfer-los al més aviat possible. La meva responsabilitat no és la de tancar-me en un despatx i pensar què vull jo pel meu poble. Al contrari: és escoltar i fer el que sigui útil per a fer que visqui millor. Estem aquí per a ajudar la gent.
Sabem que a Vilablareix hi tenen indrets emblemàtics… L’ermita de Sant Roc, per exemple, o l’Església de Sant Menna…
L’ermita de Sant Roc estava caient a bocins. La vam recuperar fins a reconstruir-la tota i posar-la en funcionament el 2002. Qualsevol persona que vulgui casar-s’hi o celebrar-hi un bateig pot fer-ho ara. I és un dels llocs més carismàtics del poble, juntament amb l’Església de Sant Menna, que està a la part baixa del turó de Sant Roc. Històricament el nucli del poble estava allà, a 2 km del nucli actual. I vam anar creixent a partir de la cruïlla de carreteres.
I des del punt de vista històric, tenim, per exemple, una torre funerària, la “Torratxa”, que és del segle II d.C. Segur que formava part d’una vila romana molt important, ja que se sap que només les viles grans tenien aquesta mena de construcció. També hem recuperat unes termes a l’Església de Sant Menna.
I com a punts d’interès de l’actualitat?
Doncs miri, avui en dia la vida al poble es fa a l’escola, al camp de futbol, al pavelló, o a Can Gruart, que és el complex que vam anar recuperant en anys anteriors. Parteix d’una masia del segle XVII que hem convertit en un centre cultural. Al costat hi vam edificar el que actualment és el casal de la gent gran, la ludoteca i la biblioteca. Cada vegada hi tenim més associacions participants. En 12 anys hem passat de 3 a 18. I tot el dia s’hi celebren coses, a Can Gruart, i en les seves sales de conferències i d’exposicions.
Què li diria a un foraster perquè vingués a visitar Vilablareix o s’hi quedés a viure?
Que enlloc no estarà tan bé com aquí. Nosaltres som un municipi amb tota l’essència d’un poble petit. Però estem al costat de la gran ciutat de Girona. Tenim tots els avantatges de la capital i convertim tots els inconvenients en oportunitats. I aconseguim mantenir la nostra essència.
Quan jo era petit en aquest poble només hi venien a dormir i poca cosa més. Ara hi ha molta activitat. Molta gent que ve a viure aquí diuen que s’hi troben molt tranquils i que estan molt contents perquè poden participar en moltes activitats de les que fem aquí. Hem crescut en vertical i en horitzontal. Tenim zones verdes i espais confortables per a la població.
Parlem de l’activitat econòmica del poble. On es concentra? De quina mena és?
La major part de la població treballa o bé en el poble, o bé en el polígons industrials. En tenim un d’original, propi, i un altre de compartit amb Girona. Al polígon de Vallbell, que és l’original, ara mateix potser hi ha alguna nau buida per causa de la crisi, però generalment està tot ocupat. Són naus petites, d’elevada rotació, que de seguida s’ocupen quan algun negoci es mou. L’activitat és la comercial i de serveis, és a dir, purament terciària. Després vam promoure un polígon nou que està atraient empreses noves.
També tenim molts veïns treballant a les poblacions properes: Girona, Salt, Sarrià, Riudellots. La major part treballen en sector secundari o terciari. Igualment, mantenim una activitat residual en el sector primari (agrícola i ramader), i som la última plana que queda a l’entorn de la ciutat de Girona. Molts camps encara ofereixen dues collites a l’any (tres, en algun cas), i queden granges d’animals, concretament vedella i porcs. Hi ha dos ramats de xais.
Sabem que també hi ha un viver d’empreses. De quina manera l’ajuntament promou que vinguin les empreses i creïn ocupació aquí?
Una de les nostres obsessions és que la gent pugui fer una vida completa al poble. Això vol dir activitats esportives, culturals i lúdiques, però també poder-hi treballar. Hem fet molts esforços per a cuidar les empreses que tenim i els hem proporcionat activitats de formació, o bé borsa de treball… Però ens mancava alguna cosa per als emprenedors i vam decidir muntar un viver d’empreses. Ara tenim 12 locals adreçats a empreses del sector de la innovació però, com que són locals a peu del carrer, també valen per a l’activitat comercial.
Vam arrencar el juny o juliol de 2012, oferint uns locals d’entre 60 i 120 metres quadrats, que cobrem a un lloguer mensual de 5 euros el metre quadrat, que és molt convenient. Aquesta és una primera empenta que els podem donar per què arrenquin. A més hi ha una persona dedicada a donar ajut als emprenedors en exclusiva, amb el pla d’empresa i el seguiment i assistència. I tenim èxit, perquè dels emprenedors que s’han anat establint n’ha sobreviscut un 80%, amb una mortalitat molt baixa. I hem de dir que n’hi ha hagut quatre que han “volat”, perquè han crescut i han marxat a un altre lloc més gran, de manera que estem contents perquè els ha funcionat. I els locals s’han ocupat de seguida. Actualment estan tots plens.
El nivell d’ocupació, és bo?
Tenim un nivell d’atur molt baix, del 6-8%. I amb tot, com li dic, estem obsessionats en trobar feina a aquestes persones. Truquem moltes portes i els formem i orientem. Als joves, especialment, els donem la primera oportunitat laboral oferint-los que ens ajudin en la brigada jove, o com a monitors de casal o de menjador, o a les colònies d’estiu. Intentem donar un cop de mà a qui vulgui començar aquí.
Quin és l’estat de l’economia municipal?
Actualment paguem els nostres proveïdors a una mitjana de 20 dies. Recordi que el màxim és de 60 dies. Això és un mèrit de la gestió que fem dels pagaments, però també de tenir una bona tresoreria. El 2011 i 2012 vam patir molt, a causa de l’impagament d’altres administracions. Ens devien un milió d’euros, i el nostre pressupost anual és de 2,3 milions. Així que figuri’s com d’important era aquest deute. Ara està tornant a passar-nos una mica: la Generalitat ens deu diners i ho anem suportant com podem. Però la situació és bona. Fins i tot hem tret a concurs una renovació del carrer del Perelló, de 200 mil euros i escaig. Tenim capacitat per anar fent i estem tranquils.
En les eleccions del passat mes de maig la ciutadania el va tornar a escollir. Per què creu que li han fet confiança altre cop?
És molt difícil de dir. Però per parlar en propietat, no només ens han renovat la confiança sinó que ho han fet amb més vots i regidors que en l’anterior legislatura. Opino que tot està en la nostra manera de fer política, estant al carrer i a la vora de la gent atenent les seves necessitats. Quan respons a la gent, la gent et fa confiança. El poble té el meu número de mòbil i m’envien missatges de text a mi i a tot l’equip de govern. Ens veuen sovint, a l’escola, al camp de futbol, a tot arreu. La gent valora la feina que fem i això ens fa sentir molt contents.
Quines són les seves prioritats per a la propera legislatura?
Ens n’hem plantejat tres. La primera és la de seguir treballant en la formació de la nostra gent. Ja sigui en el camp de l’empresa o de les persones sense ocupació, que li deia abans, o bé sigui amb el jovent. Hem previst diverses actuacions que van des d’una aula d’estudis d’ESO monitoritzada, fins a l’ajut a joves del poble que estudien a la universitat, donant-los un cop de mà i millorant els seus resultats acadèmics. I estem treballant molt per tal que tots acabin parlant anglès: estem oferint cursos pràcticament gratuïts a tothom del poble. A un preu de deu euros s’han acabat les inscripcions de grans i de petits.
La segona prioritat?
Volem endreçar la mobilitat. Volem donar prioritat a la gent que va a peu i en bicicleta i això vol dir repensar una bona part dels sentits dels carrers del nucli urbà, per poder-hi encabir carrils bici i camins segurs per a la mainada. Perquè l’objectiu de tot això és que la mainada pugui anar tranquil·lament al carrer, a l’escola, al camp de futbol, al pavelló… allà on sigui. Això ja ho vam començar a fer la darrera legislatura, però ho enllestirem per tot el municipi en la present.
I la tercera?
Volem un lloc on poder fer totes aquestes activitats que fem. Volem una sala polivalent, sense grans ambicions, on puguem encabir el teatre, els dinars populars, les activitats múltiples que fem amb la mainada… Fins ara ho anem fent com podem al pavelló esportiu, però aleshores hem d’interrompre les activitats esportives.
Com valora els resultats de les eleccions del passat 27 de setembre? Quins passos creu que cal seguir ara?
Jo no puc dir altra cosa que no sigui que estic molt content dels resultats. Jo estic a ERC i tenim molt clar l’objectiu de fer un país millor, més just i més net. I només ho podrem aconseguir si som independents. 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya és una fita històrica que no ens haguéssim imaginat.
I quant al que cal fer ara és complir el que ens hem compromès amb els 2 milions de persones que ens han votat: posar en marxa el camí que hem dit que farem. Haurem de gestionar el dia a dia de la gent i les relacions amb la CUP, però crec que la gent ha parlat clar i no hi ha dubte del que vol.
Com a economista, com faria una anàlisi econòmica per a justificar una Catalunya independent? En quant de temps ho veuria probable?
És difícil d’explicar, però mirarem de sintetitzar-ho de la millor manera: Amb el que generem al nostre país n’hi ha prou i de sobra per a mantenir les estructures nacionals. Qualsevol anàlisi econòmica, quantitativa, etc. ho demostra de manera inequívoca.
No només això, sinó que tindríem molts més recursos dels que tenim per a poder atendre la nostra gent. Des del punt de vista econòmic, qualsevol ciutadà del nostre país hauria de ser independentista, perquè ha de saber que tindrem més recursos i que podrem atendre’l millor.
I com a portaveu d’ERC a la Diputació de Girona, què creu que pot aportar als ciutadans una Catalunya independent a banda dels recursos i de l’economia?
La principal qüestió, deixant l’economia al marge, és que no tindrem un Estat en contra. He dit diverses vegades durant l’entrevista que la nostra feina és fer política per a estar al costat de la gent. Per a fer-la feliç. I actualment tenim un Estat que fa política en contra d’aquest objectiu, i per a fer feliç només a uns quants.
Quant un estat legisla i actua a favor d’uns pocs i no de les classes populars i mitges, quan construeix les infraestructures de forma centralitzadora i en favor d’unes constructores, quan té parat el Corredor del Mediterrani, quan impedeix que el Port de Barcelona sigui el punt d’entrada del mercat asiàtic a Europa, o quan manté una N-II com tenim, o quan redueix les inversions a les comarques de Girona, quan treballa permanentment en contra de la llengua, de la cultura, etcètera, cal que algú faci quelcom. Són tants exemples i greuges que l’únic estadi que podem plantejar és el d’una República Catalana.
Sempre hi ha qui juga a fer servir l’argument de “és que si marxeu us passarà això, això i no sé quantes calamitats…” Bé doncs, ja ens passarà. Jo quan era jove i vaig decidir marxar de casa, els pares em deien “vigila”. Però jo soc gran i vull decidir per mi mateix.
La última, si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans quin missatge els transmetria?
Doncs, que segueixin participant del poble com ho fan, i que segueixin gaudint de la vida a Vilablareix. La vida associativa, la decisió compartida, l’exercici de la ciutadania. Perquè el concepte republicà de la vida és el que al final ens porta a tots a ser més lliures i com més participem, vol dir més co-decidim i més lliures som tots plegats.
