També s’han descobert tres tombes excavades a la roca i ceràmica d’època ibèrica
Un dels sarcòfags localitzats en les excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei.
Un equip d’arqueòlegs fa una setmana que excava una part del subsòl d’Els Prats de Rei, ja que fa 40 anys que se sap que aquest municipi anoienc té un important patrimoni arqueològic. Ara, amb motiu de les obres a la xarxa de clavegueram, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció per fer una excavació. Segons ha explicat a l’ACN el director de les obres, Dídac Pàmies, fins ara s’han localitzat estructures d’època ibèrica, romana i medieval. Entre les troballes, hi ha dos sarcòfags dels segles IV i VI i també una quarantena d’esquelets que van entre els segles XVI i XVIII. Les excavacions se situen davant de l’església de Santa Maria i per això, ha dit Pàmies, es tracta d’una zona de necròpolis.
Fa tot just un any que l’Ajuntament d’Els Prats de Rei va iniciar les obres a la xarxa de clavegueram i de renovació del nucli antic. El municipi va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per aquest motiu totes les obres que es vulguin fer al terme municipal han d’estar supervisades per un arqueòleg. Tot i que fa quaranta anys que se sap que hi ha restes arqueològiques importants degut a unes excavacions fetes als anys setanta, des d’aleshores pràcticament no s’havia fet cap altre estudi.
Els encarregats de les obres d’excavació van fer una important troballa a mitjans de l’any passat, ja que va sortir a la llum l’antiga muralla romana que envoltava la ciutat. Fins llavors, es coneixia l’existència del municipi romà ‘Sigarra’ (actualment els Prats de Rei), ja que es va localitzar una làpida romana que parla del ‘Municipis Sigarrensis’, però no s’havia trobat encara cap resta de la muralla que determinés que es tractava d’un nucli totalment urbanitzat i amb els elements habituals d’una ciutat romana.
Ara, s’ha començat la segona part de les excavacions que se situen davant de l’església de Santa Maria. L’arqueòleg director de les obres, Dídac Pàmies, ha explicat que, malgrat que les excavacions encara no han finalitzat, fins ara s’han localitzat diferents estructures d’època ibèrica, romana i medieval. Segons l’arqueòleg, la zona excavada correspon a una necròpolis d’època tardoantiga i s’hi ha descobert dos sarcòfags que daten dels segles IV i VI.
A més, durant l’excavació també han sortit una quarantena d’esquelets humans que daten dels segles XVI, XVII i XVII. "Aquestes restes s’han trobat a la part de dalt de l’excavació i és normal, ja que es tracta d’una zona de cementiri en estar al costat de l’església", ha explicat Pàmies. En aquest mateix espai, també han localitzat tres tombes antropomòrfiques -és a dir, que estan excavades a la roca- que "poden datar del segle X o XIV, ja que estem a l’espera d’un anàlisi per corroborar-ho".
L’obertura d’una rasa per les obres de renovació del clavegueram, també ha permès localitzar altres restes com ara ceràmiques típiques de l’època ibèrica i també ceràmica blava del segle XVII i d’influència francesa. Pel que fa a ceràmica d’època romana "fins ara n’hem trobat en comptagotes i fraccionada", ha detallat Pàmies.
L’objectiu de l’equip d’arqueòlegs és arribar a excavar fins que s’esgoti l’estratigrafia arqueològica, és a dir, fins arribar al nivell geològic i esgotar tota la seqüència cronològica. A partir d’aquí, ha dit Pàmies, "del material que en surt es fa un reportatge fotogràfic i es dibuixa per poder-ho estudiar amb deteniment".
L’alcalde del municipi, Francesc Duocastella, ha ressaltat la importància de documentar i estudiar totes les restes per "donar sentit a la nostra història". En aquest sentit, el batlle ha explicat que en no tractar-se d’unes restes de cabdal importància no s’han de deixar al descobert i s’hauran de tapar però ha assegurat que "tot quedarà documentat i algunes restes s’exposaran al Museu Municipal Josep Castellà i Real.
En total, l’Ajuntament ha rebut 1,2 milions d’euros provinents dels programes Viure al Poble de la Generalitat, ajuts de la Diputació de Barcelona i també del PUOSC. Els diners serviran per arranjar tot el nucli antic del poble -pavimentació, mobiliari urbà, senyalització, clavegueram i aigües- i també per fer les excavacions arqueològiques.
El ‘Municipium Sigarrensis’
Referent a la història del municipi d’Els Prats de Rei, darrerament s’ha presentat el llibre ‘L’ager del Municipium Sigarrensis’, de l’arqueòloga Natàlia Salazar. Aquesta publicació és el guardó de la novena edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, que convoca la Societat Catalana d’Arqueologia i, en aquest cas, es tractava del treball de final del Màster oficial interuniversitari en Arqueologia clàssica. Salazar ha explicat a l’ACN que el seu objectiu és fer una tesi doctoral a partir de la tècnica de l’arqueologia del paisatge del ‘Municipium Sigarrensis’ (actual Els Prats de Rei).
La historiadora ha explicat que aquest territori "té molt potencial però no està gens estudiat". D’aquesta manera, s’ha guiat amb les dades que es van recollir arran de les excavacions fetes durant els anys 70 i la troballa d’un conjunt de 18 inscripcions epigràfiques d’època romana d’entre els segles I i III a l’església de Santa Maria del municipi. Salazar ha explicat que arran d’aquestes dades, s’ha pogut saber que durant l’època de l’arribada dels Romans a la Península, aquests van fer un assentament romà a Els Prats de Rei. "Va ser un dels primers que hi ha a Catalunya i de la mateixa època de l’assentament de Guissona", ha afirmat Salazar.
A més, un dels aspectes destacats és que al voltant del segle I van atorgar al nucli d’Els Prats de Rei la categoria de municipi romà. Segons Salazar, "no totes les fundacions romanes van tenir aquesta categoria i, per això, adquireix tanta importància, ja que a Catalunya de nuclis romans amb categoria de municipi només se’n coneixen 14". Un dels reptes que es planteja Salazar amb la tesi doctoral és descobrir el moment exacta en què se li atorga la categoria de ‘municipium’ a l’actual poble d’Els Prats de Rei.
"En arribar els Romans, s’assenten a Els Prats, conquereixen el municipi i comencen a gestionar el territori. D’aquesta manera, organitzen una trama viària, porten un comerç molt potent i també l’agricultura intensiva", descriu Salazar. A més, la historiadora ha explicat que el ‘Municipium Sigarrensis’ era el "centre rector" de tota la zona de l’altiplà de Calaf.
Salazar ha explicat que el seu repte serà a partir de l’arqueologia del paisatge estudiar tots els jaciments que es troben en un paisatge concret (en aquest cas el de l’altiplà de Calaf) i mirar si tenen lògica a nivell social, polític, religiós, administratiu i territorial. També intentarà establir fases cronològiques concretes, investigar quin emperador va atorgar el títol de ‘municipi’ a Els Prats de Rei o com els Romans van colonitzar el territori.
