Les tombes es troben dins d’una capella romànica que s’acaba de restaurar i consolidar
Exterior de la capella que s’ha permès recuperar gràcies a les feines d’excavació al castell de Sant Martí de Centelles.
Sant Martí de Centelles (ACN).- L’Ajuntament de Sant Martí de Centelles (Osona) ha fet una troballa important arran de les obres de restauració i consolidació de la capella romànica de Santa Maria, situada dins de les muralles del castell de Sant Martí. Es tracta d’unes tombes del segle XIII que corresponen als barons de Centelles, que donen nom al castell i "són uns dels llinatges més potents de la Catalunya Medieval", segons ha explicat a l’ACN el tècnic de Cultura i Patrimoni del consistori, Jaume Oliver. Les obres formen part d’un projecte que va iniciar-se l’any 2006 per recuperar el castell, que data del segle IX, i que està previst culminar el 2014 amb una intervenció arqueològica i arquitectònica a tot el recinte.
El tècnic de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Sant Martí de Centelles, Jaume Oliver, ha detallat que la capella que s’acaba de restaurar i on s’hi ha trobat les tombes és un edifici del segle XIII "de transició entre el romànic i el gòtic que estava ben conservat però presentava patologies arquitectòniques, sobretot a la volta". Ara, la recuperació d’aquest edifici, permetrà destinar-lo a activitats culturals o turístiques relacionades amb el castell.
A dins d’aquesta capella s’hi ha trobat les tombes de la família Centelles que daten del segle XIII. Bàsicament, ha dit Oliver, el que s’ha trobat a dins de les tombes "són uns calaixos on hi col·locaven els ossos dels difunts". Pel tècnic de patrimoni, es tracta d’una troballa important, ja que "malgrat que molts castells tenien capelles amb llocs d’enterrament, la majoria d’ells no s’han conservat". En aquest cas, ha dit, "s’ha pogut conservar la capella sencera, ja que també ha funcionat com a capella rural".
A més, per Oliver, la importància de la troballa també rau en el fet que les persones que hi són enterrades pertanyen a la baronia dels Centelles, "una de les més importants de la Catalunya Medieval". Els barons de Centelles tenien un comtat de 85 quilòmetres que incloïa els actuals termes de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Centelles i Sant Quirze Safaja. A més, ha dit Oliver, també eren majordoms de la casa reial i caps de l’exèrcit.
A banda de treure al descobert les tombes, també es conserven els testaments dels Centelles. Segons Oliver, aquests documents diuen que "morin on morin, els ossos dels Centelles hauran de ser portats a la capella del castell de Sant Martí, on reposen els avantpassats de la família". A més, Oliver ha expressat que els documents són molt explícits i detallen que els ossos han de ser transportats sense la pell i acompanyats d’una comitiva de dones plorant.
1% cultural per a l’excavació arqueològica i arquitectònica
El projecte de recuperació del castell de Sant Martí va iniciar-se l’any 2006 i ara ha culminat una de les seves etapes amb la restauració de la capella de Santa Maria. Tanmateix, segons ha detallat Oliver, el gruix de les actuacions ha d’arribar l’any 2014 amb "les grans intervencions arqueològiques i arquitectòniques".
Per finançar aquestes actuacions, es compta amb una subvenció de l’1% cultural de la Generalitat. Tot i això, el Govern finança la meitat d’aquesta quantitat, 95.000 euros, i l’Ajuntament ha de posar l’altra meitat. A més, per a poder dur a terme aquesta actuació, Oliver ha detallat que estan redactant el Pla d’Usos del castell que serà la base del Pla Director.
El projecte consistirà en dividir es castell en dos espais: un reservat a magatzem i que serà restringit al públic, i una segona part on es conserva la major part de muralla i la capella serà d’ús públic. Aquí, ha dit Oliver, serà on es farà la intervenció arqueològica més important que consistirà en "excavar tot allò que es pugui i consolidar i restaurar tot el castell".
Centre d’interpretació i recurs turístic
El projecte també preveu l’habilitació d’una sala de la parròquia de Sant Martí de Centelles com a centre d’interpretació del castell. Segons Oliver, la intenció és ubicar-hi totes les restes que s’han anat trobant a les instal·lacions emmurallades des que s’hi va començar a intervenir com ara monedes, material de ferro o pedra tallada.
De la seva banda, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Martí de Centelles, David Pujol, ha ressaltat que el consistori té l’objectiu de "potenciar turísticament" tot l’entorn del castell tant a les escoles com també entre els excursionistes i les famílies. Segons Pujol, durant l’any 2011 han pujat al castell al voltant d’unes 600 persones i després de les darreres actuacions preveuen que aquesta xifra vagi augmentant any rere any i "posem el nom del poble al mapa".
Un castell amb molta història
El castell de Sant Martí de Centelles compta amb una llarga història de la qual se’n té documentació des de finals del segle IX, tot i que, segons ha afirmat Oliver, "sabem que existeix des d’abans d’aquesta data però no hem trobat documents per corroborar-ho". En els seus inicis es tractava d’un castell comtal dins de la xarxa de castells de la comarca d’Osona fins que, a principis del segle XIII el llinatge dels Centelles "es fa seu el castell i en prenen la seva guarda", ha explicat Oliver.
A partir d’aquest moment, els Centelles canvien la seva residència habitual que estava situada a l’entorn de la parròquia de Sant Martí de Centelles i s’instal·len al castell que, en aquell moment, va prendre el seu nom. En instal·lar-s’hi, ha explicat Oliver, "fan un programa constructiu i tiren a terra gairebé tot el castell per construir-lo de nou. Per aquest motiu gairebé que no hem trobat cap resta anterior al segle XIII".
Tot i això, durant el segle XV hi ha la guerra civil catalana (1462-1472) i els Centelles prenen part per Joan II i es posen en contra de Pere IV. Aquesta posició fa que perdin el castell, ja que la Generalitat d’aquell moment i el rei Pere IV assetgen les instal·lacions i el prenen. D’aquesta manera, els Centelles han de marxar del castell i aquest passa a dir-se castell Reial. En aquest moment, Pere IV fa grans obres de refortificació i converteix el castell en la seva residència.
L’any 1472, però, amb la fi de la guerra civil catalana i la victòria de Joan II, els Centelles tornen a recuperar el domini del castell. Tanmateix, aleshores es traslladen a viure a Barcelona i utilitzen el castell com a granja fortificada. Segons ha detallat Oliver, es té constància que fins el segle XVIII el castell va ser utilitzat per algun masover o rector.
