“Una legisltatura és insuficient per a un projecte de govern”

Home, en un municipi com Taradell, de sis mil habitants, la motivació és estrictament personal. Evidentment, que no treus cap altre profit que no pas el de servir al poble que estimes. I més si has estat vinculat a les seves entitats, i has participat de la seva vida social. Saps que hi haurà dificultats i entrebancs, però també que acaba valent la pena. 

 

Personalment, penso que un sol mandat és molt poc. Jo ara estic acabant la legislatura i t’adones que tot just he pogut acabar els projectes que havia iniciat l’altre alcalde i començar els propis i els del meu equip. Per això cal més d’una legislatura per a què el que tinguis pensat tingui cara i ulls. 

 

Si, però el problema és quan un municipi té un alcalde que no és vàlid, i sis anys es poden fer molt llargs. Perquè no oblidem que les eleccions no es guanyen només pel teu projecte de govern, sinó també pels resultats del mandat anterior. I pots haver fet una bona campanya però a l’hora de la veritat potser ets un desastre a l’hora de governar. I és clar, això també passa amb els bons alcaldes. Arriba un moment en què han d’entendre que cal que es produeixi un relleu generacional on ells no hi tindran lloc. 

 

Com a tothom, però amb una diferència, i això és mèrit de l’anterior alcalde: va aprofitar els ingressos extraordinaris de les llicències d’obres no per posar-les a despeses corrents, sinó per inversions: tenir un centre cultural, un tanatori, millorar la residència. Això ha evitat que ho passem malament, com succeeix a d’altres municipis. En canvi, sí que ens han afectat les retallades del govern, que fèiem servir per a despesa corrent. 

 

Evidentment que no. I si em permet, hi ha moltes coses a resoldre perquè la gent ens acostuma a posar al mateix sac i no és el mateix. No sé, per exemple, la mateixa burocràcia administrativa: no pot ser que a nosaltres ens facin pagar als proveïdors a trenta dies i la Generalitat s’hi estigui dos anys. 

 

I si només fos això, rai. Però com a conseqüència d’aquest fet, els ajuntaments ens trobem bloquejats. El Pla Zapatero, per exemple. No és pas que en sigui massa partidari, però com a mínim, quan es concedia la subvenció, a l’endemà ja tenies els diners. I la resta, en un mes un cop la tinguessis certificada com acabada. 

 

També hi ha un altre tema: la confiança. Cal tenir fe en els ajuntaments. Sí, d’acord, hi ha casos de corrupció, però els controls no poden frenar tant la concessió d’ajuts perquè tot acaba per paralitzar-se. I llavors hi ha el finançament, és clar. És lògic que lleis que són aprovades per la Generalitat hagin de ser els ajuntaments els que hagin d’assumir les despeses? I ens hem trobat en molts casos: les tovalloles que ens van fer posar a les escoles per combatre la Grip A, per exemple, o el manteniment d’alguns edificis públics… no, si de veritat que et vénen ganes de dir-los “senyors aquí tenen les claus, a partir d’ara us en feu càrrec vosaltres”.

 

Si és clar, però passar el mort a la Generalitat en aquests moments quan s’emeten uns bonos per poder pagar les nòmines a final de mes, no resulta molt engrescador. Ara, imagina’t passar-los tots els consums de les escoles, perquè manteniment i reparacions vol dir aigua, llum, gas, personal de neteja, reparacions, i tot el que faci falta.

 

Són municipals però ens les porta una fundació, perquè pensem que és el millor, especialment en aquells temes com la gestió d’una entitat és més important que la pròpia administració. Per això tenim una fundació que ens gestiona la residència de la gent gran, una altra les dues escoles bressol, i una tercera l’escola de música. Naturalment, hi ha un control municipal, però en general, juguem amb avantatge: aquestes entitats no es regeixen per les lleis de l’administració sinó pel pragmatisme, i per això les despeses baixen, i a la gent se l’escull per la seva capacitat, no perquè hagi guanyat concursos públics. 

 

Ara mateix, per exemple, la Mancomunitat La Plana hem estat la primera administració pública que li va concedir un expedient de regulació, perquè amb la crisi ens hi hem ressentit, és clar. Ara estem amb tribunals pel mig, però la cosa és així de greu: hi ha molts ajuntaments que tenen l’aigua al coll perquè tenen molt personal contractat i no podran pagar nòmines. I tot s’ha de reduir, és clar. 

 

Doncs no sé, però si abans netejàvem cinc vegades els carrers, ara ho fem tres. I segueixen estant mig nets. Abans que no poder pagar la nòmina em sembla que és millor tenir més fulles als carrers. I com això cinquanta coses.

 

I tant, evidentment. Penso que hem de fer pedagogia amb això. Aquí una despesa important que vam tenir, va ser la nevada de fa un any: vam ser potser el poble més afectat de la comarca d’Osona amb la nevada. Abans jo recordo quan era més petit, teníem l’obligació de treure la neu de casa i la del veí. Amb la nevada, no havien caigut ni dos dits de neu i els de dalt de la urbanització ja estaven exigint que passessin amb l’excavadora.

 

A Taradell, per sort, tenim una economia sanejada perque hem anat tirant endavant, sense grans despeses. Però ara ens trobem que tenim els impostos més baixos de la comarca i en canvi el nivell de serveis més alt. És evident que ara no podem pujar impostos, però tampoc puc retallar gran cosa, així que hem hagut de fer ajustaments sense que es noti massa, però donant també el mateix servei.  

 

Estem en un pacte que es diu “Promoció Econòmica d’Osona Sud” que depèn de Centelles, i on destinem un dia a la setmana a fer de borsa de treball. Fa tres anys, hi havia moltíssimes més demandes d’empreses que no pas de gent que venia a buscar feina, però és clar, ara la cosa s’ha invertit. I per promocionar les empreses, posem al seu abast els mitjans que tenim, que tampoc són excessius. Cal pensar que tampoc no som un poble que depengui massa del turisme.  

 

Sí, el sector terciari. La majoria de gent es dedica a serveis i llavors tenim molta petita i mitjana empresa. Aquí no hi ha cap indústria gran. El 80% de les empreses són de sis, set, vuit, deu treballadors, i als llocs on hi treballa més gent és a l’Ajuntament i al Residència de la Gent Gran, que entre les dues hi ha una vuitantena de persones. Tampoc res desmesurat, com veu. 

 

Doncs sí, per la fama que té la comarca, estem més aviat baixos. I la que hi ha, bàsicament magrebins i sudamericans, està ben integrada, perquè, precisament quan hi havia el boom de la immigració, Taradell tampoc podia oferir massa camps de treball i per això la immigració al poble ha estat residual. 

 

A veure, dins d’unes limitacions. La gent que ve del món de l’Islam resulta més difícil d’integrar. Amb els sudamericans no hi ha problema perquè tenim més coses en comú. I nosaltres procurem facilitar les coses: fem classes de català,  per exemple, a un cost baixíssim, no sé si són tres euros al mes. 

 

Efectivament, penso que un gran projecte, no només a Taradell sinó de tots els pobles de la Mancomunitat, és la recollida. Perquè a banda de les accions sostenibles amb el medi ambient (plaques solars, canvi d’enllumenats, i d’altres), la gran aposta que vam fer en el seu moment va ser la recollida “porta a porta”, que ens ha portat a reciclar el 82% dels residus. 

 

No, aquí cada dia es passa pels carrers, com abans. L’única cosa que la gent ha de treure la bossa el dia que correspon, sigui orgànic, plàstic, paper o residus. I tret del 18% que va a l’abocador, la resta es recicla tot. Ara ho tenim molt assumit, però el repte va ser sensibilitzar a la població que calia seguir endavant amb aquesta política. Va costar una mica però un cop aquest objectiu es va complir, tots estem encantats que es pugui reciclar tant. 

 

Prou bé. Hem fet la segona edició de la Festa de l’Esport, on vam pensar que seria bo reconèixer a tots aquelles persones que hi han destacat, siguin campions de Catalunya o Espanya, o fins i tot mundials. L’any passat en vam reconèixer una quarantena, i això que no vam comptar als atletes. Però aquí l’esport es viu amb molta intensitat: el regidor d’esports per exemple, va arribar a jugar amb el Barça i tot.

També la cultura, la viviu amb intensitat: la Generalitat acaba de declarar els Tonis de Taradell com a festa tradicional d’interès nacional.
Doncs sí. Els Tonis és una festa que ha tingut aquest reconeixement, gràcies en primer lloc, a una tradició arrelada al nostre municipi i en segon lloc, però igualment important, a la feina feta per un munt de gent que any rere any l’han feta gran i particular.

També hi ha una festa relacionada amb el bandolerisme oi?
És la Festa d’en Toca-sons, i que està relacionada amb el bandolerisme que hi havia per aquesta zona, especialment de dos personatges: Rocaguinarda i d’un que anomenaven precisament Toca-sons, un tal Jaume Masferrer. A partir d’aquests fets documentats històricament en vam fer una festa, l’any 1993, i hi va haver un premi nacional de cultura l’any següent i ja les hem incorporat al nostre calendari festiu: el 25 d’agost.