Lleida no només és capital comarcal i de demarcació. També és la ciutat més important del Ponent català. I, com a tal, les decisions que es prenen al municipi, afecten les vides de moltes altres persones. Avui parlem de projectes amplis amb Fèlix Larrosa, que va recuperar l’alcaldia el 2023.
Abans d’arribar aquí l’ha parat gaire gent pel carrer?
Doncs sí. I és el més bonic. De vegades hi ha persones que em pregunten com aguanto el ritme i la gent que em para pel carrer. Jo els dic que és un tema vocacional, una cosa que porto a dins. Potser si estàs habituat a fer d’alt càrrec, com ara de ministre o de diputat, pot sobtar. Però crec que una de les experiències més extraordinàries per a un alcalde és que et parin pel carrer, i que escoltis allò que et diuen amb naturalitat i admetent tots els matisos.
Una de les experiències més extraordinàries per a un alcalde és que et parin pel carrer, i que escoltis allò que et diuen amb naturalitat i admetent tots els matisos
Vostè, precisament, va ser director general de Turespaña al Ministeri, i va ser parlamentari a Madrid. Què li aporta de diferent, personalment, el ser alcalde?
Efectivament, he viscut tres vessants de la política: en el poder executiu, mentre treballava al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme; en el poder legislatiu, mentre estava al Congrés dels Diputats. I, finalment, em trobo ara en una Administració que ho fa tot a la vegada… Quan aproves ordenances, estàs legislant. I quan prens decisions com a govern municipal, també fas execució.
Per a mi, la clau és la proximitat. Al final, com a alcalde, saps que les decisions que prens avui tenen un impacte sobre la societat demà mateix. I com que ens trobem en un moment en què els problemes demanen decisions amb impacte positiu i immediat, el millor espai és la política municipal. Veure com avancen els projectes i com es transforma la ciutat és clau per a mi. Tot i que no sempre és fàcil portar a terme el que volem fer.
Com a alcalde, saps que les decisions que prens avui tenen un impacte sobre la societat demà mateix
I quina idea té vostè de Lleida? Quins són els projectes que vol fer?
Abans de respondre-li, faig un parèntesi. Fa poc vaig reunir-me amb l’alcalde de Barcelona i li vaig explicar que soc el paer en cap de la capital de Ponent. I que quan parlem de Ponent, no només fem referència a un concepte geogràfic, sinó més ampli.
La ciutat de Lleida juga un paper cabdal a efectes de país, que transcendeix els límits administratius. Jo m’he d’entendre, per exemple, amb alcaldes i alcaldesses de la Franja, o d’altres indrets propers, en temes com els espais econòmics comuns, les Rodalies, l’atracció d’inversions, i d’altres, perquè vull que la ciutadania de Ponent tingui accés a la salut, l’educació, la seguretat…
Tot això implica elevar la visió. Al terme municipal de Lleida, que és dels més grans de Catalunya, no s’acaba l’impacte de la feina que fem. Si la fem bé, estem estenent l’impacte per tot el territori. Si aconseguim atreure inversions, gestionar bé l’aigua, fer bona política energètica, etcètera, tot això és bo per a tot el territori.
Quan parlem de Ponent, no només fem referència a un concepte geogràfic, sinó més ampli
Queda clar. I per a la ciutat, específicament, què ambiciona?
Ambiciono una ciutat amb diversos eixos que funcionin. Un d’ells, és el de la ciutat de les oportunitats, que significa generar llocs de treball, i projectes empresarials i personals, i emprenedoria juvenil i emancipació.
Igualment veiem un eix en l’agenda urbana i l’habitatge. Estem evolucionant amb nous projectes, com ara els nous habitatges del barri dels Magraners, el sector SUR 19-A, que lliga Balàfia amb el Secà amb un nombre important d’habitatges de promoció pública, o els nous habitatges del centre històric dedicats a la emancipació juvenil.
Veiem també oportunitats en la cultura i en la justícia. Volem, d’una banda, promoure la capacitat de projecció de Lleida des de la seva ànima creativa i, de l’altra, no desatendre les persones més vulnerables i que no quedin enrere, per poder avançar tots junts.
Volem promoure la capacitat de projecció de Lleida des de la seva ànima creativa i no desatendre les persones més vulnerables
També parla vostè, sovint, de la “ciutat segura”.
De vegades sorprèn que un alcalde socialista parli tant de seguretat. Però és que en aquest concepte hi incloc també la convivència i el civisme. Tenim un equip de treball en marxa, que està fent la revisió de les normes de civisme, i estem redactant un concurs per a la implantació de tecnologia pensant en seguretat, que inclou també la perspectiva de gènere.
I també volem que Lleida sigui una ciutat saludable i amable, amb parcs i jardins, amb el projecte del Segre, els boscos urbans i les sendes que volem endegar per naturalitzar la ciutat. Són coses ben pròpies de la nostra identitat. I, amb tot això que li explico, ens resulta un projecte amb un horitzó que sobrepassa el 2030 i que ha de tenir la capacitat de consolidar la nostra capitalitat.
De vegades sorprèn que un alcalde socialista parli tant de seguretat. Però és que en aquest concepte hi incloc també la convivència i el civisme
Tenen bona situació econòmica municipal?
La situació que tenim és molt similar a la que tenen altres municipis. Bàsicament, perquè els municipis hem estat molt sols. En la quotidianitat de la ciutat, les inversions generals de les Administracions superiors han estat més aviat escasses. És clar que hem agraït els fons Next Generation que ens han ajudat a avançar, però tenim moltes necessitats més.
I, a banda, tenim reptes des del punt de vista de les competències que no ens són pròpies i que hem assumit, tot i no estar finançades. Per exemple, en matèria d’acollida i d’estrangeria… Són temes que ens demanen molts recursos.
Finalment, els ajuntaments som la primera administració amb la que es troba la ciutadania i això ens genera molts reptes i exigències, però també l’obligació de respondre-les. I això no està ben resolt.
En la quotidianitat de la ciutat, les inversions generals de les Administracions superiors han estat més aviat escasses
Tenen deutes importants?
El nivell de deute sempre ha estat molt controlat a Lleida. En cert moment, el ministre Montoro va decidir que tots els deutes de les entitats municipals i les seves dependents, s’acumulessin en un mateix compte. I això va suposar un cop molt fort per a Lleida.
Per què?
Perquè els deutes d’entitats com ara el Parc Científic, que és una eina extraordinària per atraure i retenir talent, amb totes les inversions que hi havíem fet a pit, van passar a consolidar-se com a deute municipal. Totes les inversions que feia aquesta entitat aliena, van convertir-se en adscrites a l’Ajuntament. Ho vam haver d’assumir nosaltres.
Com és la relació amb l’oposició a l’Ajuntament?
En general, tenim una bona relació general amb tothom. Al final, Lleida és una ciutat gran però tots ens acabem coneixent. El que potser hi ha són matisos en les relacions personals. Per exemple, amb la portaveu de VOX ens coneixem des de petits. El seu discurs no m’agrada gens i no el puc compartir. De vegades, però, em demana que revisquem la relació personal que teníem anys enrere, però ara la relació és de caràcter polític. Per aquest motiu, no he tingut més remei que amonestar-la en algun ple per les coses que deia. Això, lògicament, impacta en la relació personal.
Però, a banda d’això, estic satisfet amb les relacions personals amb altres membres del consistori. I això acompanya també l’acció política, més enllà de les discrepàncies ideològiques. De fet, els resultats de les eleccions municipals ens permeten construir majories absolutes amb qualsevol dels grups de l’oposició: PP, ERC o Junts. Fins i tot, aquesta geometria variable ens permet sumar més de dues forces polítiques a l’hora de prendre certes decisions.
Lleida és una ciutat gran però tots ens acabem coneixent
Vostè va ser alcalde els anys 2018 i 2019. I, després d’una legislatura com a cap de l’oposició, va recuperar l’alcaldia el 2023. Ha notat gaire diferència en aquest impàs?
La diferència més gran que vaig notar va ser la de trobar-me amb una Administració més rígida. I no ho atribueixo a qüestions de lideratge polític, sinó més aviat a les vivències d’aquests darrers anys: la pandèmia, la post-pandèmia… Tot això, crec, ha impactat en el funcionament de les administracions.
Jo abans veia una Administració més dinàmica i empàtica. Era més fàcil reflexionar sobre qualsevol tema, ja fossin projectes o objectius generals. Ara tot costa més. I no sé trobar-hi una causa. Però quan la gent diu que hi ha un excés de burocratització, ho crec.
Abans veia una Administració més dinàmica i empàtica. Era més fàcil reflexionar sobre qualsevol tema
Hi ha bona comunicació de l’Ajuntament de Lleida amb la ciutadania?
Trobar la manera d’arribar a la ciutadania és un debat permanent. S’hi pot arribar, però altra cosa és que t’escoltin. Penso que hi ha una part important de la població que no sap qui som, o què fem. Potser perquè han desconnectat de la comunicació política o institucional, o perquè no es miren les xarxes socials per motius generacionals.
Personalment, dono molta importància a la segmentació, a l´ús dels canals adequats. Darrerament, com a Administració, invertim molt en les xarxes.
Si vostè es perdés algun dia per Lleida, on el podríem trobar?
Segurament al centre històric. Cada dia descobreixo una cosa nova de la nostra ciutat. Ahir mateix estava a la Casa de Fusta amb uns emprenedors. I una mica més tard, mentre anava parlant amb veïns d’aquí i d’allà, vaig tenir ocasió de veure racons i raconets. No podia evitar imaginar-me’ls de la manera que deurien ser antigament. Alguns edificis, molt bonics, estan tancats i podríem recuperar-los.
Bàsicament, m’agraden tots els centres històrics del món. I si em perdo, em trobareu en alguna plaça o terrassa, o visitant alguna exposició o negoci al centre de Lleida. Aquí hi tenim una de les llibreries més boniques del món: La Sabateria. Fa poc hi vaig comprar un assaig de Stefan Zweig sobre Fouché, per a un regal d’aniversari.
