30.20.30
- Més ajuts per als qui tenen cura del clima i el medi ambient.
- Pagaments directes limitats a 100.000 euros anuals i més ajuts per a les pimes.
- Mesures específiques per ajudar els agricultors a sobreposar-se a les crisis.
- Sancions més dures per als reincidents que vulnerin les normes mediambientals o de benestar animal.
La futura política agrícola de la UE ha de ser més flexible, sostenible i resistent a les crisis per evitar problemes de proveïment d’aliments a la Unió.
Els eurodiputats van aprovar divendres la seva posició sobre la reforma de la política agrícola a partir de 2022. L’equip negociador del PE està llest per iniciar les negociacions amb els ministres de la Unió.
Cap a una política de resultats
Els eurodiputats donen suport a un canvi d’orientació per adaptar la política agrícola de la Unió a les necessitats de cada país concret, però insisteixen a mantenir unes condicions de competència equitatives a tota la Unió. Els governs nacionals hauran de redactar plans estratègics —que seran aprovats per la Comissió— detallant la forma en què pensen aplicar els objectius de la UE sobre el terreny. La Comissió comprovarà els resultats i no sols que compleixin amb la normativa europea.
Per un millor acompliment ambiental a les explotacions agrícoles de la UE
El Parlament ha millorat les pràctiques obligatòries en matèria de clima i medi ambient, les conegudes com a «normes de condicionalitat» que cada agricultor ha d’aplicar per poder optar als ajuts directes. A més, els eurodiputats volen que es dediqui almenys el 35% del pressupost per a desenvolupament rural a tota mena de mesures dirigides a frenar la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. Almenys el 30% del pressupost per a pagaments directes es reservarà als règims ecològics, que seran voluntaris però podran complementar la renda dels agricultors.
Els eurodiputats insisteixen que cada Estat membre implanti serveis d’assessorament agrícola i que almenys el 30% del seus fons europeus es destinin a ajudar els agricultors a combatre el canvi climàtic, gestionar els recursos naturals de manera sostenible i protegir la biodiversitat. També demanen als Estats membres que incentivin que agricultors reservin un 10% de les seves terres a elements paisatgístics beneficiosos per a la biodiversitat, com les tanques, els arbres no productius o els estanys.
Menys ajuts per a les grans explotacions i més suport als joves agricultors i a les petites explotacions
Els eurodiputats advoquen per reduir progressivament el màxim dels pagaments directes als agricultors que reben més de 60.000 euros anuals i limitar-los a 100.000 euros anuals, però podrien deduir el 50% dels sous relacionats amb l’agricultura de l’import total abans de la reducció. Almenys el 6% dels pagaments directes nacionals s’hauran d’utilitzar per a fer costat als agricultors de petites o mitjanes explotacions, però si se n’utilitza més del 12%, el límit màxim passarà a ser voluntari.
Els Estats de la UE podran usar almenys el 4% del pressupost que destinen a pagaments directes per fer costat als joves agricultors. També podran obtenir-se ajuts del Fons de Desenvolupament Rural i en aquest cas tindran prioritat les inversions dels joves agricultors.
El Parlament insisteix que els ajuts europeus s’han de reservar a aquells que exerceixin un mínim d’activitat agrària. N’han de quedar automàticament exclosos aquells que gestionin aeroports, serveis ferroviaris, instal·lacions de proveïment d’aigua, serveis immobiliaris o instal·lacions esportives i recreatives permanents.
Hamburgueses vegetarianes i escalopes de tofu: sense canvis a l’etiquetat
Els eurodiputats van rebutjar totes les propostes dirigides a reservar certes denominacions a productes que continguin carn. Res canviarà per als productes elaborats a partir de vegetals, que podran continuar comercialitzant-se amb els noms actuals.
Ajudar els agricultors a bregar amb els riscos i a capejar les crisis
L’Eurocambra reclama que la reserva per a les crisis, que ajuda els agricultors a resistir davant la inestabilitat dels preus o del mercat deixi de ser un instrument ad hoc i es converteixi en permanent, amb pressupost propi.
Sancions més dures per als reincidents i mecanisme europeu de reclamacions
El Parlament vol augmentar les sancions contra els que incompleixin reiteradament les condicions imposades per la UE, per exemple sobre medi ambient o benestar animal. La reincidència costarà als agricultors una reducció del 10% de l’import total dels pagaments (enfront del 5% actual).
També planteja que es creï un mecanisme europeu de reclamació ad hoc. L’objectiu d’aquest mecanisme seria protegir els agricultors i els beneficiaris rurals que pateixin un tracte injust o estiguin en situació de desavantatge davant les subvencions de la UE, en els casos en què el govern nacional no hagi tramitat bé la seva reclamació.
Resultats de les votacions
Reglament sobre els plans estratègics: per 425 vots a favor, 212 en contra i 51 abstencions.
Reglament sobre l’organització comuna de mercats: 463 vots a favor, 133 en contra i 92 abstencions.
Reglament sobre finançament, gestió i seguiment de la PAC: 434 vots a favor, 185 en contra i 69 abstencions.
Pot trobar més informació sobre els textos aprovats en la nota informativa.
Consulti també les declaracions del president de la comissió d’Agricultura i els ponents dels tres textos legislatius (en anglès).
Antecedents
La política agrícola comuna (PAC), que va veure la llum el 1962, va ser reformada per última vegada l’any 2013.
La política agrícola comuna (PAC), que va veure la llum el 1962, va ser reformada per última vegada l’any 2013.
L’actual normativa de la PAC expira el 31 de desembre de 2020. La substituiran unes disposicions transitòries fins que s’arribi a un acord sobre la reforma de la PAC i sigui aprovat pel Parlament i el Consell.
La PAC representa el 34,5% del pressupost de la UE per al 2020 (58.120 milions d’euros). Prop del 70% del pressupost de la PAC es destina a finançar la renda d’entre sis i set milions d’explotacions agrícoles de la UE.
