El procés judicial iniciat per una veïna conclou que la llicència atorgada l’any 2003, multiplicant la densitat edificable en sòl qualificat per a ciutat jardí, era il·legal
El bloc afectat per l’ordre judicial es troba a la urbanització de Serramar.
El jutjat del contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha ordenat a l’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) l’enderroc d’un complex de 32 habitatges a la urbanització de Serramar, segons ha pogut saber l’ACN. El requeriment, avalat pel TSJC, arriba sis anys després de la primera sentència que declarava nul·la la llicència d’obres concedida pel consistori l’any 2003, arran la denúncia d’una veïna. Els blocs promoguts per Turov, SL multipliquen la densitat edificable permesa en uns terrenys qualificats com a ciutat jardí que només admeten, segons el pla urbanístic, nou xalets. El procés ha revelat que almenys 50 llicències podrien haver estat concedides irregularment amb aquest criteri durant l’època.
La diligència del jutjat tarragoní va ser notificada el passat 20 de novembre al consistori canareu, que té deu dies hàbils per adoptar les resolucions pertinents per restituir la legalitat urbanística o presentar recurs. A la pràctica, l’ordre implica iniciar els tràmits per a l’enderrocament parcial o total dels dos blocs plurifamiliars d’apartaments del carrer Bugambilla número 3, a la urbanització Serramar, on hi viu almenys de forma estable un dels propietaris, mentre els restants solen estar ocupats durant temporades de vacances o estiu -vuit dels habitatges continuen sent propietat de la mateixa promotora-.
Aquest és, de moment, l’últim capítol d’un culebrot urbanístic i judicial que va arrencar a principis de la dècada del 2000 amb la tramitació d’una primera fase del projecte -se’n van arribar a preveure tres fases amb més d’un centenar d’apartaments- per construir 32 habitatges unifamiliars agrupats en dos blocs amb planta baixa i primera, a més de 32 aparcaments en soterrani -que finalment es van quedar sense comercialitzar- en dues parcel·les qualificades pel planejament vigent com a ciutat jardí.
Una figura urbanística amb uns requeriments de superfície i façana mínims molt més elevats que, sobre el paper, garantien un nombre d’edificacions molt més restringit i de diferent tipologia -nou xalets unifamiliars amb jardí-. Així, la construcció final va multiplicar gairebé per tres la densitat edificable màxima permesa.
Es tracta d’una pràctica, que segons va revelar un informe pericial encarregat durant el procés pel mateix jutge del Contenciós Administratiu de Tarragona, es podria haver estès a més d’una cinquantena de llicències urbanístiques concedides pel consistori canareu entre els anys 1997 i 2005 en terrenys de Serramar amb aquesta mateixa clau urbanística de ciutat jardí, amb la denominació 17.a1 en el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de 1987. Uns permisos potencialment nuls de ple dret que podrien donar lloc a noves reclamacions judicials i patrimonials milionàries.
Reclamació desestimada
El consistori, de fet, ha aconseguit recentment esquivar judicialment la reclamació patrimonial i de lucre cessant de 6,85 milions d’euros -finalment limitada pel peritatge judicial a 4,27 milions- formulada per part de la mateixa Turov, SL. El mateix jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona va desestimar el passat 22 d’octubre el recurs pel silenci administratiu municipal davant la seves demandes per recuperar tota la inversió. La sentència recorda de forma reiterada que, amb posterioritat a la resolució judicial de nul·litat de la llicència de l’any 2006, la promotora va continuar venent bona part dels apartaments. També li retreu que encara no s’hagi produït "un dany real i efectiu" per reclamar una indemnització.
El complex impulsat per Turov, SL -amb seu a Badalona (Barcelonès) i en concurs de creditors des del passat febrer- va començar a caminar administrativament amb l’inici de l’expedient per part del govern d’ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases al consistori, encapçalat pel llavors independent Baptista Beltran. L’aprovació de la llicència, amb el vist-i-plau tècnic de l’arquitecte municipal Josep Selgar però sense informe jurídic, va tenir lloc el juliol de 2003, just quan el PSC acabava d’accedir a l’alcaldia amb Ricard Bort. Pocs mesos després, l’Associació de Veïns Bahía Alfacs -que posteriorment es va retirar del procés- i una veïna de la urbanització, María Antonia González, van decidir presentar diverses queixes i denunciar les obres davant la Direcció General d’Urbanisme perquè no respectaven els límits.
Arrencava aquí el llarg periple legal del projecte que encara continua arrossegant-se una dècada després. Un demolidor informe de la mateixa direcció general d’octubre de 2004 ja instava al consistori a revisar la llicència per poder ser nul·la de ple dret. Segons argumentava, el permís incomplia de ple el planejament en permetre la construcció del complex en terrenys amb la clau 17a1 corresponent a ciutat jardí, que només autoritzava aixecar en aquesta parcel·la nou xalets amb els seus corresponents jardins. D’acord amb l’informe, la construcció de dos blocs amb 32 apartaments suposava incrementar la densitat del nombre d’habitatges permesos en un 255,55% respecte el màxim autoritzat.
El TSJC ratifica la nul·litat
L’Ajuntament d’Alcanar va arribar a iniciar un expedient de protecció de la legalitat, suspenent provisionalment les obres en una part de l’edifici i iniciant, posteriorment, un procediment de revisió d’ofici, a més d’intentar modificar la clau urbanística per legalitzar l’edificació. Però davant aquesta maniobra i del silenci administratiu municipal en resoldre la revisió, González, que ja havia advertit el consistori de la irregularitat, va decidir presentar un recurs davant el jutjat del Contenciós Administratiu número dos de Tarragona que el novembre de 2006 declarava nu·la la llicència. Un extrem confirmat l’abril de 2009 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar l’apel·lació municipal.
El consistori canareu va intentar salvar els mobles iniciant el procés per aprovar un pla especial de reforma interior (PERI) amb l’objectiu de distribuir l’edificabilitat de les dues parcel·les propietat de la promotora, convertint vuit dels apartaments construïts en la meitat. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre a finals de 2006, el PERI va ser tombat aquest 2009 per un nou recurs contenciós administratiu presentat per la veïna, que va entendre que es tractava d’un intent de maquillar la legalitat urbanística, i es troba encara ara pendent d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Finalment, la demandant va presentar el setembre de 2011 una petició d’execució de la sentència d’anul·lació de la llicència municipal, que va tenir com a resultat el passat gener una primera interlocutòria d’execució de la sentència de 2006 perquè l’Ajuntament iniciés el procediment per restaurar la legalitat urbanística. El TSJC va resoldre el passat 24 d’octubre desestimar en aquesta mateixa línia el recurs del consistori, que defensava la necessitat d’esperar que el Suprem es pronunciï sobre el PERI, en considerar que són dos processos que no guarden relació. En aquest punt, González ha tornat a reclamar l’execució i així ho va ordenar el passat dia 20 el Jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona.
