L’Ajuntament de Barcelona fa costat a la vaga mundial pel clima, una crida a tot el món en defensa de la sostenibilitat, la protecció de la natura i de la biodiversitat i la justícia climàtica.
Pancarta a l’ajuntament de Barcelona. Foto: Aj.Barcelona.
L’1 de gener de 2020 es declararà l’emergència climàtica a la ciutat i s’aplicarà un paquet de mesures complementaries de mobilitat, transports, energies renovables i gestió de residus per pal·liar els efectes de la crisi climàtica.
Entitats juvenils i mediambientals han organitzat mobilitzacions arreu del món per fer una crida a la lluita contra el canvi climàtic, un fenomen que és innegable i que ja és aquí. L’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit a la vaga mundial pel clima. Les mobilitzacions han coincidit amb la cimera mundial de les Nacions Unides sobre l’emergència climàtica, que ha reunit els principals caps d’estat i de govern i les grans ciutats del món.
L’emergència climàtica ja és aquí. Què passarà si no actuem?
- Augment de la temperatura mitjana de més dos graus centígrads el 2030.
- Disminució de les precipitacions, que seran més torrencials. Es calcula que el 2050 s’hauran reduït en un 12% els recursos hídrics superficials i en un 9% els recursos hídrics subterranis.
- Onades de calor i episodis de sequera. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups més vulnerables, com la gent gran i els infants. Es calcula que a Barcelona es viuran entre quatre i cinc onades de calor cada any abans del 2050. Episodis de sequera prolongats provocarien restriccions en el consum d’aigua i afectarien la vegetació i la biodiversitat del territori, que seran més vulnerables a patir plagues i malures.
- Augment del nivell del mar. L’increment del nivell del mar i les inundacions a causa de les pluges torrencials comportaran un retrocés de totes les platges de la ciutat, perquè se’n reduirà la superfície de sorra. S’estima que el nivell del mar podria augmentar en més de 130 centímetres el 2100.
- Increment de les malalties respiratòries i infeccioses. El canvi de clima comportaria l’entrada de vectors de malalties com el dengue, el Zika o el chikungunya i l’augment de les malalties cardiorespiratòries causades per la contaminació atmosfèrica.
Què fa l’Ajuntament de Barcelona contra el canvi climàtic?
- Decret de l’emergència climàtica. L’1 de gener de 2020 es declararà l’emergència climàtica a la ciutat. Per respondre-hi, el Govern municipal activarà aquesta tardor un paquet de mesures urgents acordades en la primera Taula per l’Emergència Climàtica, en què participen més de dues-centes entitats, experts i representants de les administracions. L’actuació inclou accions en l’àmbit de la mobilitat, l’urbanisme, els entorns escolars, l’energia i la gestió de residus.
- Pla Clima. És un programa estratègic amb 242 mesures per afrontar els efectes del canvi climàtic que gira entorn de quatre eixos principals: mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar la ciutat a les conseqüències del problema, prioritzar els col·lectius més vulnerables i implicar la ciutadania en aquesta lluita. Els objectius principals del pla són:
– Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 45%.
– Incrementar l’espai verd en 1,6 metres quadrats per habitant i l’arbrat.
– Reduir el consum d’aigua domèstica a 100 l/dia.
– Assolir el 60% de recollida selectiva de residus.
- Zona de baixes emissions permanent. L’1 de gener de 2020 entrarà en vigor la zona de baixes emissions permanent tots els dies feiners, de 7.00 a 20.00 hores. Una ordenança municipal regularà la restricció a la circulació i les sancions als vehicles sense etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT). Es calcula que en els pròxims quatre anys la mesura afectarà uns 125.000 vehicles.
Què podeu fer per lluitar contra el canvi climàtic?
L’Ajuntament de Barcelona proposa una llista d’accions quotidianes que pot fer tota la ciutadania per contribuir a combatre els efectes del canvi climàtic.
- Més verd per tenir més frescor i ombra. A casa, posar plantes als jardins i balcons, participar en els horts comunitaris o proposar plantar una coberta verda al terrat de l’edifici.
- Canvi de model energètic. Contractar electricitat verda; revisar les factures de subministrament i informar-se de com reduir el consum d’energia als punts d’assessorament energètic; comprar electrodomèstics amb etiquetes de màxima eficiència, o instal·lar plaques fotovoltaiques al terrat de casa.
- Mobilitat més sostenible. Moure’s a peu, en transport públic o en bici; si cal utilitzar un vehicle privat, fer-ho de manera compartida; reduir els viatges laborals, i apostar per les videoconferències.
- Consum i residus. Reduir la compra de productes amb envasos de plàstic; separar el paper, el vidre i el plàstic; utilitzar els punts verds; anar a comprar amb bosses de roba i cistells; comprar a granel, productes frescos, de proximitat i ecològics, i comprar roba de segona mà.
