La primavera passada, Valentí Junyent anunciava la seva intenció de retirar-se de l’àmbit polític. Fa unes setmanes vam voler entrevistar el qui, durant 12 anys, va exercir diversos càrrecs municipals, des d’alcalde de Manresa fins a integrant de la Diputació de Barcelona.
Vostè va anunciar que no es presentava a les eleccions municipals de maig passat i que aparcava aquesta etapa vital. Trobarà a faltar la política?
Hi ha coses de la política que m’agraden molt. Per exemple, incidir en la vida quotidiana dels meus conciutadans. Però la decisió de no presentar-me ha estat conscient. Penso que he dedicat 12 anys de la meva vida a la política i que són un cicle prou important. Algunes coses les trobaré a faltar. D’altres, les veuré des de més lluny.
La decisió de no presentar-me ha estat conscient. Penso que he dedicat 12 anys de la meva vida a la política i que són un cicle prou important
Què es veu fent l’any vinent?
Encara no sé què faré. En realitat, no voldria deixar de fer coses, malgrat que tinc 63 anys i que podria apropar-me a la jubilació. A mi m’agradaria seguir treballant en la gestió. No necessàriament vinculada a la política, però sí en alguna entitat. I si és privada, que tingui a veure amb l’esport, que és el món del que provinc i amb el que m’identifico molt.
Ja que ho esmenta, quines diferències i similituds troba entre la política i l’esport?
Hi he pensat de vegades. Crec que a l’esport, i més concretament al bàsquet, hi ha un examen cada setmana. Durant tota la temporada, el resultat de cada partit determina la dinàmica de la setmana següent. A la política també tens un ple cada més, i és ben bé com una final. A l’Ajuntament i a la Diputació, en cada ple es posa en qüestió tot allò que fas, i el recolzament que reps.
A l’Ajuntament i a la Diputació, en cada ple es posa en qüestió tot allò que fas, i el recolzament que reps
Creu que des de l’Administració pública es fa prou per fomentar l’esport al nostre país?
Crec que aquí manca una aposta més decidida, especialment pel que fa a la Generalitat de Catalunya, perquè convé actualitzar i adequar les instal·lacions esportives a les necessitats actuals. Fa anys hi va haver un boom d’instal·lacions que es van construir per tot el territori i ara seria necessari posar-les al dia. No només en qüestió esportiva, sinó també aplicant-hi plaques solars i mesures que en redueixin el consum i la despesa.
El país necessita una aportació dinerària important. Cert és que la Generalitat ha presentat una línia de finançament de 200 milions d’euros per a les instal·lacions esportives, però em sembla que en faran falta més per actualitzar pavellons, piscines i espais esportius. Per sort, cada vegada hi ha més pràctica esportiva femenina i més utilització dels espais. I també més disciplines que es practiquen.
Fa anys hi va haver un boom d’instal·lacions esportives que es van construir per tot el territori i ara seria necessari posar-les al dia
Durant el seu temps a la Diputació va presidir la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Com ho fem a Catalunya pel que fa a mobilitat?
Jo crec que tenim molta consciència de la necessitat d’eliminar el CO2 i de millorar la qualitat de l’aire als grans nuclis i a l’Àrea Metropolitana. Crec que, novament, cal invertir molts diners en transports públics i que no estem aportant prou. I la raó és que ens cal compensar allò que durant molts anys no ha fet l’Estat: invertir en transports i en Rodalies. Això ens permetria no haver de contaminar tant i afavorir més la mobilitat interna.
Tots aquests anys que he vingut a Barcelona des de Manresa he estat usuari de busos, trens, cotxe particular… Tota aquesta mobilitat només es millora si potenciem el transport públic.
Al país tenim molta consciència de la necessitat d’eliminar el CO2 i de millorar la qualitat de l’aire als grans nuclis i a l’Àrea Metropolitana
També es parla molt de la pacificació de les ciutats i dels vehicles elèctrics. En quina direcció convé anar?
Totes les mesures i alternatives que afavoreixen una millor qualitat atmosfèrica són necessàries i demandades per la població. A més, després de la pandèmia la gent té molta més necessitat d’estar en contacte amb els espais naturals. Per tant, cal tenir-ne cura i fer-ne una bona gestió.
Per exemple, la gent demanda un ús social del bosc. No es tracta ni tan sols d’anar-hi de vacances, sinó de poder-hi passejar de tant en tant. Però el 75% dels boscos del país són de propietat privada. I malgrat que ells estiguin disposats a permetre l’ús social, cal que els ajudem d’alguna manera amb els diners de tots.
Després de la pandèmia la gent té molta més necessitat d’estar en contacte amb els espais naturals. Per tant, cal tenir-ne cura i fer-ne una bona gestió
Enguany hi ha una sequera molt important. Això afecta els boscos.
Sí. Primer, perquè facilita la propagació dels focs. Però, a més, perquè les reserves d’aigua i els hidrants són escassos i els bombers tenen dificultat en trobar recursos per fer front als incendis. Fa poc, a Banyoles, hi va haver una mica de polèmica quan els bombers van anar a buscar aigua dels llacs sense avisar el municipi. Això passa perquè la sequera redueix la possibilitat de recarregar aigua.
Com a Diputat que ha estat durant anys, quins diria que són els reptes de l’Administració local?
En diria dos. En primer lloc, seguir recolzant els municipis. Una cosa que la Diputació fa molt bé és estar al costat dels ajuntaments per aportar-los els recursos amb els que fan coses molt immediates. Per exemple, si cal fer un carril-bici per connectar Sant Julià de Vilatorta i el petit nucli de Vila-Lleons, que es troba al damunt d’una autovia, això ho paga la Diputació. I ho paga, en tant que és un projecte necessari i perquè ho demana l’Ajuntament de Sant Julià.
En segon, crec que la Diputació és ara mateix la institució que més contribueix a aconseguir l’equilibri territorial, malgrat ser una entitat de segon ordre. Els ciutadans de Cànoves, de Rupit o de Gisclareny necessiten que els seus drets estiguin garantits, amb independència de la quantitat de persones que hi visquin. Si volem que aquestes persones segueixin vivint als seus pobles, per custodiar el territori i conservar-lo, necessitem l’equilibri. I la Diputació és imprescindible en això.
Una cosa que la Diputació fa molt bé és estar al costat dels ajuntaments per aportar-los els recursos
Vostè ja no es va presentar a les eleccions de maig passat. No obstant, quina valoració fa dels resultats?
Crec que s’han produït dues novetats destacables. En primer lloc, el fraccionament polític. Ara hi ha un conjunt d’organitzacions independents, que no estan lligades als partits tradicionals. De vegades, sobretot a la Catalunya central, no és fàcil de preveure amb qui pactaran o amb qui sumaran aquestes organitzacions.
La segona novetat, que ens ha de preocupar més, són els elevats nivells d’abstenció. A Manresa, per exemple, van votar només un 48% de les persones censades. Això vol dir una abstenció del 52%. Les persones que no van anar a votar ens han de fer reflexionar, perquè un 48% no legitima prou els resultats. Potser és un problema de cansament o d’avorriment en relació a les propostes polítiques.
Ens han de preocupar els elevats nivells d’abstenció. A Manresa, a les municipals, hi van votar només un 48% de les persones censades
Quin era el percentatge habitual de participació?
Al voltant del 60%. Per tant, hi ha hagut una caiguda de deu punts en la participació.
A més, la fragmentació dificulta els acords.
Li diré que ara mateix, a Manresa hi ha set formacions representades al consistori. En el període anterior n’hi havia cinc. Ara tenim un regidor de VOX, dos del Front Nacional i dos més d’Ara Pacte Local, una escissió de l’antic PDeCAT. Els grups més “tradicionals” segueixen, però els costarà més arribar als consensos.
Fa uns anys, en una entrevista, vostè demanava “recuperar la bona política”. Què és per a vostè la “bona política”?
És la que no fa promeses falses i que fuig dels tòpics. La que porta a terme (o ho intenta) allò que promet. Crec que la ciutadania necessita que estiguem al seu costat, que responem als seus anhels i dubtes sobre la cosa pública i que, de vegades, els polítics ens creem un micro-clima en el debat públic que s’allunya del ciutadà.
El que no hem de fer són discursos sobre el que sigui, perquè és un tema que està de moda. La bona política significa menys discurs i més eficiència. Especialment, en temes com ara la neteja, la seguretat, l’energia, els serveis socials… que han d’estar a l’alçada de les necessitats de cada població.
Bona política és la que no fa promeses falses que fuig dels tòpics. La que porta a terme allò que promet
Creu que s’està fent prou “bona política”?
Crec que s’està fent, però no suficientment. Caldria fer-ne en major mesura. Per exemple, a l’Ajuntament de Manresa es va parlar de Colòmbia i de Veneçuela durant la darrera campanya electoral. Crec que potser hi ha furs institucionals més adequats per parlar-ne. Perquè cal parlar-ne, i perquè a Manresa volem acollir ciutadans perseguits que venen a refugiar-se.
Però si això ens impedeix estar pendents de les coses properes, i les que preocupen al ciutadà, aleshores no toca. I sovint ho fem tots.
Perfil de Valentí Junyent
Valentí Junyent és llicenciat en Història. Va començar la seva carrera professional donant classes en una escola de Manresa. Posteriorment, va passar a la gestió esportiva, lligada al bàsquet i a l’arbitratge. Va ser, per exemple, responsable dels àrbitres de la Lliga ACB durant anys. El 2010 va rebre la proposta d’integrar-se en una llista política. El 2011 va guanyar les eleccions municipals a Manresa i va esdevenir alcalde. El càrrec va ser continu durant dos mandats. El 2019, uns resultats ajustats el van portar a alternar el càrrec d’alcalde amb el candidat d’ERC i gestionar la Regidoria d’Hisenda. Ha estat Diputat de la Diputació de Barcelona, on ha exercit responsabilitats vinculades al medi ambient i la sostenibilitat. Després de més de 12 anys dedicats a la política local, la passada primavera va anunciar la seva intenció de no presentar-se.
