Ha donat voltes a pistes d’atletisme i voltes pel món, fins arribar a la Índia i al Pakistan. Pere Regull va ser jove polític precoç i advocat reeixit durant molts anys. Des de 2009 es dedica, orgullós, a fer d’alcalde d’una ciutat que viu la seva condició de capital amb plena consciència. Va renunciar a presidir els castells i va passar a presidir un consistori. “Les dues coses, a la vegada, no poden ser”, ens ve a dir. Alcaldes.eu l’entrevista avui per primera vegada.
“Prefereixo un alcalde amb sentit comú i sense estudis a un llicenciat amb matrícula d’honor sense empatia, o que no sàpiga escoltar”
“Per a mi hi ha un principi bàsic: haig de fer que la gent de la meva ciutat visqui el millor possible. I cal tractar tothom per igual”
“És bo que hi hagi alcaldes al Parlament perquè són els que estan al territori i donen la millor visió del territori. L’alcalde té una visió transversal de totes les àrees del municipi”
“Nosaltres som Vilafranca del Penedès. No som Vilafranca només. I sentim el Penedès com a molt nostre. Ens estimem els 27 pobles de la comarca”
“De jove, em van confondre i detenir a la Índia. Imagini’s… jo era president dels castellers de Vilafranca i no vaig arribar a temps del 50è aniversari…”
“Potser és incorrecte políticament dir-ho, però penso que els polítics haurien de tenir un bon sou, millor que el que tenen ara”
“Som el municipi número 1 de Barcelona en serveis socials en qualitat percentual. És a dir, en tant invertit per habitant”
Vostè té títol d’advocat. Creu que als alcaldes els cal una titulació superior per a ser-ho?
Els estudis ajuden. Jo vaig estudiar Dret i vaig exercir en un despatx propi durant 15 anys. Aprens moltes coses estudiant i quan fas d’alcalde moltes et serveixen. Però no crec que sigui imprescindible. Diria que és més bo saber com més llengües millor, tenir molt de sentit comú i saber-te envoltar de gent competent. L’alcalde ha de generar confiança i bon rotllo entre els tècnics i el seu equip. Prefereixo un alcalde amb sentit comú i sense estudis a un llicenciat amb matrícula d’honor sense empatia, o que no sàpiga escoltar.
Quina és la manera de fer política de Pere Regull?
Per a mi hi ha un principi bàsic: haig de fer que la gent de la meva ciutat visqui el millor possible. Després he de tractar tothom exactament igual, tant si tenen carrera com si no. Si ho fas així pots anar pel carrer amb el cap ben alt. Quan generes diferències, governes en contra d’algú. Jo, de moment, vaig pel carrer molt còmode.
També va ser diputat al Parlament i ara ho és a la Diputació. Què li aporta ser diputat a un alcalde com vostè?
És bo que hi hagi alcaldes al Parlament perquè són els que estan al territori i donen la millor visió del territori. L’alcalde té una visió transversal de totes les àrees del municipi: serveis socials, ensenyament, urbanisme… Que al Parlament hi hagi algú representant la visió global del territori és molt bo.
La contrapartida es que Parlament (o Diputació), Ajuntament i família és molt difícil de conciliar. La família acostuma a sortir penalitzada.
En la seva experiència, segur que alguna vivència li ha deixat petjada en l’àmbit personal…
Una anècdota em ve al cap. Vaig passar una mica de vergonya. De jove hi va haver un temps que vaig deixar la política i viatjava per països com la Índia o el Pakistan. Me’n van passar de tots colors. A la Índia vaig viure una matança entre sunnites i xiïtes i vaig haver de sortir en un comboi. Una altra vegada em van detenir perquè es pensaven que fugia del país amb una europea… Jo duia una barba morena aleshores i feia cara d’islàmic. Em van tenir tres dies lligat. Imagini’s: jo era president dels castellers de Vilafranca i no vaig arribar a temps del 50è aniversari…
L’anècdota és bona, però no té a veure amb política. O sí?
Aquella experiència em va fer pensar en la importància de comptar amb un Estat de Dret on tothom pugui gaudir de garanties legals… De vegades aquí no li donem la importància que té.
Doncs sí que té a veure amb política. Passem a un altre capítol: Quina importància té ser alcalde d’una capital de comarca?
Vilafranca té 40.000 habitants. En molts dels seus actes en té 100.000. La gent d’aquí no només és de capital comarcal, és que s’ho creu i exerceix com a tal. No li ho dic en un sentit dictatorial o autoritari, sinó en el sentit d’integració de tots els pobles. Hi ha pobles aquí que fan la festa major quan és la nostra festa major. I quan hi ha el festival del VIJAZZ, la gent dels pobles ve cap aquí. Fem moltes coses pensant en ser una ciutat de serveis i que si la comarca va bé, nosaltres anem bé.
Nosaltres som Vilafranca del Penedès. No som Vilafranca només. I sentim el Penedès com a molt nostre. Ens estimem els 27 pobles de la comarca.
I què li diria a un foraster per a que vingués a instal·lar-se a la seva ciutat?
Li podria dir moltes coses. La primera, malgrat els conflictes amb ADIF és que tenim una ciutat molt ben comunicada. A 35 minuts de Barcelona, per autopista. A 35 de Tarragona, a 15 de la platja, a una hora i mitja de la neu… També és una ciutat molt viva, amb més de 500 actes culturals i de tot tipus a l’any. Quan vam ser capital cultural de Catalunya en vam fer 800. Aquí el que s’avorreix té un problema.
Caram.
Vilafranca és una ciutat planera i amable, que sap mesclar les classes socials. Venim de pagès, i no solem dir si tenim o no tenim diners. Així que pots anar a sopar amb qui vulguis perquè mai saps si és ric o pobre, i això passa a segon terme. Per això aquí triomfen els castells. Els sopars de la colla són de 700 persones: de dretes, d’esquerres, de centre, de rics, de pobres, llestos i sense estudis. Ja no li dic res del tema dels vins i caves, que ens donen la projecció internacional i el caràcter i la personalitat. També hi ha molta indústria vinculada al sector de l’automòbil…
Parlem d’economia… Precisament volia preguntar-li què fan des de l’ajuntament per a promoure l’activitat.
Tenim molts tipus de promoció econòmica. Aquí l’economia és molt ampla i nosaltres hem fet canvis, li diria que molt “bèsties”, com ara canviar Cultura i posar-la sota l’àrea d’Economia. Creiem que és part de la promoció econòmica. Si deixem sola la cultura acaba quedant-se sense inversió i, en canvi, si la promous genera molt de moviment econòmic.
És veritat.
I fem moltes altres coses, com ara la preparació i condicionament de polígons, amb una web específica molt ben preparada i avançada per als compradors. No tenim gaires polígons, el nostre terme municipal no és gaire extens. Quan vens des de Barcelona veus moltes fàbriques i penses que són del nostre terme, però allò no és Vilafranca…
…I del vi, què me’n diu?
Tenim molta activitat generada de l’eno-turisme. Estem tractant de singularitzar la ciutat. Estem a la vora de Barcelona però no som àrea metropolitana. Ni de Tarragona. Volem remarcar aquesta diferència. No és el mateix, amb tots els respectes, anar a passejar per Viladecans o Sant Boi que per Vilafranca. Aquesta és una ciutat del vi, més de pagès, gran però diferent, amb tradicions. I això cal potenciar-ho. Estem promovent un Museu del Vi, del que encara estem a la primera fase. També tenim el tema dels castells, les fires, la festa major. Tota la gentada que circula per aquí quan hi ha aquests actes deixa diners a la comarca.
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
Jo vaig ser escollit com a alcalde l’any 2009. Vam entrar en plena crisi. Teníem un problema amb un forat de 6,5 milions d’euros per unes obres que s’havien fet comptant amb els diners d’unes vendes de terrenys que mai no es van fer. Pesaven com una llosa. En aquests anys ens hem sanejat molt i el forat és zero. L’ajuntament té un deute del 40% sobre recursos propis. Tenint en compte que la llei ens permet un 70%, estem bé. No ha calgut fer cap quadre de viabilitat econòmica. Paguem els proveïdors a 30 dies i només patim de tresoreria perquè les administracions superiors de vegades no paguen puntualment. Només en nòmines (tenim 500 treballadors) hem de pagar un milió d’euros al més.
Quins són els reptes prioritaris del seu mandat.
A banda dels que ja li he comentat, tenim el tema social. La crisi ens ha afectat i estem una mica per sota de la mitjana catalana. Afortunadament, però, tenim una cobertura social molt ampla i, dins de la categoria de poblacions de la nostra dimensió, som el municipi número 1 de Barcelona en serveis socials en qualitat percentual. És a dir, en tant invertit per habitant. En el tema social seguirem empenyent perquè, com deia al principi, el més important és que els vilafranquins i vilafranquines gaudeixin de bona qualitat de vida, feina i cobertures socials. Tenim altres projectes igualment importants com arreglar el carrer Comerç, o la millora de Rodalies… La R4 és la pitjor línia de Catalunya.
Vostè què en pensa dels mandats polítics actuals? Són llargs, són curts, els preferiria de sis anys?
Quatre anys són pocs. Entre que comences a plasmar l’idea, trobes el finançament i ho tires endavant, se t’acaba aviat. Jo veuria més bé dues legislatures, o màxim tres. Si ets honest, arriba un moment que tu mateix ja veus que t’ha passat el tren. Això de la política municipal és divertit, però crema una mica…
Li canvio el tema. Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Com a mínim diria que és molt interessant. Hi ha moltes possibilitats de tirar endavant com a nació-estat. Però tenim al davant els arguments del rival. A Espanya els números no els surten i faran el possible per a que no marxem. Són raons econòmiques, més que sentimentals, penso. I també hi ha un enemic intern: uns que estan bé com estan i que posen la traveta. Jo arribo a pensar que els agrada més el xou i la revolució que la independència. Ells no entenen que el millor és crear un país i després ja votarà. Al 36 això ja va passar: entre el bàndol republicà hi havia comunistes, anarquistes, trotskistes… i es mataven entre ells. D’això se’n va aprofitar Franco per a guanyar la guerra.
Quins valors creu que calen per a regenerar la democràcia?
Sense passar -se de frenada, jo diria que cal que la transparència funcioni. Potser ho dic de forma incorrecta políticament, però penso que els polítics haurien de tenir un bon sou, millor que el que tenen ara. No pot ser que el president de l’Estat guanyi 4.000 euros al mes o l’alcalde d’un ajuntament de 500 treballadors en guany 2.300. En el sector privat guanyarien molt més per gestionar la meitat. Jo porto 10 anys sense fer d’advocat. Vaig tancar el despatx per a evitar mals entesos. He perdut clients i tot. Si plego d’alcalde em caldrà re-situar-me. Crec que cal organitzar una forma distinta o finalment els liberals no podrem dedicar-nos a la política.
Si el tingués al davant, què li diria al president Puigdemont?
Molts ànims, que miri endavant i al costat. El país està amb ell i ha de continuar així de planer i normal. Poca cosa li podria dir més.
