Avui visitem un Sant Cugat que no és tan conegut com el del Vallès, però no per això és menys interessant. Al Penedès hi ha un poble de 1.000 habitants que porta el nom del mateix sant patró. Jordi Ferrer n’és l’alcalde des de fa poc més d’un any.
“No tenia pas intenció d’involucrar-me en política, però de mica en mica m’hi vaig anar trobant i, de cop, ja estava dins d’un grup de treball”
“Amb la pandèmia vam perdre una persona jove de l’ajuntament, en Pedro, que estava a l’oposició. Va ser un cop molt fort i ens va deixar molt tocats”
“Els veïns de Sant Cugat són persones molt treballadores i compromeses que gaudeixen molt de l’associacionisme”
“No vam fer un programa gaire extens. Vam ser realistes i vam proposar-nos arribar fins allà on arribéssim”
“Ara mateix tenim un tema de civisme i seguretat damunt de la taula. En aquests pobles tan petits, de vegades tenim sorpreses amb accions vandàliques i sabotatges de cases. I és una cosa molt preocupant”
La primera pregunta que li fem és sobre la seva entrada en política. Com va ser?
Jo vaig néixer aquí i, des de jove, sempre vaig estar molt vinculat a les entitats locals. Durant un temps vaig viure en un altre lloc de la comarca, però a la llarga vaig recuperar la casa dels meus avis, la vaig reformar i hi vaig construir la meva família. No tenia pas intenció d’involucrar-me en política, però de mica en mica m’hi vaig anar trobant i, de cop, ja estava dins d’un grup de treball.
Per a l’anterior legislatura vam crear el grup d’Esquerra i vam aconseguir tres dels set regidors en les anteriors eleccions. No tenia altra intenció que la de treballar una mica pel poble, sense voler arribar més enllà. Però en les darreres eleccions em van dir que havien pensat en mi per encapçalar la llista. Va ser una sorpresa. No m’ho esperava.
I va acceptar.
De mica en mica. Vaig haver de parlar amb la família. Si ells no hi estaven d’acord, jo no m’hi posava. Penseu que, a més de tot plegat, ajudo al negoci familiar amb el meu pare i semblava una feinada.
En aquelles eleccions vam arribar a un empat a 167 vots. Així que vam haver de tirar la moneda i la sort va estar al nostre favor. A continuació vam intentar pactar amb els altres grups, però no hi va haver manera: no ens vam entendre amb els altres dos grups. Ells volien un govern de concentració i nosaltres no volíem entrar en un joc que no ens portés enlloc. Volíem ajuntar-nos amb el regidor de la CUP per fer majoria, però tampoc ens hi vam entendre. Així doncs, governem actualment en minoria.
Què diria que ha après en aquest any com a alcalde?
Moltes coses que no sabia. No em pensava el que suposaria el fet d’estar al capdavant de l’ajuntament. Per sort, hem rebut molta formació. El pare del nostre equip ens n’ha proporcionat molta. El pitjor de tot plegat ha estat la pandèmia, que ens ha tocat bastant. No ens l’esperàvem.
Ha afectat gaire la pandèmia a Sant Cugat?
Molt de prop. Va ser molt trist, perquè vam perdre una persona jove de l’ajuntament, en Pedro, que estava a l’oposició. Va ser un cop molt fort i ens va deixar molt tocats. De mica en mica ens vam intentar refer i seguir, perquè no hi ha més remei.
D’altra banda, podem estar molt contents del suport que hem rebut per part dels veïns, en tant que han ajudat a fer mascaretes i bates, han portat materials a l’hospital… El vincle davant de la pandèmia ha estat molt fort per superar-la entre tots.
Com són els veïns i veïnes de Sant Cugat?
Són persones molt treballadores i compromeses que gaudeixen molt de l’associacionisme. El poble té moltes entitats vives que estan esperant-se a fer les seves celebracions. Una de les entitats, per exemple, és centenària. És la Coral del Raïm. També tenim altres entitats folklòriques, com ara els diables. Hi ha també una sala de lectura que porta activitat a la biblioteca, l’esport base… Tot plegat hi ha molt d’ambientillo…
Què diria que és el millor i el pitjor de Sant Cugat?
El millor, sens dubte, és la gent i el lloc on vivim. Estem en un lloc fantàstic a la plana del Penedès, al costat de Vilafranca, ben comunicats i a tres quarts d’hora de Barcelona. El pitjor… Potser el moment de pandèmia i crisi econòmica que estem vivint.
Ens ha triat unes fotos personals per ensenyar-nos. Què expliquen?
La primera és de l’any 1989. Jo tenia nou anys i estàvem fent el pessebre vivent. M’ha fet molta gràcia perquè és a l’entrada de l’edifici on ara hi tenim l’ajuntament. Abans, de petit, hi teníem l’escola, a més de l’ajuntament, en dos pisos.Com que el poble és molt petit i rural, tots anàvem junts i fèiem les activitats plegats. M’ha fet molta il·lusió recuperar aquesta foto, en què feia de Sant Josep. Gairebé no la recordava.
En aquesta altra ja apareix vostè de més gran.
Sí, l’any 2006. Aquí ja tenia 25 anys i és d’una activitat que fem a la festa major: tirar el fang. És una gimcana en la que ens embrutem amb fang, tot fent un circuit i a veure qui el fa més ràpid. És de les activitats amb més participació entre canalla i gent jove. Ens ho passàvem molt bé!
I en aquesta altra vostè ja fa d’alcalde.
És del 15 de juny de 2019, quan vaig prendre possessió del càrrec. Aquell dia va fer 5 anys justos que m’havia casat a la mateixa sala de plens. Va
ser un dia molt emotiu que em va fer molta il·lusió, també.
ser un dia molt emotiu que em va fer molta il·lusió, també.
Quins llocs emblemàtics del poble ens pot recomanar?
El nucli del poble i la zona de l’església. És el lloc per on tothom ha de passar per anar a buscar el pa. Hi tenim les places al voltant i la gent hi surt a passejar o s’hi asseu buscant les ombres, a l’estiu. La canalla hi juga.
Un altre lloc molt bonic és la font del Cuscó, als afores. Hi tenim una passejadeta d’una hora caminant enmig de les vinyes i és molt agradable.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
És bona. Tenim un ajuntament sanejat. Quan vam entrar-hi el 2019 la Diputació de Barcelona ens va adreçar un pla econòmic i financer, perquè teníem un dèficit estructural arrossegat de dos anys enrere. Hem hagut de reduir el pressupost de dos milions d’euros a un milió i sis-cents mil per poder-nos adaptar a la situació.
Quins serien els principals reptes de l’any que comença?
El nostre objectiu és el de complir el programa electoral. No vam fer un programa gaire extens. Vam ser realistes i vam proposar-nos arribar fins allà on arribéssim. La nostra intenció és complir-lo i estem fent tota la feina necessària per aconseguir-ho.
I ens pot dir dos o tres reptes específics?
Hi ha coses petites, però visibles al poble. No cal fer grans inversions. Estem endreçant-lo.
Com és l’economia del municipi? Quins són els principals actius o empreses?
Hi tenim moltes empreses petites. Moltes són de serveis: construcció, fusters, botiguetes com ara un forn de pa… També tenim un polígon industrial municipal, amb unes quantes empreses importants que el fan rutllar. I moltes persones marxen del poble per treballar a la comarca.
Quin diria que ha estat el millor moment que ha viscut com a alcalde?
Sens dubte, l’alegria de ser nomenat com a alcalde. També els moments d’aprenentatge constant a la casa. Tinc la sort de comptar amb uns tècnics que m’acompanyen i que m’estan ensenyant molt. I això és molt emotiu.
Ara que ja ha tastat la política activa, creu que repetirà en les properes eleccions, o encara és aviat per dir-ho?
Home, no ho sé. Ens hi hem posat amb la intenció de tirar endavant. Estimem el poble i volem acabar el projecte fins al final.
Quines són les principals reivindicacions que ha conegut entre els alcaldes del seu voltant?
Ara mateix tenim un tema de civisme i seguretat damunt de la taula. En aquests pobles tan petits, de vegades tenim sorpreses amb accions vandàliques i sabotatges de cases. I és una cosa molt preocupant.
Per acabar, quina és la seva agenda d’avui?
Tots els dies de la setmana vinc una estona per aquí, entre les 8 i les 9 del matí. Em trobo amb les meves regidores, l’Anto i la Laura, i posem en comú els temes amb els tècnics. Aleshores cadascú ens anem a fer la nostra feina.
A banda, cada dimarts estic aquí des de les 8 del matí i fins a les 8 del vespre. Alguns dies, em quedo fins més tard. En el cas d’avui, tenim entrevistes amb diverses persones i una visita d’obra a una rotonda. Això és un no parar.
