Abans de ser alcaldessa, no fa pas gaire, Marta Martorell exercia com a consultora política, promovent la democràcia participativa entre administracions de tots nivells. Governa en coalició des de 2019 i no han estat, precisament, uns moments fàcils.
“Ens hem hagut de guiar més per les intuïcions que altra cosa. Per exemple: vam ser un dels primers pobles en repartir mascaretes per a tothom”
“Sovint tinc ganes d’estar més temps amb la família. Però ells ho viuen d’una altra manera. Veuen que hi ha una part de vocació pública i de servei, i això penso que són uns valors bons que podran incorporar dins del seu ADN”
“Crec que mai pots treballar en contra dels teus valors. Per mi seria impossible fer unes polítiques que no anessin en consonància amb els meus valors”
“Des de l’inici volíem respectar la llista més votada i vam obrir negociacions amb ells. I Junts per Catalunya també. Però la llista més votada no volia governar en coalició amb cap de nosaltres”
“La sort que tenim, per dir-ho així, és que vam fer unes proves i la majoria dels residents que han passat la COVID tenen anticossos i estan una mica més protegits. Ens en queden molt poquets que no tinguin anticossos”
Vostè és alcaldessa des de fa poc més d’un any, però ha estat un any molt complicat. Quina valoració en fa vostè?
N’he après molt. Jo sempre havia treballat des d’una altra perspectiva de les coses: mai havia estat al capdavant. Ha estat un any molt difícil. Vam començar-lo amb unes ventades molt fortes al setembre. Després va venir el temporal Glòria. I, seguidament, la COVID, que encara estem patint. El nostre ha estat un municipi molt afectat. Ningú preveia que una cosa així pogués passar, ni quins resultats tindria. Ens hem hagut de guiar més per les intuïcions que altra cosa. Per exemple: vam ser un dels primers pobles en repartir mascaretes per a tothom. Primer als comerços, perquè poguessin anar a treballar segurs; després a tots els veïns i veïnes. I finalment, als nens i nenes. I tot quan encara no era obligatori. Teníem la sensació que calia protegir els nostres. Els politòlegs sempre tenim clar que ens cal una metodologia i en aquest cas no existia. Tampoc hi havia base jurídica. Això ens ha creat moltes dificultats.
Però estem aquí. Personalment estic contenta de com treballa l’equip. Està molt cohesionat i té moltes ganes de tirar endavant el projecte.
Ara que ho diu: vostè és politòloga. Ha trobat gaire diferència entre la teoria i la pràctica de la política?
Home, gairebé no tinc temps pels meus i això em costa moltíssim. La política ocupa les 24 hores del dia. Més, quan estàs al capdavant. No és que m’hagi sobtat, però potser no m’esperava els efectes que comporta. Sovint tinc ganes d’estar més temps amb la família. Però ells ho viuen d’una altra manera. Veuen que hi ha una part de vocació pública i de servei, i això penso que són uns valors bons que podran incorporar dins del seu ADN. Així doncs, una cosa que és negativa també té la seva vessant positiva amb tot el que aprenen sobre el que vol dir estar al costat de la gent i ajudar.
Parlant de valors, quins són els que vostè creu que ha de tenir un alcalde o alcaldessa?
Sempre he cregut que l’ajuntament és l’ens local i més proper al ciutadà. Som la finestra de tot allò que ve després. Per tant, els alcaldes i alcaldesses hem de ser propers a la gent, estar-hi al costat, ser transparents, comunicar… Ells han de saber que estem aquí al seu costat i que no ens podem quedar al despatx. Hem de trepitjar el carrer, veure els problemes, parlar amb els afectats. A la vegada també és important saber en tot moment què és el que fas, ser-ne conscient i tenir coneixements de les decisions que prens. Saber-ne de tot una mica, en resum. Nosaltres tenim assessors legals, però ens cal també coneixement en tots els àmbits.
Crec que mai pots treballar en contra dels teus valors. Per mi seria impossible fer unes polítiques que no anessin en consonància amb els meus valors. Com que cal treballar a gust, cal treballar aplicant els valors propis. Si vas en contra d’això, tens un problema.
Tiana és un dels pocs municipis en què no governa la llista més votada. Com és regir un consistori en coalició?
En primer lloc, la llista més votada i la nostra llista ens portem una diferència de 200 vots i escaig. Només hi ha un regidor de diferència. Des de l’inici volíem respectar la llista més votada i vam obrir negociacions amb ells. I Junts per Catalunya també van fer el mateix. Però la llista més votada no volia governar en coalició amb cap de nosaltres. Va ser aleshores que vam pensar que podríem governar conjuntament. La llei ens ho permet i vam creure que podríem reeixir si ho intentàvem. Els governs de coalició no són fàcils, però aquí a Tiana ja n’hi havia hagut. Vam arribar a una entesa molt ràpida. El cap de llista de Junts, en Mateu Hernàndez, i jo mateixa, vam entendre’ns aviat pel que fa al poble, la manera de treballar… Els dos venim de l’àmbit privat i la sintonia que tenim es va estendre als altres regidors.
Quina ha estat l’afectació de la pandèmia a Tiana?
Al principi vam patir un brot de difícil control que es va produir a través de la llar del casal dels avis. És una llar molt activa, amb molta gent participant. Hi va haver un focus important i moltes persones es van contagiar. Per desgràcia, hi va haver algunes defuncions també. Més endavant vam tenir la gran pandèmia a la residència de Sant Cebrià. I allà vam sí que patir moltes defuncions.
De fet, van posar una denúncia a la residència. En quin moment es troba el procediment?
De fet en tenim dues de posades. Una com a alcaldessa i l’altra com a particular. A mitjans d’abril. Són: una denuncia penal, adreçada a la direcció del centre i al metge que hi havia aleshores, i una demanda administrativa. La residència és municipal però està concessionada a una empresa i hem segrestat la gestió de l’empresa. Estem elaborant l’expedient justificatiu de totes les actuacions i ja decidiran els jutges.
Quan vam tenir les primeres proves de tot el que s’estava fent malament, i que no feien cas dels protocols de salut, vaig creure que calia posar una denúncia i demanar a la Generalitat, que era qui ho portava aleshores, que fes una intervenció sanitària. I així ho va fer. I tot va passar a dependre d’atenció primària.
La residència ja està neta de casos?
Gairebé. Hem patit un brot petit de vuit casos aquest estiu, que han sigut asimptomàtics. Tots estan bé ara. La sort que tenim, per dir-ho així, és que vam fer unes proves i la majoria dels residents que han passat la COVID tenen anticossos i estan una mica més protegits. Ens en queden molt poquets que no tinguin anticossos.
Quines mesures van prendre a nivell econòmic i social des de l’ajuntament per pal·liar la situació?
Com li deia, una de les primeres coses que vam fer va ser encarregar a una empresa tèxtil del Maresme que ens fessin mascaretes de protecció i, quan les vam tenir, les vam repartir als tianencs i tianenques, als comerços, etc. Vam generar també una bossa de diners per ajudar les famílies en temes de lloguers i despeses. I també hi ha uns diners destinats a ajudar els comerços locals, els autònoms, etc. perquè sabem que moltes activitats s’han aturat.
Per sort, hem tingut molts voluntaris treballant. Vam organitzar-ne una xarxa per evitar que les persones grans sortissin de casa i els poguéssim fer la compra i portar el menjar o les medicines a casa. Ens va ajudar molt a contenir una de les franges d’edat més vulnerables. Els professionals mèdics també ens van ajudar a tenir un telèfon d’emergències i un de consultes per aquelles persones que tenien símptomes i que no podien sortir, o que tenien alguna defunció familiar i els calia suport psicològic.
Quan la COVID no existia, quin era el tarannà general de Tiana?
Podríem dir que vivim encara un poble, tot i que som gairebé 9.000 habitants. Tenim l’avantatge de viure a cinc minuts de Barcelona, però les activitats que fem, sobretot al centre, i l’entorn privilegiat de la Serralada de Marina i la Conreria, ens donen la possibilitat de sortir a caminar per la natura. Aquí tenim un entorn rural de vinya i això genera uns aromes, sobretot al setembre i l’octubre, durant la verema, molt especials. El nostre és un poble molt cultural i de moltes professions autònomes i liberals i això aporta molt de talent al poble, a l’hora d’organitzar coses. Som un poble molt associatiu i culturalment molt ric.
I els tianencs i tianenques, quin tarannà tenen?
Doncs miri, durant la pandèmia, els comerços ens deien que hi havia veïns als que “havien conegut de nou”. És a dir, hi ha una part del poble que és una ciutat-dormitori. La gent fa vida a la ciutat i hi treballa i torna per descansar aquí. Això ha fet créixer el municipi i les escoles i l’institut. I molta gent s’arrela a Tiana i crea vincles a partir de l’escola o d’altres activitats.
Fa poc es va aprovar la llei que limita els preus del lloguer de l’habitatge. És car viure a Tiana? Tenen problemes en aquest sentit?
El nostre és un dels municipis amb una renda més elevada de tot Catalunya. Tenim un problema molt greu amb l’habitatge. La major part del que tenim és de compra i no n’hi ha disponible de lloguer, ni tan sols social. Per tant, els preus de lloguer són molt elevats. Molta gent jove no se’ns queda a Tiana, perquè no pot, i això és un problema al que hem de fer front.
Després de la pandèmia, el problema encara s’ha agreujat més. Ha vingut més gent a viure i no hi ha parc de lloguer. El preu mig és de 1.400 euros al mes. I els pisos més petits es lloguen per més de 900 euros.
Faran vostès alguna cosa per limitar aquests preus?
Espero que sí. Tant de bo que el Tribunal Constitucional no tiri enrere la llei. I un cop la tinguem ens l’haurem de mirar bé i veure com podem portar-la en pràctica. El que passa, ja li dic, és que tenim molt poc parc d’habitatges de lloguer.
Quines serien les principals línies de promoció econòmica del municipi?
Aquí hem tocat un os. Com us deia, Tiana té molt de professional liberal, molts autònoms i propietaris de petites empreses. Tenim una zona especialitzada en cellers, sí, però no tenim indústria ni terreny industrial. I això ens limita les possibilitats de fer gaires polítiques de promoció econòmica.
El que estem fent ara és promoure el comerç de proximitat. Cada dissabte, des que vam entrar al govern, tallem el centre de la vila perquè les poques botigues que hi ha puguin promocionar-se i qui vulgui pugui posar la seva paradeta. S’hi venen productes de proximitat com ara fruites, verdures, formatges, mel i melmelades, roba… Els dimarts també tenim el mercat no sedentari i l’hem anat promovent també. Abans es feia a la Plaça de l’Ajuntament i ara ho hem passat a un parc de baix, perquè hi caben més parades.
I la producció vinícola, que ens deia.
Tenim els dos cellers, amb la D.O. Alella, que a més de produir i vendre també ofereixen els tastos i les visites. Voldríem obrir una línia de visites a l’entorn natural i paisatgístic que passés també pels cellers.
Quins llocs ens recomanaria visitar del seu municipi?
És difícil de triar, perquè tots els racons tenen el seu encant i la seva història. D’una banda hi ha l’Ermita de l’Alegria, que té un entorn propi, a prop de la nostra serralada, i que convida a caminar-hi tots els dies. Des d’allà veiem Montgat, que antigament formava un municipi únic amb Tiana, i el mar. També s’hi veuen les vinyes.
També puc recomanar el lloc on tenim el tramvia, que es va recuperar, i els jardins de Lola Anglada i la biblioteca, que són dos llocs cèntrics importants.
Li hem demanat que ens portés algunes fotografies. Aquesta en blanc i negre, per exemple, què explica?
Aquí hi surto amb el meu pare i la meva germana. Amb ella sempre m’hi he sentit molt unida. Ens portem un any de diferència. De petites vivíem a Cerdanyola, però els caps de setmana anàvem al camp. L’adolescència va ser molt marcada entre el poble, a Tarragona (el pare és de Tortosa) i Cerdanyola, però sobretot per la descoberta de la fotografia. El meu pare treballava a TV3 i, a partir d’aquí, se’ns va obrir un món molt important per nosaltres que tant la meva germana com jo hem continuat. A la meva mare no li ha agradat mai sortir a les fotos i per això no he trobat cap amb ella. Era una dona molt guapa de jove i el meu pare era molt aficionat a la fotografia i ens va ensenyar a la meva germana i a mi a fer-ne i revelar-ne en blanc i negre. En aquesta, en concret, hi surto d’adolescent. Vam passar moltes estones amb el meu pare i la meva mare a nivell familiar i jo ho he intentat fer també amb els meus fills.
Tornem a l’alcaldia. Després de la pandèmia, quins dels reptes del programa electoral es podran complir i quins no?
El cert és que la pandèmia ens ha destarotat una mica. No hem canviat les prioritats, però sí l’atenció immediata. També ens desconcerta la part econòmica i financera de la crisi. Encara no la podem quantificar. Però l’ajuntament, fins ara, estava ben sanejat gràcies als mandats anteriors. Teníem superàvit i un romanent de tresoreria. El que ens passa és que depenem d’impostos volàtils, com ara les plusvàlues, i aquests són sensibles a les crisis.
Això ens porta a ser molt curosos amb la despesa econòmica que teníem prevista. No podem deixar de protegir els nostres ciutadans, i hem fet que les despeses ocasionades per la COVID estiguessin suportades per diners d’activitats que no hem pogut fer. Per exemple, amb l’obertura dels centres escolars aquest setembre, hem de posar una persona de neteja a temps complert en cadascun dels centres. Això significa un cost proper als 80.000 euros de setembre a desembre. Són molts diners. Hem de fer equilibris. I una de les coses que volem reivindicar és poder emprar els romanents per a despesa corrent.
A banda de tot això mantenim unes prioritats en quant a educació, promoció econòmica o medi ambient. Mirarem de fer-ho avançar tot igualment. I també ens cal treballar en polítiques d’inclusió, polítiques d’habitatge, polítiques educatives d’igualtat de gènere, en contra de la violència masclista… De tot això no ens en podem oblidar, perquè la COVID sembla que ho esborri tot, i no pot ser.
Creu que la pandèmia i el teletreball han canviat la manera de relacionar-se entre l’administració i els ciutadans?
Els que ens hem dedicat a la participació ciutadana fa molts anys que lluitàvem per trobar plataformes que ajudessin la gent a connectar, a participar. Sabem que els horaris de participació són sovint incompatibles amb la feina o amb la vida personal. Des de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa portàvem moltes conferències estudiant la forma de promoure sistemes online que augmentessin el nombre de persones participants. Penso que hem fet un canvi de xip: moltes persones que mai s’havien connectat, o no s’ho havien plantejat, ho han fet. També hem vist que moltes persones de Tiana ens comenten que les empreses els han dit que fins al gener o febrer no tornarien a treballar presencialment del tot i que farien teletreball. Les empreses, doncs, estan ajudant al canvi i fent que la gent es relacioni d’una altra manera amb la feina.
Nosaltres mateixos sempre teníem plens presencials cada dia i ara tenim plens telemàtics diaris. Això ens ajuda a ser més eficients i estalviar-nos el temps dels desplaçaments, per exemple. I reduïm la contaminació. Potser els nous hàbits que ens deixarà la pandèmia ajudaran a reduir les emissions de CO2.
Abans en parlava vostè. Què en pensa de l’intent de l’estat de quedar-se els romanents dels ajuntaments?
El 12 d’agost vaig fer un decret dient que la nostra voluntat era que els romanents de Tiana es quedessin a Tiana. Són diners dels nostre ciutadans i mereixem gestionar-los des d’aquí i decidir on els destinem. Però hi ha una part del nostre romanent que ja està compromès en l’ampliació de l’institut de Tiana. És un projecte que té un acord del ple i que ja tenim en licitació. El necessitem per poder tenir batxillerat a Tiana. Enguany comença la implementació d’aquests estudis, però els nois i noies estan en mòduls prefabricats. No cedirem els diners a l’Estat.
En aquests dies d’inici de curs escolar, creu que les famílies estan prou ben informades? Com hi ajuden des de l’ajuntament?
Penso que tenim l’obligació de donar missatges clars. Hem treballat tot l’estiu per fer possible l’obertura dels centres, a l’igual que ho vam fer durant el mes de juny. Hem fet el possible per garantir mesures higièniques i sanitàries; hem creat la figura de la infermera municipal escolar, que treballa en coordinació amb el CAP local, però que estarà permanentment a les escoles per si hi ha qualsevol incidència. És un compromís que ens agradaria que transcendís la COVID, i voldríem que la infermera pogués fer treball pedagògic en temes alimentaris i sanitaris.
També hem fet accessos més segurs a les escoles. Especialment fomentant una mobilitat a peu a les escoles, en les entrades i sortides. Tallem alguns carrers i fem que la gent pugui tenir l’espai suficient per caminar amb la distància necessària i mascaretes. Fins i tot hem marcat una zona al voltant de les escoles, anomenada “petó i adeu”, que és allà on els cotxes s’aturen i els nens ja s’incorporen al camí escolar segur.
I als instituts?
L’any passat ja hi vam aplicar talls al carrer per permetre que els nois i noies entressin tranquil·lament. Ho tornem a fer. A més hem demanat un reforç d’autobús en l’entrada i sortida de l’institut, perquè molts d’ells van en transport públic. Volem que els busos no vagin tan plens i que tots puguin guardar distància.
Hem promogut també tests serològics als mestres, obres als centres, dispensadors de gels hidroalcohòlics a les entrades dels centres i més fonts d’aigua per rentar-se les mans. També hem lliurat mascaretes i mascaretes de recanvi. I hem ajudat allà on hem pogut a crear més espais.
