El Govern proposa per primera vegada a l’entorn metropolità un nou model de governança basada en la implicació dels principals actors afectats: ajuntaments, veïns, entitats ambientalistes, defensores dels animals i agràries i societats de caçadors
Demà, s’iniciaran les primeres taules participatives on s’asseuran els diferents representants
La Taula del Senglar a Collserola s’inclou en el Pla de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 que pretén reduir les poblacions de senglar en els diferents entorns
Asseure’s, debatre i decidir accions conjuntes per fer front a la problemàtica que originen els senglars a la zona metropolitana de Barcelona. Per primer vegada, es disposarà d’un nou model de governança entre administracions i entitats per impulsar accions concretes i aconseguir reduir el conflictes que generen. Aquesta nova manera de fer s’emmarca en el Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Demà, a les 18 h, a Can Coll, un Centre d’Educació Ambiental del Parc de Collserola, ubicat a Cerdanyola del Vallès, s’inicia el nou projecte amb representats d’administracions (ens locals, Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona), entitats de conservació de la natura, associacions de veïns, societats de caçadors, associacions agràries i forestals, entitats de defensa dels animals, experts i científics.
L’objectiu és que en les reunions i debats s’aboquin les opinions des de les diferents mirades i sensibilitats sobre com fer front i equilibrar les poblacions de senglars, però també revisar i ampliar les mesures existents. Es tracta de no dependre exclusivament de les mesures de control com ara la caça i sumar-hi altres accions que de manera coordinada aportin una reducció de la presència de senglars a les zones urbanes.
La finalitat d’aquesta Taula és crear un espai de diàleg constructiu entre tots els actors involucrats i treballar plegats en la gestió sostenible d’aquestes poblacions en un marc de cogestió. Aquest és un model de governança que va de baix a dalt, és transversal i fomenta la corresponsabilitat de tots els actors. De fet, en els últims anys, ja s’han creat òrgans similars per fer front a la problemàtica del conill a Lleida, el senglar a Girona, el cabirol a Tarragona o un d’específic per minimitzar els danys que la fauna cinegètica origina a la vinya. Ara, amb la creació de la Taula del Senglar de Collserola, la Generalitat reuneix per primera vegada diferents actors, però no només per debatre sinó per modular i dissenyar les accions més adequades.
Una acció emmarcada en el Pla de xoc del Departament
La Taula del Senglar a Collserola s’emmarca en el Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 que pretén reduir les poblacions de senglar i altres animals salvatges i els efectes i conflictes que produeixen a Catalunya. Aquest Pla pretén assolir un nombre de senglars estable i compatible amb la conservació d’altres espècies dels nostres ecosistemes i les activitats humanes.
Desplegar un model de governança compartida i dissenyar i posar en marxa les taules de cogestió d’espècies cinegètiques és una de les accions incloses en aquest Pla, i també controlar els senglars en zones urbanes.
La problemàtica del senglar a la serra de Collserola
La problemàtica del senglar a l’àrea metropolitana de Barcelona és molt diferent que a la resta del país on els danys principals que generen es concentren a l’agricultura. L’entorn urbà amb jardins, refugis a zones verdes on no es pot caçar i disponibilitat de menjar ha esdevingut un atractiu per a la fauna salvatge. Aquesta situació es replica també a zones com el Maresme o el Vallès. Els danys al voltant de les ciutats es concentren principalment en accidents de trànsit, atacs directes a persones amb ferits, danys econòmics a mobiliari urbà i jardins públics o transmissió de malalties.
Els senglars han canviat el comportament i podem parlar de dues poblacionsben diferenciades: un senglar salvatge i un senglar habituat que ha perdut la por a les persones en poques generacions. Són animals socials, gregaris, on els joves han vist les mares menjar dels contenidors i que no tenen por de la gent.
El massís de Collserola, envoltat de ciutats densament poblades, constitueix un hàbitat natural amb condicions molt adequades per a aquesta espècie, cosa que els ha permès també aprofitar les situacions en les ciutats i pobles que l’envolten. Des de finals del segle passat, la presència de senglars a Collserola s’ha incrementant com a la resta del país i la presència als carrers de ciutats com ara Barcelona s’ha fet comuna. Tot i les mesures de conscienciació als ciutadans i veïns per evitar donar menjar als senglars i els canvis introduïts en el disseny de la recollida de la brossa i dels contenidors, la presència de senglars a les zones urbanes requereix mesures de control per extreure aquests exemplars i reduir-ne la presència.
Font: Govern
