El paradís blau de la Costa Brava és el nom que va donar un periodista al municipi gironí de Tossa de Mar, un paradís entre el mar, el cel i la terra. Tossa de Mar es troba dins la comarca de la Selva i compta amb quasi 6.000 habitants. El municipi queda envoltat pels cims del Massís de Cadiretes-l’Ardenya i s’estén per un pla, des que va minvar la presència de pirates berberiscos. Aleshores, els tossencs van començar a viure extramurs de la Vila Vella, on la torre del Castell ha assumit diferents funcions en el temps, com la de molí o la de far (actualment). L’espai fortificat s’ha considerat, des de 1931, monument històric-artístic nacional.
“No hi ha res millor que trobar-se a gent que fa molts anys que ve a Tossa”
“Necessitem a la societat civil, sempre és el més important que tenim, l’actiu més important d’un municipi”
“Per a progressar en el món de la política s’ha de començar des de baix: regidoria, oposició, alcaldia… i anar pujant, si es vol, a partir d’aquí”
S’ha dedicat a alguna cosa abans d’involucrar-se a la política?
Bé, tota la vida he fet política perquè és el que més m’agrada fer: mentre estudiava, en els anys d’universitat. En casar-me, aquí a Tossa de Mar, vaig dedicar-me al comerç del peix amb el meu marit, que és pescador. Més tard, vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament, amb l’equip d’en Telm Saragossa; vaig col·laborar una colla d’anys. Després vaig retirar-me de la política quatre anys per obrir una botiga amb la meva germana, que encara la tenim! Però la meva vida és la política, i s’ha de fer el que t’agrada. Els fills ja són grans i podia dedicar-m’hi amb cos i ànima; vam fer eleccions i he arribat a ser alcaldessa; això sí que no ho hagués pensat mai! Ara tinc dedicació exclusiva a l’Ajuntament: atenc a tothom i les vint-i-quatre hores del dia, si cal. No tinc horari.
Des que va guanyar les eleccions, a Tossa de Mar es parla un llenguatge molt directe. Com porta l’alcaldia?
Nosaltres volem ser transparents i fer una gestió que conegui tot el poble. Els polítics tenim un problema: que el poble està allunyat del líder. Nosaltres volem que el poble estigui en sintonia total amb el seu Ajuntament, discrepant amb el que sigui, però coneixedors de tot el que es fa aquí dintre.
I davant la falta de confiança en la classe política
El ciutadà té motius per a desconfiar. Des de l’Ajuntament, com a ens més proper al ciutadà, veus i sents les querelles i te n’adones que la classe política perdem. No tots som iguals, però és culpa nostra, sens dubte: des de presidents o la reialesa i fins l’últim que es dediqui a la política, qui més qui menys, a tot arreu hi ha taques. Això fa molt mal, però és una realitat. Els polítics hem d’aplicar allò que prediquem, i ens hem d’explicar. Sempre dient la veritat, que no costa; a vegades és dur, perquè pots estar dient a una persona que la deixes desemparada davant d’una adversitat, però s’ha de ser molt sincer. La gent és molt conscient que l’alcalde fa el que pot.
De quina manera s’afronta la crisi econòmica des de l’Ajuntament?
En arribar a l’alcaldia, havíem de pagar moltes factures; teníem un forat extraordinari, de 5 milions d’euros. Durant molts anys no s’havia equilibrat el pressupost i vàrem haver de prendre una dura decisió per a un equip nou: pujar els impostos, l’IBI, per a equilibrar pressupostos i començar a pagar. Juntament amb els crèdits, els ICOS i el pla Rajoy vam netejar l’Ajuntament. Ara anem baixant impostos i l’ens municipal paga segons com s’hagi acordat amb el proveïdor. Ho anem fent el millor que podem dins les nostres possibilitats.
I com s’ajuda al ciutadà a superar la crisi?
És complicat. Intentem tenir molts canals de diàleg, dinamitzen tots els canals que la tecnologia posa al nostre abast. Tot ho tenim penjat a Internet: les decisions, els pressupostos, els sous que cobrem, els pagaments… tot, per a que el ciutadà que ho vulgui pugui consultar-ho. També mirem d’obrir-nos al poble i intentar que ens expliqui les seves inquietuds. Vàrem fer unes jornades expresses, demanant a empresaris de diferents sectors l’assistència, per a saber quines són les seves inquietuds i tenir-ho en compte de cara a l’elaboració dels pressupostos de l’any que ve. Voldríem que la societat intervingués més, que ens expliqués el que realment necessita.
Quins són els problemes que té la gent de Tossa de Mar, a hores d’ara? D’altra banda, hi ha immigració?
Ara sortim d’un estiu que ha anat bé. S’ha vist que als grans establiments hotelers els hi ha anat molt bé la temporada, mentre que als petits, els familiars de tota la vida, ho estan passant més magre. Per altra banda, el comerç s’ha engrescat una miqueta i la restauració s’ha mantingut. Les temporades no són prou llargues, i ara costa més tenir l’atur, és a partir d’un any que et donen ajudes. Diguéssim que hem fet l’analítica des de la part empresarial i ara toca fer-la des de la part social; tenim un regidor que hi dedica moltes hores i està mirant de quina manera els pressupostos poden contemplar ajudes, perquè realment no serà fàcil per a molta gent. El tema de la immigració: no n’hi ha gaire, però són de països de Sud Amèrica, Gambia o Magreb. Ara l’immigrant es mou molt perquè la crisi els afecta moltíssim.
Per tant, Tossa de Mar té una economia que depèn bàsicament del turisme. Què voleu transmetre als visitants amb l’expressió “Volem gaudir de la vostra companyia”?
És un municipi turístic que viu del visitant. El visitant, a més de menjar i dormir bé, vol passar un dia agradable a Tossa i ha de tenir activitats per a fer. L’activitat turística va més enllà d’anar a la platja i prendre el sol. Nosaltres, quan oferim una activitat, volem la opinió i la companyia de qui ens visita, per a que tots gaudim de l’espectacle. No hi ha res millor que trobar-se gent que fa molts anys que ve a Tossa. La frase ve a dir que si el visitant disfruta, ens fa gaudir a nosaltres.
I quin tipus d’activitats es duen a terme, per al poble i per al visitant?
Doncs aquest any, juntament amb Blanes i Lloret, vàrem fer el Festival de Música de la Selva Marítima, o sigui, de la Costa Brava Sud, que es deia “Costa Music”. El porta una empresa privada però nosaltres vam col·laborar, aportant la ubicació, dalt la Vila Vella. Va venir Blaumut i va ser un èxit, va venir molta gent. També, des de la Casa de la Cultura, organitzem el Festival del Far, més aviat per usos locals, però tothom pot participar-hi: la gent fa la seva interpretació, canta o balla. A més, és entre setmana, per no intervenir en l’activitat privada. I també tenim campanyes gastronòmiques: Carnestoltes i la cuina del bacallà, els Fideus a la Cassola i la Ximitomba, un plat emblemàtic de Tossa. Hi ha quatre colles a Tossa que participen molt als Carnestoltes i guanyen allà on van, és una satisfacció com a alcaldessa. Aquesta festa dóna una mica de vida a Tossa de Mar als mesos de febrer i març, que costa molt. Des de l’Ajuntament es recolzen les iniciatives de les associacions esportives, trobades de cotxes, maratons i d’altres. Recolzem tot allò que dóna moviment i vida al municipi, bàsicament amb mitjans econòmics. Necessitem a la societat civil, sempre és el més important que tenim, l’actiu més important d’un municipi.
També hi ha una campanya impulsada des de l’Ajuntament que es titula “Casa’t a Tossa”.
Sí, tenim una regidora amb molta iniciativa que davant del problema que suposaven els comiats de solter, érem notícia a moltes televisions i diaris per escàndols, va trobar en aquesta campanya la solució. El projecte “Casa’t a Tossa” implica a totes les botigues, restaurants i locals on poden celebrar-se casaments. Per part de l’Ajuntament, es posen a disposició llocs preciosos i emblemàtics, com el Far de l’Església Vella o la Casa de Cultura. També el mateix Ajuntament, si es vol quelcom més senzill. Aleshores, si es fa la despedida a Tossa hi ha descompte, per exemple. Estem oferint el producte també a la Fira de Nuvis que se celebra a Calella. Per tant, és una idea que sorgeix d’un problema, però que està bé com a solució.
I a Tossa de Mar compteu amb tradicions com el Vot de poble, i també amb importants pintors.
El Vot del Pelegrí és de Tossa, és una festa local de fa més de 500 anys que consisteix en anar cap a l’Església de Sant Sebastià de Santa Coloma, per això també se celebra allà. Cada any surt el Pare Pelegrí amb tots els acompanyants, va a Santa Coloma i torna. Jo he viscut aquesta festa des que sóc a Tossa. I pintors: Bernades, Pla, de l’Escola Olotina, etc. Hi ha una gran tradició artística i molts dels de primera línia ens han deixat les seves obres. També hi ha quadres cedits al Museu i a les dependències de la Generalitat.
Bé, però com arriba la gent a Tossa de Mar? S’haurien de millorar els accessos?
La comoditat és bàsica per a que hi hagi un flux de gent adequat. Per això, la variant ha de passar per fora de Lloret. Allà hi ha moltes rotondes, i rotondes amb semàfors. També lluitarem per a tenir una altra via de connexió amb Tossa de Mar, una sortida de l’autopista que arribi al municipi. Però la gent de Tossa de Mar estem molt orgullosos del nostre poble, pel fet de ser d’aquí i de viure-hi, és molt maco. Sempre dic als alcaldes de Blanes i de Lloret que nosaltres som el buc insígnia, que sense nosaltres cap dels dos avança. S’enfaden (riures), però és cert.
Pel que fa al sector local, com es percep des de l’Ajuntament de Tossa de Mar la reforma de la Llei d’Administració Local?
Doncs els canvis legislatius són continus… hem d’aprendre a aplicar una llei, que ja la volen canviar. És un embolic. Sort que tenim tècnics que reben aquesta informació i després ens la transmeten, perquè els polítics hem d’estar contínuament informant de què gastem. És una mica el que passa a Ensenyament: cada vegada que entra un govern, canvia la llei; quan, d’aquesta manera, l’únic que fem és que els “nanos” no aprenguin res… Jo defenso l’estabilitat: més val fer petits canvis que no pas que algú que no ha estat mai a un ajuntament, estudiï de quina manera legislar un ajuntament. Crec que per a progressar en el món de la política s’ha de començar des de baix: regidoria, oposició, alcaldia… i anar pujant, si es vol, a partir d’aquí. Bé, no cal legislar tant. Si les coses funcionen, que no es toquin; si és per millorar, se’n parla.
Dret a decidir?
Sí. Dret a decidir, sí i sí. La pregunta per a mi és molt fàcil: doble sí.
