L’any 2014 van morir més de 3.200 persones a la Mediterrània. Que se sàpiga. I més de 200.000 van arribar a les costes d’Europa. Enguany, amb la crisi bèl·lica de Síria, els èxodes massius han encapçalat els telenotícies de cada dia. La situació és greu, però no és cosa puntual: ve de lluny. Atendre aquestes persones i equiparar els drets de les persones immigrades que ja resideixen a casa nostra als del exiliats per causa de la guerra és una tasca que demana el concurs de les autoritats i les administracions. No es tracta de compassió ni de bonhomia. És simple compliment de les normatives internacionals. La plataforma Stop Maremortum ha endegat una campanya per a difondre aquest missatge i incidir en les polítiques públiques. I pretén arribar a tots els municipis de Catalunya a fi que debatin una moció.
Toni Borrell, portaveu de la plataforma ‘Stop Maremortum’.
“L’acolliment no és una opció, ni una mostra de compassió. És un acte que està recollit en els tractats internacionals”
“Posem sobre la taula una sèrie de situacions reals, que no passen només ara a la Mediterrània, sinó que porten dècades produint-se a casa nostra”
“Donem a conèixer una nova forma de genocidi, que s’està produint a la Mediterrània actualment”
“Busquem incidir en els àmbits polítics per a canviar les polítiques públiques, a fi que donin respostes al problema”
“La plataforma està conformada per 150 entitats no partidistes. I creixem cada dia més”
“Hem vist que el món municipal és divers: en alguns llocs hem comptat amb tot el recolzament i en d’altres no”
“El dia 31 d’octubre preparem una manifestació per a mostrar el refús a les activitats bèl·liques que causen els èxodes massius”
En què consisteix la plataforma “Stop Maremortum”? Per a què està constituïda i quin propòsit té?
La nostra és una organització jove, que va néixer el passat mes d’abril, a causa d’un trist esdeveniment: el 19 d’abril va produir-se un naufragi a la Mediterrània, en què van morir més de 700 persones. En aquell moment, un conjunt d’organitzacions i persones de la societat civil, vinculades a l’àmbit dels drets humans i els drets socials vam creure que calia adreçar-nos a la societat, denunciar aquest problema en detall i fer tot el possible per tal que es produïssin els canvis necessaris en les polítiques d’immigració i asil de les persones immigrades. La feina de la plataforma ha anat creixent en tant que s’han anat succeint altres urgències humanitàries al llarg dels mesos següents.
La nostra és una organització jove, que va néixer el passat mes d’abril, a causa d’un trist esdeveniment: el 19 d’abril va produir-se un naufragi a la Mediterrània, en què van morir més de 700 persones. En aquell moment, un conjunt d’organitzacions i persones de la societat civil, vinculades a l’àmbit dels drets humans i els drets socials vam creure que calia adreçar-nos a la societat, denunciar aquest problema en detall i fer tot el possible per tal que es produïssin els canvis necessaris en les polítiques d’immigració i asil de les persones immigrades. La feina de la plataforma ha anat creixent en tant que s’han anat succeint altres urgències humanitàries al llarg dels mesos següents.
El nostre treball es porta a terme en dues línies. Una és la de la sensibilització social: donem a conèixer una nova forma de genocidi que s’està produint a la Mediterrània i a la vora d’Europa. I l’altra és la de fer incidència política des de la societat civil: volem que canviïn les polítiques públiques i per tal de donar resposta a aquesta situació.
Ha parlat de diverses organitzacions i persones. Quines entitats conformen la plataforma?
La plataforma té un posicionament polític, però no partidista. Està formada per nombroses organitzacions, sindicats, entitats de persones nouvingudes, partits polítics, i també persones individuals. Per exemple, hi ha la “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, “Lafede.cat”, “SOS Racisme”, i així fins a 150 entitats. I anem creixent dia a dia.
La plataforma té un posicionament polític, però no partidista. Està formada per nombroses organitzacions, sindicats, entitats de persones nouvingudes, partits polítics, i també persones individuals. Per exemple, hi ha la “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, “Lafede.cat”, “SOS Racisme”, i així fins a 150 entitats. I anem creixent dia a dia.
Quan parlen amb les administracions, en quins àmbits es plantegen treballar-hi?
Ho fem en dos àmbits. D’una banda, posem em pràctica activitats per a canalitzar la influència que la societat civil pot fer sobre els poders polítics, a través de la participació en els assumptes públics, la mobilització, la interlocució directa amb les institucions públiques, etc. De l’altra, establim diàleg directe amb l’administració pública per a tenir incidència en les polítiques que es porten a terme. Especialment en l’àmbit municipal.
Ho fem en dos àmbits. D’una banda, posem em pràctica activitats per a canalitzar la influència que la societat civil pot fer sobre els poders polítics, a través de la participació en els assumptes públics, la mobilització, la interlocució directa amb les institucions públiques, etc. De l’altra, establim diàleg directe amb l’administració pública per a tenir incidència en les polítiques que es porten a terme. Especialment en l’àmbit municipal.
Com ha estat la seva relació amb els municipis catalans, fins ara?
Una de les tasques que hem fet és arribar als governs municipals a través dels plens. Els plens de tots els pobles i viles poden aprovar mocions que determinen la forma en què es fan les polítiques als municipis. Vam endegar una campanya en la que volíem que els municipis aprovessin una sèrie de demandes adreçades a les autoritats locals, nacionals i estatals. Aquestes mesures volen que es compleixin de debò els drets a l’empadronament de totes les persones, i que s’estableixin plans d’acollida actualitzats.
Una de les tasques que hem fet és arribar als governs municipals a través dels plens. Els plens de tots els pobles i viles poden aprovar mocions que determinen la forma en què es fan les polítiques als municipis. Vam endegar una campanya en la que volíem que els municipis aprovessin una sèrie de demandes adreçades a les autoritats locals, nacionals i estatals. Aquestes mesures volen que es compleixin de debò els drets a l’empadronament de totes les persones, i que s’estableixin plans d’acollida actualitzats.
En resum, volem que l’administració faci allò que li és exigible com a part de la societat civil que és. I hem vist que el món municipal és molt divers. En alguns ajuntaments ha estat fàcil perquè hem tingut el suport de totes les forces polítiques. En d’altres ha estat més difícil, i la proposta no s’ha acollit tan bé.
Quants ajuntaments han acollit la proposta de “Stop Maremortum”?
No sabria dir la xifra. El procés segueix obert ara mateix. No obstant, tenim municipis que ho han fet de forma urgent i d’altres que s’han plantejat buscar una sortida a mig termini, la qual cosa també ens sembla correcta. Esperem que tots els municipis de Catalunya debatin la moció i que, si no l’aproven, com a mínim la discuteixin en els seus plens. Considerem que el sol fet de debatre ja és important perquè fa adonar de les mancances i la complexitat que hi ha darrera de la gestió de les catàstrofes migratòries.
No sabria dir la xifra. El procés segueix obert ara mateix. No obstant, tenim municipis que ho han fet de forma urgent i d’altres que s’han plantejat buscar una sortida a mig termini, la qual cosa també ens sembla correcta. Esperem que tots els municipis de Catalunya debatin la moció i que, si no l’aproven, com a mínim la discuteixin en els seus plens. Considerem que el sol fet de debatre ja és important perquè fa adonar de les mancances i la complexitat que hi ha darrera de la gestió de les catàstrofes migratòries.
Per què val la pena que un govern municipal debati la moció?
Per a nosaltres el més important que es debati la moció i que després (s’aprovi o no) es treballi en la direcció adequada. Fa poc, una regidora de l’AMB em va dir que el debat sobre la moció els havia fet adonar d’una sèrie de mancances importants a l’hora de rebre i atendre les persones immigrades. Això és quelcom que ens enorgulleix: poder-nos adreçar a municipis, i ajudar que ells mateixos s’adonin que tenen mancances i que poden corregir-les.
Per a nosaltres el més important que es debati la moció i que després (s’aprovi o no) es treballi en la direcció adequada. Fa poc, una regidora de l’AMB em va dir que el debat sobre la moció els havia fet adonar d’una sèrie de mancances importants a l’hora de rebre i atendre les persones immigrades. Això és quelcom que ens enorgulleix: poder-nos adreçar a municipis, i ajudar que ells mateixos s’adonin que tenen mancances i que poden corregir-les.
Nosaltres posem sobre la taula una sèrie de situacions reals, que no passen només ara mateix a la Mediterrània, sinó que porten dècades produint-se a casa nostra.
Com poden adreçar-se a vostès els ajuntaments interessats i demanar-los més informació sobre la moció?
La tasca de promoció la fem a diversos nivells. D’una banda, la difusió que en fem a la pròpia plataforma (via xarxes socials, web, notícies, etc.) i de l’altra la feina a través dels partits polítics que participen de la iniciativa. Aquestes formacions la difonen en el nivell local per mitjà dels seus regidors i regidores i la fan arribar al ple.
La tasca de promoció la fem a diversos nivells. D’una banda, la difusió que en fem a la pròpia plataforma (via xarxes socials, web, notícies, etc.) i de l’altra la feina a través dels partits polítics que participen de la iniciativa. Aquestes formacions la difonen en el nivell local per mitjà dels seus regidors i regidores i la fan arribar al ple.
Nosaltres estem disposades a arribar a tots els municipis i a donar resposta a les preguntes que ens vulguin fer tots ells. Especialment, a totes les qüestions que tinguin a veure amb el perquè és important equiparar les persones refugiades amb les persones immigrades.
Els municipis són els que coneixen millor la situació de les persones que hi viuen, regularitzades o no. Les persones que tenen mancances, o que no poden treballar perquè no gaudeixen d’una situació regularitzada, tenen unes problemàtiques que poden incidir en el teixit local, i de vegades es donen situacions que ningú no vol que passin, ni els ciutadans, ni el govern municipal.
Quines activitats concretes de sensibilització porten a terme?
En els darrers mesos, a causa de la crisi humanitària a la Mediterrània, l’interès social sobre el tema ha augmentat. Hem rebut diàriament peticions de persones i organitzacions demanant més informació, o bé orientació per tal de saber com actuar o com prestar ajut.
En els darrers mesos, a causa de la crisi humanitària a la Mediterrània, l’interès social sobre el tema ha augmentat. Hem rebut diàriament peticions de persones i organitzacions demanant més informació, o bé orientació per tal de saber com actuar o com prestar ajut.
La sensibilització és una de les tasques que creiem més important. És la que té un recorregut més ampli: a curt, mitjà i llarg termini. Perquè les persones que arriben a casa nostra s’hauran d’acomodar i integrar. I en això la societat civil i les persones que viuen als municipis tenen un paper molt important i molt a dir.
Hem vist que la societat civil ha reaccionat de manera molt potent a la publicació d’una determinada fotografia (que per a nosaltres és molt desafortunada, en tant que creiem que ataca la dignitat humana). Però ens alarma que les administracions s’hagin sorprès, perquè la situació és coneguda i ve de llarg: l’any passat van morir a la Mediterrània fins a 3.224 persones comptabilitzades i van creuar el mar fins a 219.000. Durant molts anys, els estats han estat emprant l’argument migratori com justificant d’una política de seguretat i de control.
Als municipis oferim xerrades, tallers i recursos educatius, i estem disposats a anar a qualsevol lloc on se’ns demani. Poden contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials, la pàgina web (www.stopmaremortum.org), etc.
En les nostres sessions, tractem el tema des d’una visió ampla: parlem de la situació a la Mediterrània, de les causes que l’han generat, de quines polítiques es porten a terme en els estats i administracions, i volem mostrar al ciutadà què pot fer de cara a reclamar a les administracions (municipals, la Generalitat, l’Estat) que acompleixin la responsabilitat d’acollir aquestes persones. L’acolliment no és una opció, ni un acte de compassió. És un acte que està recollit en els tractats internacionals (Carta dels Drets Humans, Conveni de Ginebra, etc.) i cal atendre’l si el que es vol és complir la legislació internacional.
Des de la sensibilització, nosaltres demanem ajut a la resta de la societat civil per tal que ens doni suport a l’hora de demanar als estats que compleixin amb les seves obligacions legals.
.
