Acollidor, entregat, i autèntic de poble, Salvador Juncà ens obre avui les portes d’un dels que formen part dels anomenats ‘Pobles amb encant’ de Catalunya. Amb un plaent i solejat passeig, ens va acompanyar a fer un gran recorregut pels seus atractius carrers interiors i al Museu del Pastor, on es veia una magnífica panoràmica del paisatge. Juncà aposta fort per una bona qualitat turística del municipi. Avui ens ho explica.
“En pobles petits la política de vegades s’ha de deixar una mica al marge”
“Ara mateix ens han donat el títol de ‘Poble amb encant’ de Catalunya, i això per mi és molt important perquè estàs treballant perquè la gent hi pugi. És un poble turístic, i volem que la gent s’hi trobi bé, que el trobin ben condicionat i net”
[Reptes prioritaris per a la propera legislatura] “Per nosaltres l’eix principal és mantenir el poble. I si podem fer millores, millor”
“La política és molt difícil com està, però jo crec que es van equivocar d’anar massa ràpid a la República, cap a la independència. Això es podria haver portat amb més temps i poc a poc, i més tard o d’hora ho haguéssim aconseguit d’alguna manera”
“Amb les noves lleis, quan hem fet obres hem hagut d’agafar una empresa de fora, i això fa molt mal. Això en els pobles petits no hauria d’existir perquè si jo tinc dues empreses aquí al poble almenys dono feina a deu persones”
“Jo explico molt a la gent què farem i què no, però de vegades fem una reunió amb el poble i venen deu. De totes maneres els expliques i els preguntes què volen fer al poble i molts et diuen que són persones obertes”
Amb 40 anys d’experiència al món local, això deu ser vocació?
Aquí al poble et presentes i voten la persona. Qui té més creus és el que guanya, i m’he anat presentant i sempre he anat guanyant. El dia que no em votin s’haurà acabat, però de moment anem fent. És un poble de 150 habitants i si la gent està contenta, doncs una creu més. Jo ara volia plegar però la gent em diu que no ho faci. No sé què farem…
Com ha aconseguit guanyar-se la gent?
En pobles petits la política de vegades s’ha de deixar una mica al marge. Miri, jo estic tot el dia per aquí, la gent em veu per tot arreu. I de vegades si haig de plantar una planta ho faig, si haig d’ajudar la brigada ajudo. Gairebé estic les 24 hores a l’ajuntament.
Quina és la millor lliçó que ha après durant la seva etapa política?
S’aprenen moltes coses, però sobretot experiència, i els amics que fas. El fet de conèixer gent i mantenir amistats encara que pleguis d’alcalde és important. Jo tinc bona relació amb tothom.
Això és bo. I creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per a exercir d’alcalde?
Jo tinc estudis primaris. En aquells temps anaves a examinar-te i et donaven el diploma d’estudis primaris, no en tinc de superiors. M’he anat espavilant, estudiant, aprenent sobre la marxa. De fet, en els temps que anava jo al col·legi havies de parlar en castellà, no en català, i escriure en català em costa una mica de fet.
Ens ha portat unes fotografies. Quin valor tenen per vostè?
La primera és de quan era jove, quan vaig tenir el meu primer cotxe, un 600.
La segona és quan vaig entrar d’alcalde, que representa molt.
I l’altre és de fa poc, que vam inaugurar la sala polivalent, tota la zona esportiva del poble. Va pujar l’expresidenta de la Diputació de Barcelona i més o menys vam fer un sopar amb tot el poble, i que ella ens acompanyés en un dia així per mi té molt de sentiment, valor, i és molt positiu. Són temes que et queden per sempre.
Parlem del municipi. Natiu a Castellar de n’Hug. Què li hi fa especial?
És un poble molt atractiu. Ara mateix ens han donat el títol de ‘Poble amb encant’ de Catalunya, i això per mi és molt important perquè estàs treballant perquè la gent hi pugi. És un poble turístic, i volem que s’hi trobi bé, que el trobin ben condicionat i net.
Per exemple, les Fonts del Llobregat és el punt que porta més gent a Castellar, passen unes 100.000 persones l’any. Abans la gent pujava per veure les fonts, ara ja el poble també ven. I la gent et diu que és un poble molt maco i estàs content.
Llavors tenim a la part alta del casc antic el Museu del Pastor, que és on fan el concurs de gossos d’atura l’últim diumenge d’agost de cada any. A més a més a casa tenia un ramat d’ovelles i clar, ho sents. Són coses que et queden de record. Per això vam fer el museu del Pastor. En definitiva, tenim el poble ben arreglat.
De fet va guanyar un premi en el concurs als 13 anys…
Sí, vaig anar a concurs dos anys. El primer any vaig guanyar el primer premi. I en el següent vaig quedar segon. Vaig anar baixant i vaig decidir retirar-me, un ha de saber quan parar.
Com deia, és un poble de 150 habitants. Es prenen mesures perquè el jovent no marxi?
Ara últimament el jovent es queda per sort perquè tenen feina a la mateixa fonda o a la mateixa botiga, que tot i ser 150 habitants hi ha unes deu botigues i deu més de fondes amb habitacions. Després hi ha dos o tres que estudien de cuiners i n’hi ha dos que acabaran la carrera l’any que ve i vindran aquí al poble per obrir un restaurant.
De moment això es va aguantant. Hi ha molta gent gran, de jovent n’hi ha poc, però entre gent jove i gran anem mantenint el poble.
En què es basa la qualitat turística del municipi?
Apart dels atractius comentats abans, tenim el museu del ciment, i indrets turístics que porta molta gent. I a més a més fem moltes festes durant l’any, hem recuperat dues festes majors que havíem perdut, i això també atrau a la gent. La nostra qualitat es basa sobretot en que la gent marxi contenta i estigui bé al poble.
Tenen suport de la Diputació per a la creació de llocs de treball?
I tant, a la diputació hi tenim els plans d’ocupació, una noia a l’oficina de turisme, un noi que neteja el poble i s’encarrega del manteniment…
I en quant als cursos formatius?
També tenim el seu suport. Si fem un curset formatiu per la gent del poble la diputació ens ajuda. Gairebé totes les decisions venen de la Diputació. La Generalitat també, però amb el que està passant ara… Ara sembla que s’ha calmat una mica però… el cop fort és la Diputació.
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Bé, l’ajuntament paga a final de mes i no està endeutat ni devem a ningú.
Ara es parla molt d’Administració electrònica. Com l’administració i la ciutadania busquen maneres de col·laborar a través de la tecnologia a nivell d’eficiència en els processos administratius, o bé a l’hora de proporcionar nous serveis?
Avui dia va tot per internet, però en els pobles petits del Berguedà l’internet va molt lent de vegades… però de moment anem fent. Encara estem de sort perquè en assumptes de comunicacions tenim Telefónica, Vodafone, Movistar, antenes… Això ho hem promocionat molt perquè es faci i ho tenim bastant solucionat. Pel petit que és el poble té molts serveis.
Anem per la vessant de l’alcaldia. Creu que ha canviat molt la manera de governar el municipi del 79 al del 2018?
Ha canviat molt en el muntatge, el tema dels papers, el poble en sí mateix…
Quan vam entrar a l’ajuntament en el 79 teníem un secretari al poble un cop a la setmana, gairebé ens ho fèiem tot nosaltres. Ara tinc una secretària tot el dia. Hi ha una noia aquí, la Queralt, que porta tot l’assumpte de papers, etc, sinó se te’n quedaria tot al darrera, has d’estar en el dia a dia.
D’altra banda, si surt una subvenció resulta que has d’estar pendent i que no se t’escapi res perquè en el moment que se t’escapa hi ha els altres! Has de mirar que les puguis agafar (riures).
En cas de presentar-se a les properes eleccions, quins serien els reptes prioritaris per a la següent legislatura?
Per nosaltres l’eix principal és mantenir el poble. I si podem fer millores, millor. Ara mateix estem fent un pàrquing per caravanes en una zona del poble perquè cada vegada hi ha més; fer quelcom projecte d’entorn maco perquè pugi més gent i s’hi trobi més bé; arreglar tot el camí de les Fonts del Llobregat… És que un alcalde no pot parar eh! Potser surt un altre projecte i ens enganxem, no sé!
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Potser sí que seria bo, tot i que els pobles petits no sé… Si la gent està contenta i et va votant, doncs endavant. I si diuen que no, doncs no. Estàs tot el dia amb els veïns parlant per aquí, això no és Berga o Manresa (en quant a mida), aquí surts i veus a un o a un altre, sempre parlant… I l’altre dia parlant en un restaurant la gent em preguntava què faria i els hi vaig dir que depèn, també dels companys de l’ajuntament. Fem un equip molt bo i si ells em diuen que sí, doncs sí, però sinó… Això s’ha de mirar.
Doncs parlem d’actualitat. Faci’ns una valoració de la situació política actual.
La política és molt difícil com està, però jo crec que es van equivocar d’anar massa ràpid a la República, cap a la independència. Això es podria haver portat amb més temps i poc a poc, i més tard o d’hora ho haguéssim aconseguit d’alguna manera. Els pobles petits hem de deixar la política una mica apartada, com deia.
Creu que amb el nou govern espanyol es millorarà la relació Catalunya-Espanya?
Crec que amb els socialistes sí millorarà. De moment els polítics que estaven a la presó han vingut cap a Catalunya, i això és molt important. Espero que els jutgin ràpid i els deixin anar. No ha mort ningú… Hi ha coses que no s’entenen.
Alguns alcaldes, sobretot de municipis petits, ens comenten que els resulta una mica complicat poder complir amb les noves condicions de la llei de transparència. Es troben a la mateixa tessitura?
Sí, jo tinc un secretari que ve els dimecres, però clar, cada dia lleis noves. I amb aquestes lleis, quan hem fet obres hem hagut d’agafar una empresa de fora, i això fa molt mal. Això en els pobles petits no hauria d’existir perquè si jo tinc dues empreses aquí al poble almenys dono feina a deu persones. Els pobles petits si tenen empreses al poble que et fan el manteniment, que t’ajuden… per qualsevol cosa que passa, si els necessites estan aquí un diumenge a la tarda o quan sigui.
Un concepte molt de moda és el de la participació ciutadana. Quines mesures posen en marxa per crear aquest dinamisme amb els ciutadans?
Jo explico molt a la gent què farem i què no, però de vegades fem una reunió amb el poble i venen deu. De totes maneres els expliques i els preguntes què volen fer al poble i molts et diuen que són persones obertes. L’altre dia els hi vaig dir que si quelcom veí tenia un projecte o volia fer alguna cosa o si calia qualsevol cosa, que vingués en aquí i en parlaríem, i a veure si entre tots podem fer-ho.
La gent ha de col·laborar i col·laboren. L’ajuntament fa tot el fort però els veïns també ajuden, sinó malament, i si no anéssim tots junts, malament també.
Quan ja no hi sigui al capdavant de l’alcaldia com li agradaria que li recordessin?
M’agradaria que recordessin què vaig fer, més que res. Però mentre es recordin de mi mentre hi sigui aquí dins…
Si tingués davant ara mateix el president Torra, què li diria?
Li diria que miri de solucionar el problema de la independència, que no hi hagin tants uns per un costat i altres per l’altre. A tot arreu hi ha catalans, tothom som de Catalunya i uns van per un cantó, i altres per altre. Hem d’anar tots junts.
