El passat dilluns, 14 de maig de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.
Xavier Amor analitza l’activitat de l’alcalde davant d’alumnes de Ciència Política
Xavier Amor: Nascut a Pineda de Mar el 18 de setembre de 1975, Amor va estudiar Comerç. Va incorporar-se al món polític l’any 1999, quan va entrar com a regidor de l’Ajuntament de Pineda, i l’any 2007 va ser nomenat alcalde. És president de la Federació de Municipis de Catalunya, vicepresident del Consell de Governs Locals de Catalunya, i Vocal de la Junta de Govern de la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias), entre d’altres. Anteriorment, diputat del Grup PSC de la Diputació de Barcelona, i professor adjunt d’educació física, entre d’altres.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
–Il·Im. Sr. Xavier Amor, Alcalde de Pineda de Mar i President de la Federació de Municipis de Catalunya
–Sr. Enric Herranz, professor de la Facultat de Ciències Polítiques
–Dr. Eduard Berraondo, periodista i moderador de l’acte
Miquel Salvador va donar la benvinguda als presents i va recordar el plantejament de la sessió als assistents. A continuació, el moderador va donar inici al diàleg.
DIÀLEG
Vengui’ns una mica el seu municipi, Pineda de Mar.
Primer de res, vull saludar els assistents i agrair la invitació d’Alcaldes.eu. Per un alcalde és senzill vendre el seu municipi. Estem en un lloc privilegiat, entre Barcelona i Girona, a la costa. Tenim molta sort d’estar en la comarca del Maresme. Tenim 26.500 habitants censats i en aquesta part de l’any comencem a créixer molt, perquè tenim moltes segones residències i el turisme ens fa duplicar o triplicar la població. Però tenim els mateixos recursos municipals per a l’hivern i per a l’estiu i això ens fa treballar molt. Portem temps mirant de posar el nostre nom en el mapa. Altres del nostre voltant ho han aconseguit. El nostre és un municipi molt actiu i participatiu; tenim una xarxa d’entitats molt importants i cap setmana és avorrida. I, econòmicament parlant, abans vivíem de la pesca i l’agricultura, vam passar al turisme i a la indústria i ara estem reconvertint un polígon de base tèxtil omplint-lo d’altres activitats i serveis. Ens va molt bé tenir l’economia diversificada per combatre l’atur. Ara la nostra gent va respirant i trobant feina. Si veniu, trobareu sis quilòmetres de platja i un parc del Montnegre – Corredor. Festivals, gastronomia,… tot això ho podreu trobar a Pineda.
Primer de res, vull saludar els assistents i agrair la invitació d’Alcaldes.eu. Per un alcalde és senzill vendre el seu municipi. Estem en un lloc privilegiat, entre Barcelona i Girona, a la costa. Tenim molta sort d’estar en la comarca del Maresme. Tenim 26.500 habitants censats i en aquesta part de l’any comencem a créixer molt, perquè tenim moltes segones residències i el turisme ens fa duplicar o triplicar la població. Però tenim els mateixos recursos municipals per a l’hivern i per a l’estiu i això ens fa treballar molt. Portem temps mirant de posar el nostre nom en el mapa. Altres del nostre voltant ho han aconseguit. El nostre és un municipi molt actiu i participatiu; tenim una xarxa d’entitats molt importants i cap setmana és avorrida. I, econòmicament parlant, abans vivíem de la pesca i l’agricultura, vam passar al turisme i a la indústria i ara estem reconvertint un polígon de base tèxtil omplint-lo d’altres activitats i serveis. Ens va molt bé tenir l’economia diversificada per combatre l’atur. Ara la nostra gent va respirant i trobant feina. Si veniu, trobareu sis quilòmetres de platja i un parc del Montnegre – Corredor. Festivals, gastronomia,… tot això ho podreu trobar a Pineda.
"Portem temps mirant de posar el nostre nom en el mapa. Altres del nostre voltant ho han aconseguit"
El sector del tèxtil va patir una forta crisi a finals del S. XX. Apostar per altres sectors econòmics ha estat una decisió estratègica i deliberada per vostès?
Comptem amb empreses importants del sector tèxtil, encara. Però algunes de les que tenien 500-600 treballadors van tancar durant la crisi. Això són moltes famílies impactades. Des de l’ajuntament hem acompanyat les persones ja sigui en la recol·locació en altres empreses com en la formació i reciclatge professional. De vegades ens trobem que les normatives ens dificulten coses tan simples i necessàries com poder canviar l’activitat d’un polígon industrial que estava reservat a l’activitat tèxtil. Finalment hem hagut de fer canvis sobre la marxa per encabir noves indústries. Més concretament, un dia ens va arribar un inversor suec dient-nos que volia posar una clínica de tractaments de diàlisi. Des d’Urbanisme ens van dir que aquella activitat sanitària no podia fer-se dins del polígon industrial. Davant d’això o fèiem un canvi normatiu (que és molt complex, perquè calen vist i plaus d’altres administracions) o bé érem molt creatius. Vam fer-ho així perquè no volíem que la inversió se’ns escapés. Vam estudiar la norma en detall i vam veure que aquesta deia que al polígon només hi tindrien cabuda aquelles activitats que fossin tèxtils o bé molestes si les poséssim dins del nucli. Ens vam “inventar” que el soroll de les ambulàncies de la clínica era molest. La veritat és que no en fan gaire, però vam trobar l’excusa.
Comptem amb empreses importants del sector tèxtil, encara. Però algunes de les que tenien 500-600 treballadors van tancar durant la crisi. Això són moltes famílies impactades. Des de l’ajuntament hem acompanyat les persones ja sigui en la recol·locació en altres empreses com en la formació i reciclatge professional. De vegades ens trobem que les normatives ens dificulten coses tan simples i necessàries com poder canviar l’activitat d’un polígon industrial que estava reservat a l’activitat tèxtil. Finalment hem hagut de fer canvis sobre la marxa per encabir noves indústries. Més concretament, un dia ens va arribar un inversor suec dient-nos que volia posar una clínica de tractaments de diàlisi. Des d’Urbanisme ens van dir que aquella activitat sanitària no podia fer-se dins del polígon industrial. Davant d’això o fèiem un canvi normatiu (que és molt complex, perquè calen vist i plaus d’altres administracions) o bé érem molt creatius. Vam fer-ho així perquè no volíem que la inversió se’ns escapés. Vam estudiar la norma en detall i vam veure que aquesta deia que al polígon només hi tindrien cabuda aquelles activitats que fossin tèxtils o bé molestes si les poséssim dins del nucli. Ens vam “inventar” que el soroll de les ambulàncies de la clínica era molest. La veritat és que no en fan gaire, però vam trobar l’excusa.
"De vegades ens trobem que les normatives ens dificulten coses tan simples i necessàries com poder canviar l’activitat d’un polígon industrial"
Vostè porta ja 11 anys d’alcalde.
De molt jove vaig començar a tenir inquietuds polítiques. Als 23 anys em van donar l’oportunitat de ser regidor a l’ajuntament. Al principi, en oposició, on vaig aprendre molt. Als 31 el meu partit va decidir fer un canvi de generació i apostar per mi. Era molt jove.
De molt jove vaig començar a tenir inquietuds polítiques. Als 23 anys em van donar l’oportunitat de ser regidor a l’ajuntament. Al principi, en oposició, on vaig aprendre molt. Als 31 el meu partit va decidir fer un canvi de generació i apostar per mi. Era molt jove.
I ja havia acabat els estudis?
Hi ha circumstàncies que ho dificulten. En el meu cas vaig perdre la meva mare de molt jove. Ella tenia 39 anys, jo 17 i els meus germans eren més petits. Em va tocar fer de pare i de mare i de despistar-me una mica dels estudis. Més tard vaig intentar re-enganxar-me. En Nacho Soto, present entre el públic, que és el Secretari General de la Federació de Municipis, i antic mestre de la UNED, sempre em va animar a fer-ho. Però les responsabilitats polítiques tampoc m’ho van permetre. Un dels consells que sempre dono, i està malament que ho digui, és que els joves intentin aconseguir els seus objectius pel que fa a estudis. Tot i que el mercat de treball canvia, en igualtat de condicions abans es triarà un currículum amb estudis acabats que un altre. Ara tinc 42 anys i porto temps en política. És molt apassionant. Jo vaig arribar a ser alcalde sense esperar-m’ho. El nostre municipi estava governat per CiU i no hi havia expectativa de donar el ‘sorpasso’ passant d’un 25% al 44% dels vots.
Hi ha circumstàncies que ho dificulten. En el meu cas vaig perdre la meva mare de molt jove. Ella tenia 39 anys, jo 17 i els meus germans eren més petits. Em va tocar fer de pare i de mare i de despistar-me una mica dels estudis. Més tard vaig intentar re-enganxar-me. En Nacho Soto, present entre el públic, que és el Secretari General de la Federació de Municipis, i antic mestre de la UNED, sempre em va animar a fer-ho. Però les responsabilitats polítiques tampoc m’ho van permetre. Un dels consells que sempre dono, i està malament que ho digui, és que els joves intentin aconseguir els seus objectius pel que fa a estudis. Tot i que el mercat de treball canvia, en igualtat de condicions abans es triarà un currículum amb estudis acabats que un altre. Ara tinc 42 anys i porto temps en política. És molt apassionant. Jo vaig arribar a ser alcalde sense esperar-m’ho. El nostre municipi estava governat per CiU i no hi havia expectativa de donar el ‘sorpasso’ passant d’un 25% al 44% dels vots.
"Un dels consells que sempre dono, i està malament que ho digui, és que els joves intentin aconseguir els seus objectius pel que fa a estudis"
Era el temps del tripartit.
Va ser l’any 2007 i, efectivament, va ajudar molt també a rebre inversions. Però el que m’ha tocat també ha estat aguantar durant la crisi. Ara que l’economia torna a respirar una mica, vaig veient com les inversions tornen altre cop.
Va ser l’any 2007 i, efectivament, va ajudar molt també a rebre inversions. Però el que m’ha tocat també ha estat aguantar durant la crisi. Ara que l’economia torna a respirar una mica, vaig veient com les inversions tornen altre cop.
Un tema important per a una localitat turística és la imatge que projecta. Lloret o Salou s’han vist “envaïdes” per una imatge que potser no volen donar, però que és rendible.
Vam tenir la sort de tenir com a alcalde Manuel Serra i Moret. Va ser-ho l’any 1914 i també va ser president del Parlament a l’exili. Un polític molt important en la nostra comunitat. Va fer moltes coses de les que encara estem gaudint, com ara el primer pla general urbanístic, que ens dibuixa carrers amples, espais verds i oberts. I tot això ens ha facilitat arribar a un model de turisme molt familiar. Hem fugit sempre del lleure de discoteques (no hi tinc res en contra, però ho tenim en altres pobles i els nostres joves van a Calella, o a Santa Susana a passar-s’ho bé). Es un municipi pla, on és fàcil fer esport i on hi ha moltes places. Totes les activitats que preparem són per a tots els públics. I li posaré un exemple d’una cosa que ens estan copiant.
Vam tenir la sort de tenir com a alcalde Manuel Serra i Moret. Va ser-ho l’any 1914 i també va ser president del Parlament a l’exili. Un polític molt important en la nostra comunitat. Va fer moltes coses de les que encara estem gaudint, com ara el primer pla general urbanístic, que ens dibuixa carrers amples, espais verds i oberts. I tot això ens ha facilitat arribar a un model de turisme molt familiar. Hem fugit sempre del lleure de discoteques (no hi tinc res en contra, però ho tenim en altres pobles i els nostres joves van a Calella, o a Santa Susana a passar-s’ho bé). Es un municipi pla, on és fàcil fer esport i on hi ha moltes places. Totes les activitats que preparem són per a tots els públics. I li posaré un exemple d’una cosa que ens estan copiant.
A veure…
Hem creat un “baby center”, o sia un espai que facilita que les famílies amb nens petits puguin gaudir de la platja. Allà hi guardem els cotxets, els menjars dels petit, es poden canviar bolquers, etc. Això ho hem presentat al B-Travel i ciutats grans com Vigo ho han vingut a veure… Finalment, el model mostra l’aposta política. Si comencem a donar llicències de discoteques, s’assemblarà més a una altra cosa que el que som.
Hem creat un “baby center”, o sia un espai que facilita que les famílies amb nens petits puguin gaudir de la platja. Allà hi guardem els cotxets, els menjars dels petit, es poden canviar bolquers, etc. Això ho hem presentat al B-Travel i ciutats grans com Vigo ho han vingut a veure… Finalment, el model mostra l’aposta política. Si comencem a donar llicències de discoteques, s’assemblarà més a una altra cosa que el que som.
Quantes nacionalitats conviuen a Pineda?
Moltes. Més de 50. Alguns col·lectius són més nombrosos que altres. Als anys 60-70 va venir molta gent d’Andalusia i Extremadura. Des dels 80, tenim persones d’Àfrica que s’han integrat i que han construït el municipi conjuntament amb els que ja hi eren. Crec que el gran repte de present i de futur dels alcaldes és la convivència. És fràgil i cal cuidar-la. Tenim la sort d’haver-hi treballat molt i d’haver fet partícips a tots. Quan venen escoles a l’ajuntament em pregunten si la meva feina és difícil. I hi ha moments de tot, però crec que és molt bo conèixer la teva gent, no moure’s per enquestes sinó per noms i cognoms, i això fa que la feina sigui més fàcil. Amb la convivència marxen els prejudicis i per a generar-la sempre calen espais.
Moltes. Més de 50. Alguns col·lectius són més nombrosos que altres. Als anys 60-70 va venir molta gent d’Andalusia i Extremadura. Des dels 80, tenim persones d’Àfrica que s’han integrat i que han construït el municipi conjuntament amb els que ja hi eren. Crec que el gran repte de present i de futur dels alcaldes és la convivència. És fràgil i cal cuidar-la. Tenim la sort d’haver-hi treballat molt i d’haver fet partícips a tots. Quan venen escoles a l’ajuntament em pregunten si la meva feina és difícil. I hi ha moments de tot, però crec que és molt bo conèixer la teva gent, no moure’s per enquestes sinó per noms i cognoms, i això fa que la feina sigui més fàcil. Amb la convivència marxen els prejudicis i per a generar-la sempre calen espais.
"Crec que el gran repte de present i de futur dels alcaldes és la convivència"
La infraestructura de comunicacions de Pineda amb Barcelona i el nord ha millorat molt amb l’autovia o la Nacional.
El cert és que seguim reclamant un deute que és la comunicació cap al nord. Estem justament al centre dels aeroports de Girona i de Barcelona. Blanes suposa una mena de frontera inapreciable en què els serveis queden delimitats. Per exemple, Pineda depèn dels hospitals de Blanes i de Calella en matèria de sanitat; pel servei religiós depenem del Bisbat de Girona… Finalment és més senzill anar a Blanes que a Mataró. Molts estudiants ens diuen que el tren que els ha de portar a Girona és molt complex. És una millora a fer. Amb tot, amb l’autovia hem guanyat connexió. I això ens permet també que puguem promocionar-nos amb el cognom “Barcelona”. Parlem, per exemple, de “Costa de Barcelona”, i ho fem perquè els nostres visitants han de poder localitzar-nos bé. Quan nosaltres anem a l’aeroport De Gaulle, creiem que és París, però estem molt lluny de la capital. En esdeveniments com la Formula 1 o el Mobile World Congress, la gent agraeix que els diguem que estem molt a prop de Barcelona, per poder decidir venir.
El cert és que seguim reclamant un deute que és la comunicació cap al nord. Estem justament al centre dels aeroports de Girona i de Barcelona. Blanes suposa una mena de frontera inapreciable en què els serveis queden delimitats. Per exemple, Pineda depèn dels hospitals de Blanes i de Calella en matèria de sanitat; pel servei religiós depenem del Bisbat de Girona… Finalment és més senzill anar a Blanes que a Mataró. Molts estudiants ens diuen que el tren que els ha de portar a Girona és molt complex. És una millora a fer. Amb tot, amb l’autovia hem guanyat connexió. I això ens permet també que puguem promocionar-nos amb el cognom “Barcelona”. Parlem, per exemple, de “Costa de Barcelona”, i ho fem perquè els nostres visitants han de poder localitzar-nos bé. Quan nosaltres anem a l’aeroport De Gaulle, creiem que és París, però estem molt lluny de la capital. En esdeveniments com la Formula 1 o el Mobile World Congress, la gent agraeix que els diguem que estem molt a prop de Barcelona, per poder decidir venir.
Els alcaldes dormen sempre bé? Quin és el malson d’un alcalde?
Tinc la sort de dormir molt bé. Poc, però bé. Darrerament la son me la treu el meu fill de 22 mesos. I la situació a Catalunya. No per res, sinó perquè sempre he intentat servir el meu municipi. Tot el que estigui per sobre d’això és suplementari. Però quan la situació a Catalunya comporta problemes fins i tot de convivència al municipi (el 2-3-4 d’octubre vam aparèixer en tots els directes de TV per un problema que no vam generar nosaltres), aleshores em treu la son i em fa estar trist. Vaig veure plorar els meus companys. I jo també volia, però no ho vaig fer, per allò de què estava al capdavant. Vaig aguantar dos o tres dies sortint a la tele intentant explicar que volíem calmar el nostre municipi, perquè mai havíem tingut cap problema de convivència.
Tinc la sort de dormir molt bé. Poc, però bé. Darrerament la son me la treu el meu fill de 22 mesos. I la situació a Catalunya. No per res, sinó perquè sempre he intentat servir el meu municipi. Tot el que estigui per sobre d’això és suplementari. Però quan la situació a Catalunya comporta problemes fins i tot de convivència al municipi (el 2-3-4 d’octubre vam aparèixer en tots els directes de TV per un problema que no vam generar nosaltres), aleshores em treu la son i em fa estar trist. Vaig veure plorar els meus companys. I jo també volia, però no ho vaig fer, per allò de què estava al capdavant. Vaig aguantar dos o tres dies sortint a la tele intentant explicar que volíem calmar el nostre municipi, perquè mai havíem tingut cap problema de convivència.
"Dormo poc però bé. La situació a Catalunya m’ha tret la son. Vaig aguantar dos o tres dies sortint a la tele intentant explicar que mai havíem tingut cap problema de convivència"
S’ha ressentit la relació amb els hotelers del municipi?
Crec que no. Cada temporada anem a millor en termes d’ocupació. I en part això es deu al sistema de reserva. A Pineda les habitacions no es compren de una en una, sinó que els operadors les compren de milers en milers i després les revenen. És veritat que ha calgut explicar molt el que va passar aquells dies, perquè la situació de tensió que es va viure va portar a malentesos. Però l’únic que volíem era que la situació no se’ns anés de les mans.
Crec que no. Cada temporada anem a millor en termes d’ocupació. I en part això es deu al sistema de reserva. A Pineda les habitacions no es compren de una en una, sinó que els operadors les compren de milers en milers i després les revenen. És veritat que ha calgut explicar molt el que va passar aquells dies, perquè la situació de tensió que es va viure va portar a malentesos. Però l’únic que volíem era que la situació no se’ns anés de les mans.
També en l’àmbit turístic, una de les coses que se sent dir és que les llevantades es mengen les sorres de les platges.
És un tema difícil d’arreglar. Nosaltres patim molt aquest problema i és conseqüència de que, abans d’això, ens hem menjat el mar. Tenir una infraestructura ferroviària a tocar de platja és com envair part de la naturalesa. Crec que hi ha solucions, tot i que són complexes, però hi ha un problema addicional en la coordinació entre administracions. Tot i que al municipi ens correspon tenir les platges a punt i netes per a l’estiu, qui en té la responsabilitat final és la Generalitat, sempre amb uns informes que ha de fer el Ministeri de Medi Ambient. Si una administració ho té difícil, posar-ne a tres a treballar ho fa més complex. També és cert que quan desapareix la platja fins al nivell de la via del tren hi ha mecanismes d’urgència: el Consell de Ministres i la Generalita van donar uns ajuts. Cap estiu hem estat sense platja.
És un tema difícil d’arreglar. Nosaltres patim molt aquest problema i és conseqüència de que, abans d’això, ens hem menjat el mar. Tenir una infraestructura ferroviària a tocar de platja és com envair part de la naturalesa. Crec que hi ha solucions, tot i que són complexes, però hi ha un problema addicional en la coordinació entre administracions. Tot i que al municipi ens correspon tenir les platges a punt i netes per a l’estiu, qui en té la responsabilitat final és la Generalitat, sempre amb uns informes que ha de fer el Ministeri de Medi Ambient. Si una administració ho té difícil, posar-ne a tres a treballar ho fa més complex. També és cert que quan desapareix la platja fins al nivell de la via del tren hi ha mecanismes d’urgència: el Consell de Ministres i la Generalita van donar uns ajuts. Cap estiu hem estat sense platja.
La línia fèrria voreja la platja des de Barcelona fins a Blanes. A Pineda això resulta una partició de la ciutat?
La veritat és que separa una mica la gent. Sobretot la que no hi està tant acostumada, la que s’estan fent vacances als hotels. Els locals ja no tenen problema. Les ciutats han anat amotllant-se a la realitat i adaptar-s’hi. Preferim dir que ens apropa a la capital, malgrat voldríem tenir-lo sota de la superfície.
La veritat és que separa una mica la gent. Sobretot la que no hi està tant acostumada, la que s’estan fent vacances als hotels. Els locals ja no tenen problema. Les ciutats han anat amotllant-se a la realitat i adaptar-s’hi. Preferim dir que ens apropa a la capital, malgrat voldríem tenir-lo sota de la superfície.
D’altra banda, la gent té reticències a passar pels passos subterranis, pel cost que suposa mantenir-los i per com s’embruten. A Pineda és així?
Els nous són més amples i agradables. Però és cert que els antics són estrets i cal esforçar-se molt per mantenir-los il·luminats. També tenim el problema d’incivisme, que fan que hagis de destinar recursos a tenir a punt la ciutat. Els passos subterranis sembla que són un lloc per a expressar art urbà, que quan és bo està molt bé però de vegades serveix per fer bretolades o trencar elements d’il·luminació.
Els nous són més amples i agradables. Però és cert que els antics són estrets i cal esforçar-se molt per mantenir-los il·luminats. També tenim el problema d’incivisme, que fan que hagis de destinar recursos a tenir a punt la ciutat. Els passos subterranis sembla que són un lloc per a expressar art urbà, que quan és bo està molt bé però de vegades serveix per fer bretolades o trencar elements d’il·luminació.
Quants policies locals hauria de tenir el seu municipi per vigilar-ho?
En seguretat, depèn de a qui se li pregunti. Ara tenim 60 policies locals, homes i dones, tot i que més homes que dones. I tenim els Mossos d’Esquadra. Hi ha, però, un element molt difícil de valorar, que és la sensació de seguretat o inseguretat. Ja pots posar més policia, que si tens sensació de seguretat, costa molt treure-te-la del damunt. Potser es pot pensar que 60 agents són molts, però no és així: cal comptar que hi ha tres torns, i que hi ha vacances, i hi ha dies en que alguns torns estan menys coberts. De vegades tenim episodis repetits de delinqüència, com ara un lladre d’urbanitzacions, que va generar caos. Quan el van atrapar, això va parar. Un altre debat és què passa amb el lladre que s’atrapa in fragranti i tal com entra als jutjats surt al cap d’unes hores. La gent no ho entén.
En seguretat, depèn de a qui se li pregunti. Ara tenim 60 policies locals, homes i dones, tot i que més homes que dones. I tenim els Mossos d’Esquadra. Hi ha, però, un element molt difícil de valorar, que és la sensació de seguretat o inseguretat. Ja pots posar més policia, que si tens sensació de seguretat, costa molt treure-te-la del damunt. Potser es pot pensar que 60 agents són molts, però no és així: cal comptar que hi ha tres torns, i que hi ha vacances, i hi ha dies en que alguns torns estan menys coberts. De vegades tenim episodis repetits de delinqüència, com ara un lladre d’urbanitzacions, que va generar caos. Quan el van atrapar, això va parar. Un altre debat és què passa amb el lladre que s’atrapa in fragranti i tal com entra als jutjats surt al cap d’unes hores. La gent no ho entén.
"Ja pots posar més policia, que si tens sensació de seguretat, costa molt treure-te-la del damunt"
Si parlem de rivalitats veïnals, hi ha la mateixa rivalitat amb Malgrat que amb Calella?
Un sempre es baralla amb el que més s’estima. Amb Calella ens separa només un carrer: la dreta és Calella i a l’esquerra som nosaltres. Jo he de dir que hi ha molta col·laboració. Però també hi ha una mica de sana rivalitat. Tenim un festival de música i arts a l’estiu que ens envegen. I, d’altra banda, Calella te un certamen d’Ironman en el que col·laborem però que també ens fa enveja a nosaltres. És un fet normal i saludable. Hem de col·laborar entre els municipis i no té sentit que la nostra màquina de netejar la platja doni la volta quan arriba al final del nostre terme, i a la inversa. Hauríem de poder contractar conjuntament els serveis. Amb Malgrat hem mancomunat els residus. Però tots volem tenir un producte estrella.
Un sempre es baralla amb el que més s’estima. Amb Calella ens separa només un carrer: la dreta és Calella i a l’esquerra som nosaltres. Jo he de dir que hi ha molta col·laboració. Però també hi ha una mica de sana rivalitat. Tenim un festival de música i arts a l’estiu que ens envegen. I, d’altra banda, Calella te un certamen d’Ironman en el que col·laborem però que també ens fa enveja a nosaltres. És un fet normal i saludable. Hem de col·laborar entre els municipis i no té sentit que la nostra màquina de netejar la platja doni la volta quan arriba al final del nostre terme, i a la inversa. Hauríem de poder contractar conjuntament els serveis. Amb Malgrat hem mancomunat els residus. Però tots volem tenir un producte estrella.
"Hem de col·laborar entre els municipis i no té sentit que la nostra màquina de netejar la platja doni la volta quan arriba al final del nostre terme"
Abans ens parlava d’un fill il·lustre del poble. També ho va ser el pintor Tharrats…
I Manuel Pertegaz, el dissenyador, Ara iniciarem una fundació d’art i disseny que portarà el seu nom. Tenim la Fundació Tharrats, i tenim Eduard Punset, Pere Aragonès, Manuel Serra i Moret, el lingüista Coromines… Tenim la sort d’haver acollit moltes persones que han escollit el municipi per treballar o descansar. I tenim els pares del director de cinema Jose Antonio Bayona.
I Manuel Pertegaz, el dissenyador, Ara iniciarem una fundació d’art i disseny que portarà el seu nom. Tenim la Fundació Tharrats, i tenim Eduard Punset, Pere Aragonès, Manuel Serra i Moret, el lingüista Coromines… Tenim la sort d’haver acollit moltes persones que han escollit el municipi per treballar o descansar. I tenim els pares del director de cinema Jose Antonio Bayona.
Professor Enric Herranz: En relació al funcionament administratiu de l’ajuntament, li vull preguntar sobre el paper de l’alcalde, que fa de polític i de tècnic moltes vegades. El seu és un rol més institucional o també és tècnic?
Crec que la clau està en fer equip. I això no és fàcil. Tendim a separar entre els polítics i els tècnics. Si hi ha prou transparència i tens un programa clar i uns objectius definits, tot va molt bé perquè hi ha acompanyament i no hi ha resistències. El problema de l’arquitectura institucional dels ajuntaments és que hi ha dimensions diferents. En els ajuntaments petits l’alcalde porta les claus per obrir i tancar. En els grans hi ha molta estructura. Darrerament les normes han canviat i han fet que tot canviés també una mica en l’administració. Jo intento fer que la gent conegui què tinc al cap en cada moment i, tot i que apareixen resistències naturals als canvis, destinem esforços a posar-nos al dia. De fet, des de la Federació de Municipis que presideixo també donem eines per tal que la gent es posi al dia ràpidament.
Crec que la clau està en fer equip. I això no és fàcil. Tendim a separar entre els polítics i els tècnics. Si hi ha prou transparència i tens un programa clar i uns objectius definits, tot va molt bé perquè hi ha acompanyament i no hi ha resistències. El problema de l’arquitectura institucional dels ajuntaments és que hi ha dimensions diferents. En els ajuntaments petits l’alcalde porta les claus per obrir i tancar. En els grans hi ha molta estructura. Darrerament les normes han canviat i han fet que tot canviés també una mica en l’administració. Jo intento fer que la gent conegui què tinc al cap en cada moment i, tot i que apareixen resistències naturals als canvis, destinem esforços a posar-nos al dia. De fet, des de la Federació de Municipis que presideixo també donem eines per tal que la gent es posi al dia ràpidament.
Estem veient un debat sobre la remunicipalització de serveis. Com influeix la ideologia de l’equip de govern a l’hora de prestar els serveis de manera interna o externalitzada?
Aquest és un debat interessant. Hi va haver una generació que va haver d’aixecar el país des de zero i les ideologies hi van tenir molt a veure. Ara estem en uns temps de rapidesa on tot s’esfuma. La política de municipis és distinta a la que surt a la tele. Nosaltres tenim uns recursos que són dels veïns i mirem de donar un servei que és municipal el millor que podem. Si tenim estructura per fer-ho, ho podem fer nosaltres. Si no, ho podem fer de la mà d’especialistes. Finalment el que s’ha de veure és si la qualitat, el servei, les finances i la satisfacció quadren. Amb això cobert, la diferència entre un municipi que ha municipalitzat el servei i un altre que l’ha externalitzat només està en qui posa el control de les coses.
Aquest és un debat interessant. Hi va haver una generació que va haver d’aixecar el país des de zero i les ideologies hi van tenir molt a veure. Ara estem en uns temps de rapidesa on tot s’esfuma. La política de municipis és distinta a la que surt a la tele. Nosaltres tenim uns recursos que són dels veïns i mirem de donar un servei que és municipal el millor que podem. Si tenim estructura per fer-ho, ho podem fer nosaltres. Si no, ho podem fer de la mà d’especialistes. Finalment el que s’ha de veure és si la qualitat, el servei, les finances i la satisfacció quadren. Amb això cobert, la diferència entre un municipi que ha municipalitzat el servei i un altre que l’ha externalitzat només està en qui posa el control de les coses.
"Nosaltres tenim uns recursos que són dels veïns i mirem de donar un servei que és municipal el millor que podem. Si tenim estructura per fer-ho, ho podem fer nosaltres. Si no, ho podem fer de la mà d’especialistes. Finalment el que s’ha de veure és si la qualitat, el servei, les finances i la satisfacció quadren"
Com és la relació amb les administracions supramunicipals? Se senten prou atesos? Hi ha marges de millora?
La dimensió del municipi també hi te a veure. Per alguns municipis petits, la Diputació és l’oxigen. Per altres és un soci important. Nosaltres juguem amb l’avantatge d’estar en una Diputació que és l’enveja de tots, per la gran quantitat de recursos que té. Els productes i programes de la Diputació de Barcelona se’l miren totes les demés. En moments en què altres administracions responsables que han de posar plans d’inversions fallen, és important el que fan les diputacions. Els Consells Comarcals ens permeten mancomunar serveis com el transport escolar.
La dimensió del municipi també hi te a veure. Per alguns municipis petits, la Diputació és l’oxigen. Per altres és un soci important. Nosaltres juguem amb l’avantatge d’estar en una Diputació que és l’enveja de tots, per la gran quantitat de recursos que té. Els productes i programes de la Diputació de Barcelona se’l miren totes les demés. En moments en què altres administracions responsables que han de posar plans d’inversions fallen, és important el que fan les diputacions. Els Consells Comarcals ens permeten mancomunar serveis com el transport escolar.
Sr. Berraondo: Un alcalde que entra de cop a l’ajuntament pot crear equip o fitxa les persones que estaven en l’equip anterior? Com va?
Li explicaré el meu primer dia com a alcalde. Un divendres estava com a responsable comercial d’una empresa de mobles i li explicava al meu cap que em presentava per millorar resultats, però que el dilluns hi tornaria. Em van fer alcalde. Em cau una llosa de responsabilitat brutal al damunt. El dilluns no sabia què fer. Ningú t’ho explica. Tampoc ets alcalde fins al cap de 15 dies. Aquell dia vaig anar a l’ajuntament per veure l’alcalde sortint i preguntar-li “no sé com funciona, però ves recollint, que em toca a mi”… Ho dic en broma, som molt amics i ens respectem molt. Ell ho va deixar. Tot i l’abismal diferència ideològica sempre hem col·laborat molt.
Li explicaré el meu primer dia com a alcalde. Un divendres estava com a responsable comercial d’una empresa de mobles i li explicava al meu cap que em presentava per millorar resultats, però que el dilluns hi tornaria. Em van fer alcalde. Em cau una llosa de responsabilitat brutal al damunt. El dilluns no sabia què fer. Ningú t’ho explica. Tampoc ets alcalde fins al cap de 15 dies. Aquell dia vaig anar a l’ajuntament per veure l’alcalde sortint i preguntar-li “no sé com funciona, però ves recollint, que em toca a mi”… Ho dic en broma, som molt amics i ens respectem molt. Ell ho va deixar. Tot i l’abismal diferència ideològica sempre hem col·laborat molt.
El primer dia com a alcalde jo m’ho vaig voler llegir tot. Error: no serveix de res. Et trobes en mans de l’estructura. I això fa que hagis de canviar la il·lusió en confiança i comunicar a les 300 persones que formen l’equip municipal que tu estàs allà per millorar el municipi amb ells. Fer equip és el més complicat de mantenir, però el que més bons resultats dona. Li diré que vaig tenir un problema amb un espai de culte musulmà fa uns anys. Volien fer una mesquita i hi havia un problema. El que va sortir millor va ser reunir-nos tots i parlar en sinceritat. T’adones que tens gent que busquen solucions.
"El primer dia com a alcalde jo m’ho vaig voler llegir tot. Error: no serveix de res. Et trobes en mans de l’estructura. I això fa que hagis de canviar la il·lusió en confiança i comunicar a les 300 persones que formen l’equip municipal que tu estàs allà per millorar el municipi amb ells"
Vostès son del Maresme però podrien haver estat selvatans del sud.
Cada vegada més, les línies dels mapes tenen una importància relativa. Estem en un món global en què és més senzill anar a Madrid o a Barcelona o a Blanes. Sobre el mapa hi ha línies, però quan interessa ens unim.
Cada vegada més, les línies dels mapes tenen una importància relativa. Estem en un món global en què és més senzill anar a Madrid o a Barcelona o a Blanes. Sobre el mapa hi ha línies, però quan interessa ens unim.
Diuen que la política és l’art de posar un somriure quan et tragues un gripau. Quants gripaus s’ha d’empassar un alcalde sense majoria absoluta, mentre mantén l’equilibri?
Té molt a veure amb el fer equip. La política no es pot entendre si no s’entén que és el noble art d’aportar solucions més que de generar problemes. I la política és diàleg. L’acord amb els teus és molt fàcil. El que té mèrit és fer acords amb els que no pensen com tu. La política local és una gran escola perquè fa que hagis d’explicar-te molt. Als que vulguin dedicar-se a la política, el meu consell és que ho expliquin tot, perquè tot se sap al cap del temps. És una tonteria amagar-se darrera d’un expedient, fins i tot com a element de defensa. Una vegada ho has explicat tot, l’oposició no pot dir que no ho sabia. La transparència té molts avantatges i cal que hi hagi una gran dosi de confiança i de bones relacions personals. Els partits marquen estratègies, però als municipis ens parlem les persones.
Té molt a veure amb el fer equip. La política no es pot entendre si no s’entén que és el noble art d’aportar solucions més que de generar problemes. I la política és diàleg. L’acord amb els teus és molt fàcil. El que té mèrit és fer acords amb els que no pensen com tu. La política local és una gran escola perquè fa que hagis d’explicar-te molt. Als que vulguin dedicar-se a la política, el meu consell és que ho expliquin tot, perquè tot se sap al cap del temps. És una tonteria amagar-se darrera d’un expedient, fins i tot com a element de defensa. Una vegada ho has explicat tot, l’oposició no pot dir que no ho sabia. La transparència té molts avantatges i cal que hi hagi una gran dosi de confiança i de bones relacions personals. Els partits marquen estratègies, però als municipis ens parlem les persones.
En un equip de govern municipal, aquesta confiança es demostra, per exemple, en les carteres que tenen els regidors de partits que no són el de l’alcalde?
Així és. Els pactes són això: no et serveix que el teu soci fracassi. Fracassa l’equip. I cal que li donis possibilitats de triomfar. He estat generós: en les tres eleccions he tingut majories amples. En aquesta darrera em faltava un regidor, tot i tenir més vots. Fins i tot quan teníem majoria absoluta vaig pactar amb ERC la primera legislatura i amb PdeCat en la segona. En la tercera el pacte seguia, però amb el tema nacional van considerar que no havien de seguir. I ara portem les coses fins i tot millor. Ens hem obligat a dialogar més.
Així és. Els pactes són això: no et serveix que el teu soci fracassi. Fracassa l’equip. I cal que li donis possibilitats de triomfar. He estat generós: en les tres eleccions he tingut majories amples. En aquesta darrera em faltava un regidor, tot i tenir més vots. Fins i tot quan teníem majoria absoluta vaig pactar amb ERC la primera legislatura i amb PdeCat en la segona. En la tercera el pacte seguia, però amb el tema nacional van considerar que no havien de seguir. I ara portem les coses fins i tot millor. Ens hem obligat a dialogar més.
Vostè també és president de la Federació. Hi va haver un temps en què PSC i Convergència copaven tot el poder i, d’aquí, van néixer l’ACM i la FMC. Arribarà algun dia en què s’uneixin?
De fet n’apareixen de noves. També hi ha la de Municipis per la Independència. Jo crec que cada associació camina cap a l’especialització. L’ACM té una gran central de compres i nosaltres no hi hem entrat. Nosaltres treballem més en formació i ajuts directes als municipis. L’important és acompanyar de manera complementària els municipis. Hi ha molts ajuntaments que participen de les dues, per exemple. Som una mena de sindicat on s’hi reuneixen alcaldes i alcaldesses, que sempre demano que deixin el carnet a la porta, on hi ha vicepresidents de cada partit, i anem tirant, tot i que no sense dificultats. Els equilibris van sortint.
De fet n’apareixen de noves. També hi ha la de Municipis per la Independència. Jo crec que cada associació camina cap a l’especialització. L’ACM té una gran central de compres i nosaltres no hi hem entrat. Nosaltres treballem més en formació i ajuts directes als municipis. L’important és acompanyar de manera complementària els municipis. Hi ha molts ajuntaments que participen de les dues, per exemple. Som una mena de sindicat on s’hi reuneixen alcaldes i alcaldesses, que sempre demano que deixin el carnet a la porta, on hi ha vicepresidents de cada partit, i anem tirant, tot i que no sense dificultats. Els equilibris van sortint.
S’està ja en campanya municipal?
Sempre dic que la campanya és des del primer dia que torno a la legislatura. Però la campanya ben entesa. Reconec que la meva primera elecció va ser fruit de la necessitat d’un canvi i que nosaltres el vam posar sobre la taula. Però en la segona no ets nou i el que mana són els resultats. El que fas cada dia té molt a veure amb el resultat electoral. No crec que puguis fer-ho malament 3 anys i guanyar les eleccions següents.
Sempre dic que la campanya és des del primer dia que torno a la legislatura. Però la campanya ben entesa. Reconec que la meva primera elecció va ser fruit de la necessitat d’un canvi i que nosaltres el vam posar sobre la taula. Però en la segona no ets nou i el que mana són els resultats. El que fas cada dia té molt a veure amb el resultat electoral. No crec que puguis fer-ho malament 3 anys i guanyar les eleccions següents.
COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS
|
Blanca, una alumna, pregunta si el turisme ha generat problemes de convivència al municipi.
Tot i ser ciutat turística, els equipaments que tenim (unes 10.000 places entre càmping i hotels) no generen problemes. Hi ha un equilibri just que fa possible la convivència. Tothom que vingui a Pineda serà ben acollit. Ho tenim ben resolt i, en comptes de fer més hotels estem apujant la categoria dels mateixos. Gairebé tots són de 4 estrelles. Una altra alumna, Mar, pregunta sobre si el canvi entre la temporada alta i la baixa genera problemes administratius de gestió de l’ajuntament.
Tenim un problema greu aquí. A la gent li agrada fer vacances a l’agost, però hi ha moltes persones que no poden fer-les a l’ajuntament, perquè hem de gestionar un major volum d’habitants. Així que amb creativitat intentem fer plans i bosses d’hores per a poder donar resposta, sense trencar les limitacions legals. Hi dediquem molt d’esforç i al final de l’estiu sempre busquem un moment per estar amb ells i agrair-los. No només és el calor, és que tothom està de vacances menys ells. També els hem d’explicar que tot ho hem de tenir molt bé, perquè volem que les persones que venen 10 dies, ni que sigui, trobin el millor descans. Una altra alumna, Maria, pregunta sobre el volum de riquesa que aporta el turisme a l’economia local i si l’ajuntament creu que això pot generar dependències en cas que el turisme baixi.
El turisme és un sector important, però no únic, certament. La diversificació econòmica del poble fa possible que no patim gaire si un sector cau. Econòmicament no ho sé amb precisió, però actualment el turisme ens aporta passar d’un 25% al 15% d’atur. Ens eixuga un 10% d’atur, amb els beneficis que això té. I fa que tot es mogui: gastronomia, serveis, hotels, etc. Ara estem en un canvi d’usos del polígon industrial, en l’ampliació de dos polígons nous i amb un gran projecte en un espai cèntric de 300.000 metres quadrats, que tindrà una part comercial de 70.000 i que unirà el nostre municipi i unirà el carrer comercial de Calella amb Pineda Centre. No cal oblidar que en turisme no val tot: l’empresari hoteler del nostre municipi, tradicionalment, només es mirava la caixa a final de temporada. Hem fet entendre que part d’aquells guanys s’havien de dedicar a millorar els matalassos o a pintar les parets. Cal millorar la qualitat. No s’hi val vendre habitacions a 13 euros. Un alumne, Albert, diu que a Poblenou hi ha un problema causat pel turisme, que és la precarització del treball. El 97% dels contractes ho són. Quines mesures fan a Pineda per evitar-ho?
En el meu municipi és més senzill respondre que a Barcelona. Finalment és un problema de regulació i d’inspecció de Treball. Imagina’t com poden sortir els números a preus de 13 euros el dia. Nosaltres estem intentant allargar el màxim la temporada, integrant esdeveniments fora de temporada. De juny a agost no em preocupa. Però quan acaba la temporada, donem formació al nostre centre Innova, a fi de millorar la formació i evitar-ne la temporalitat. I a la llarga aquesta precarització afecta negativament a la qualitat del servei. Si un treballa amb gust pel que fa, es nota. Si no té gust, la passió s’esvaeix. Jo crec que les reformes laborals tindrien marge per fer coses en sectors com aquest. Una alumna, Clàudia, pregunta sobre la situació actual (el 155) i sobre com ha afectat en el govern local.
He de dir que el pitjor que ens ha anat és no tenir interlocució amb el govern. El pitjor és que no hi hagi govern. I si passa més estona, seria terrible que la gent es pensés que sense govern les coses van bé. Les coses han anat bé perquè hi ha ajuntaments. Hem patit dificultat per trobar interlocució, però ens n’hem sortit. El més important és que avui hi hagi un govern i normalitzar la situació, que tothom es mogui en els paràmetres de la llei i que seguim com fins ara. Eduard Berraondo agraeix l’atenció i acomiada la sessió.
|
La notícia en altres mitjans:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
