SMS Advocats – Barcelona, 30 de novembre del 2020
Des de fa unes setmanes l’Ajuntament de Barcelona sanciona amb importants multes tots els conductors que s’atreveixen a circular pels 95 km quadrats de les Rondes de Barcelona sense disposar del distintiu ambiental creat per la Dirección General de Tráfico fa uns anys per distingir els cotxes vells.
Es confirma que milers de ciutadans i famílies, molts d’ells amb els cotxes amb tres o més viatgers habituals, no podran circular mai més amb els seus vehicles en horaris de feina, mentre sí ho podran seguir fent, per exemple, paradoxalment, Audis Quattro i Porches Cayenne nous de trinca amb un sol passatger.
Aquest fet, de perdre de cop el dret de mobilitat diària –entre d’altres importants drets ciutadans, com la propietat, la seguretat jurídica, la llibertat d’empresa, la igualtat (aquesta en perjudici de les dones, com reconeix l’informe d’impacte de gènere)- , ha portat a diferents grups a impugnar l’ordenança ZBE davant els tribunals i després d’estudiar les actuacions municipals que van donar lloc a la seva aprovació, el resultat és decebedor.
En efecte, ens trobem amb la trista sorpresa que cap dels grans ‘mantras’ propagandístics que ens varen repetir durant els darrers anys per convèncer-nos que l’única solució per lluitar contra la greu contaminació de Barcelona era la retirada dels cotxes sense distintiu de la ZBE, era quelcom semblant a les ‘fake news’.
Resumeixo, a continuació, alguns dels motius que m’han produït aquesta decepció tan gran davant l’actuació municipal:
- No és cert que els vehicles sense distintiu ambiental siguin els més contaminants: l’Ajuntament reconeix que només ho són potencialment, no realment. En realitat, l’ordenança deixa circular a vehicles que contaminen molt més que els ara ‘prohibits’.
- No està justificada la delimitació de la ZBE entre les Rondes, doncs per una banda exclou sectors amb més contaminació (Zona Franca-Port) i per altra banda inclou sectors amb menys contaminació (Ronda de Dalt).
- No s’ha produït un veritable procès de participació ciutadana, i a més s’ha prescindit d’un tràmit tan essencial com l’estudi de l’impacte en les famílies.
- No s’ha realitzat el necessari estudi d’impacte econòmic en la societat barcelonesa i del seu entorn, tot i que es reconeix que el 55% del parc de vehicles de Barcelona ja no pot seguir circulant, tal com han exposat les queixes d’autònoms, transportistes, conductors, comerciants, hotelers, jubilats, malalts, treballadors dependents, professionals lliberals, funcionaris, etc., totes rebutjades pel corró municipal.
- No s’ha fet cap altre estudi a fons, ja que, per exemple, quatre dels seus informes emesos sobre diferents matèries venen subscrits per les dues mateixes funcionàries, enginyeres, com si un ajuntament com el de Barcelona no disposés de prop de 15.000 funcionaris experts en totes les matèries possibles, per tal que cadascú pugui informar d’allò en què és expert amb coneixement de causa.
- Fins i tot ens trobem que l’informe de la gerència de mobilitat, en teoria l’àrea més afectada per l’ordenança, ocupa dues línies, dient que està d’acord amb tot, i punt. Dona la impressió que tot estava decidit des de dalt i només calia ‘vestir el sant’.
- Es deixa en mans de l’alcaldia la modificació de l’ordenança, quan es tracta d’una matèria que el Ple municipal no pot delegar.
Conclusió: la protecció de la salut ambiental és un bé fonamental, però no es pot perseguir a qualsevol preu, sinó respectant la legalitat i la proporcionalitat, i especialment els drets ciutadans.
Desgraciadament, l’ordenança, que per ara no sabem si ha demostrat cap benefici per a la salut ambiental, ja ha produït molts danys i perjudicis a milers de famílies de Barcelona i el seu entorn, que han perdut els seus cotxes i en molts casos les seves feines, i la pena és que l’ordenança no preveu cap indemnització als afectats, que haurà de ser ordenada, en el seu cas, pels tribunals, doncs quan les coses no es fan bé, la propaganda no pot arreglar els desperfectes.
Pau Saumell
Advocat
Advocat
